10.01.2013 - 12:47
El periodisme local és el de les persones, el periodisme de proximitat, aquell que fa tornar a creure en la relació causa-efecte de la notícia i la rebuda del públic. Els mitjans locals són coneguts de moltes maneres i tenen innumerables definicions, però tots es caracteritzen per uns mateixos fets distintius: la identitat i la proximitat.
El catedràtic d’Història del Periodisme i professor a la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Guillamet, parla del periodisme local com “el dia a dia, el cara a cara, la proximitat amb el lector i amb els subjectes de la informació”. Publicacions com la revista El Racó de les Corts a Barcelona, Grama a Santa Coloma de Gramanet o Presència a Girona van obrir camí a això que ara coneixem com a premsa local; un tipus de premsa que cobreix les necessitats informatives de barris, pobles, comarques o fins i tot províncies.
Menystenir els mitjans de proximitat equival a menystenir les dades: els diaris més llegits en totes les demarcacions de Catalunya, excepte Barcelona, són diaris locals. Per altra banda, en el món virtual tenen més penetració els mitjans de proximitat que els generalistes. N’és un exemple el cas de Cugat.cat, amb 35.000 usuaris únics sobre una població de prop de 90.000, una dada que significa una penetració del mitjà superior al 40%.
El nucli: el periodista multi-funció
Cugat.cat respon a la definició de redacció integrada pel que fa a la seva estructura professional. Neix com a ràdio el 1982 per informar sobre la ciutat de Sant Cugat. Va començar a experimentar canvis i va orientar-se cap a l’era digital, concretament l’any 2002, sent un dels mitjans locals pioners en la matèria. A través d’una web informativa amb televisió i una freqüència pròpia dins del grup Cugat.cat es converteix en un grup multi plataforma, on els periodistes passen a tenir un domini superior sobre tots els processos que acompanyen a la producció d’un contingut.
El director de Cugat.cat, Miquel Herrada, admet que és imprescindible la col·laboració de l’Administració si l’objectiu és oferir contingut de qualitat. Encara que la publicitat també és important com a qualsevol mitjà de comunicació, el periodisme de proximitat no compta amb el finançament que tenen els mitjans d’abast nacional. D’aquesta manera, és més difícil aconseguir oferir continguts de rigor i qualitat sense el suport de les institucions, en el cas dels mitjans locals, dels ajuntaments respectius.
Tot és local
Malgrat l’aparent poca transcendència que sembla tenir el periodisme de proximitat, els mitjans locals coincideixen en un objectiu principal: arribar al màxim de ciutadania possible. L’expert en periodisme local i professor de la Universitat Pompeu Fabra, Joan Corbella, afirma que l’audiència dels mitjans de comunicació local està anivellada respecte la dels mitjans convencionals. El director de Cugat.cat, Miquel Herrada, ho justifica amb els continguts que ofereix el periodisme de proximitat: “La vida és local, la realitat de la gent és local”.
Pel que fa a la premsa, el periodisme local sempre ha estat el mitjà per excel·lència a Catalunya. Segons Corbella, les revistes territorials, sobretot les gratuïtes, són les més llegides arreu. Aquest és el cas de La Rella, una revista emergent de la comarca del Lluçanès. Per contra, la ràdio independent local pràcticament ha desaparegut: la majoria depenen dels ajuntaments tan políticament com financerament. No obstant, algunes emissores locals són el mitjà estrella de la zona. N’és un exemple l’emissora EMUN FM, un consorci d’emissores que aplega a set municipis de la província de Lleida, o Ràdio Marina, de Blanes.
El futur passa per Internet
Tots els experts coincideixen en què el futur del periodisme local és brillant: aquest satisfà una necessitat local que els mitjans generalistes no cobreixen, a més de servir com a veu de minories culturals i socials, segons Corbella. Aquest futur passa per la xarxa. Internet és avui imprescindible, i és que la plataforma digital ofereix avantatges tan tècnics com econòmics.
Enllaços
Array
