Unió es renta les mans del cas Pallerols i evita cap dimissió

  • El partit diu que no sabia que es finançava irregularment

VilaWeb
Redacció
09.01.2013 - 13:47

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Malgrat la pressió política perquè Josep Antoni Duran i Lleida i Unió Democràtica assumeixin responsabilitats pel cas Pallerols, de finançament irregular del partit, no hi haurà cap dimissió. La portaveu, Marta Llorens, ha dit que, per aquest cas, no s’ha encausat mai directament Unió, sinó uns dirigents que ja van ser-ne expulsats. I ha afegit que el partit hi té una responsabilitat civil subsidiària i no penal, és a dir, que es va beneficiar d’uns diners sense saber que es cometia cap acte il·lícit.

Segons Llorens, el partit ja s’ha fet responsable dels diners rebuts il·lícitament i per això els tornarà a l’administració. ‘Unió pot afirmar i afirma que mai no va rebre els diners tenint coneixement dels fets’, ha declarat. I encara ha afegit que cap altre partit ‘en una situació similar’ no ha actuat de la mateixa manera. Ha recordat que es va obrir una comissió d’investigació amb persones externes al partit i que de les conclusions a què va arribar se’n van derivar responsabilitats polítiques’.

Llorens ha afegit que el partit demanava disculpes ‘en nom dels qui hi van intervenir, encara que ja s’hagin donat de baixa del partit’.

Finançament irregular entre el 1994 i el 1999

El judici del cas Pallerols no es va acabar fent perquè ahir totes les parts van arribar a un acord que evitarà que els condemnats ingressin a la presó. El pacte també inclou que l’empresari andorrà Fidel Pallerols, a més de Vicenç Gavaldà, Lluís Gavaldà, Santiago Vallbé i Unió Democràtica de Catalunya abonin 388.000 euros en concepte d’indemnització. Així mateix, Pallerols i els germans Gavaldà hauran de pagar una multa de 250.000 euros. Finalment n’han restat absolts tres acusats: Jaume Pallerols, Maria Creu Guerrero i Dolors Llorens.

El pacte implica que UDC admeti haver-se finançat irregularment mitjançant subvencions del Departament de Treball entre el 1994 i el 1999.

Trama complicada de desviament de fons públics

Es considera demostrat que tres de les empreses de Pallerols cobraven del Departament de Treball per uns cursos que no feien, i que una part dels diners van anar a raure a la caixa d’Unió. Això passava entre el 1994 i el 1999, quan membres del partit dirigien el departament.

Andsa, Ceifsa i Teosa, filials de Ceisa, grup andorrà propietat de Pallerols i la seva esposa, van rebre en els sis anys investigats gairebé nou milions d’euros, tot i que tenien informes desfavorables d’algunes delegacions territorials del departament. Segons el ministeri públic, les empreses de Pallerols rebien un ‘tracte més favorable i menys rigorós’ que no pas empreses similars, quant a justificació documental d’alumnes o despeses.

Es dedicaven únicament a fer cursos de formació ocupacional, i tots els ingressos depenien de les subvencions de Treball. Lluís Gavaldà i Dolors Llorens eren els principals responsables d’atorgar les subvencions, que el conseller Ignasi Farreras (UDC) simplement signava. Pallerols rendia comptes periòdicament amb Vicenç Gavaldà i Santiago Vallvé, i per això anotava tots els diners que pagava a UDC.

El mecanisme per a inflar els pressupostos i, per tant, les subvencions, era aquest: totes tres empreses, amb seu i administració conjunta, ‘importaven’ material didàctic de la matriu andorrana, cosa que els permetia de deduir l’impost de societats. Si en empreses similars el cost del material didàctic era el 4,48% del total subvencionat, en les empreses de Pallerols arribava fins al 50,08%. De fet, entre el 60% i el 65% de les subvencions rebudes per aquestes empreses sembla que s’esmerçà a pagar la matriu i un 12,53% foren serveis entre les filials. Encara s’hi afegeix el fet que els cursos no tenien tants alumnes com constaven oficialment i que alguns ni s’arribaven a fer.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any