Notícies

Dimecres  09.01.2013  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Perilla la xarxa de llibreries independents?

El tancament de la històrica llibreria Catalònia de Barcelona fa qüestionar fins on arriba la crisi de la llibreria tradicional de tot el país

Men?ame
 

El llibreter Guillem Terribas, activista cultural i director de la Llibreria 22 de Girona, ho diu clar: 'La llibreria Catalònia és la primera llibreria amb cara i ulls que fulmina la crisi' (amb el permís d'Ancora y Delfín, que va tancar a principi del 2012). Els llibreters saben que el tancament imminent de la Robafaves de Mataró és degut a una mala gestió i a l'ofec hipotecari i que la llibreria Ona es va tancar per l'enfonsament de la distribuïdora Arc de Berà, que n'era propietària. En canvi, el tancament de la Catalònia és un indici de les penúries de tota la xarxa de les llibreries independents que fan un servei cultural important a bona part de les comarques catalanes. En parlem amb diversos llibreters.

Miquel Colomer, un llibreter experimentat, que a la darrera dècada ha dirigit la històrica llibreria Catalònia de Barcelona i a qui ha tocat d’anunciar-ne el tancament, ho explicava a VilaWeb: 'La supervivència de la Catalònia fins ara ha estat una anomalia, en certa manera, sobretot si recordem com s'han anat tancant totes les llibreries històriques del centre de la ciutat, els darrers cinquanta anys. Nosaltres hem superat molts esculls (la guerra, un incendi desastrós, l'assetjament immobiliari…), però no hem pogut superar aquesta doble crisi que travessa el sector.'

I continua: 'D'una banda, hi ha la crisi econòmica; però també hem hagut de suportar la crisi del llibre en particular: amb la revolució d'internet ha anat arribant un canvi d'hàbits de consum que ens ha afectat considerablement: llibres de cuina, de viatge, els mapes i la cartografia… La gent ara, si necessita una recepta, no se'n va a la llibreria a comprar un llibre de receptes. No li cal, perquè les troba totes a internet. I els llibres tècnics tampoc es venen com es venien, perquè les consultes no es fan als llibres sinó a la xarxa.'

Sobre els efectes de la crisi econòmica, Colomer recorda que han perdut un 40% de facturació els darrers quatre anys: 'Estem en competència amb tothom i ens ha passat que som una llibreria massa gran per a ser petita i una llibreria massa petita per a ser gran. De manera que no ens beneficiem ni dels marges de beneficis de les grans cadenes ni de la possibilitat d'especialització que tenen les llibreries petites.'

El tancament no ha estat pas una decisió que s'hagi pres d’avui per demà. Colomer recorda que al juny del 2011 la llibreria ja va fer un ERO, però el 2012 les vendes no es van recuperar, van continuar caient, de manera que l'octubre de l'any passat van haver d'acomiadar vuit persones. 'Hem aguantat tant com hem pogut. També vam provar de vendre l'empresa, però ni per un preu simbòlic no n’hem trobat comprador.'

Colomer atribueix el tancament a la davallada del consum. I recorda: 'Després de l'incident amb la immobiliària l'any 2005, els anys següents (2006, 2007 i 2008) vam tancar amb beneficis. La crisi ens ha enfonsat. També és veritat que nosaltres érem més sensibles que algunes altres, llibreries perquè aquells anys vam fer una reforma del local i una reestructuració de deutes, el 2006. Segurament si haguéssim tingut una economia més sanejada ens n’hauríem sortit millor.'

Els llibreters es reuniran demà amb Mascarell

Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, i responsable de la llibreria Parcir de Manresa, ha confirmat a VilaWeb que es reunirà amb el conseller Mascarell demà al matí. Un dels punts que li plantejarà és de facilitar a les llibreries amb dificultats de tresoreria (però solvents) la possibilitat d'accedir a línies de crèdit amb condicions més favorables, que atorga l'Institut Català de Finances. Potser amb aquesta opció, la Catalònia encara no hauria tancat.

Per Daura, el tancament de la llibreria Catalònia és més que un senyal d'alarma, fa palès que la situació és complicada: 'La xarxa de llibreries independents que trobem a tot Catalunya té un marge de benefici curt (20%-30%) i una crisi tan persistent com la d’ara fa caure les llibreries amb una estructura poc consolidada o feble. La mitjana del descens de vendes dels darrers quatre anys és del 25%. Això és dur.'

Però afegeix: 'No és una crisi del sector, sinó una crisi de consumidors. Té raó en Miquel Colomer quan parla de canvi d'hàbits dels consumidors de llibres, però també és cert que els llibreters no hem deixat de modernitzar-nos en aquest sentit: treballar en equip i crear eines com Liberdrac, la plataforma de venda de llibres digitals; el Pla Llibreria Activa (dins el pla de foment de la lectura), o el banc de dades Datallibres, que ajudarà a gestionar millor els estocs de llibres.' De tot això, Daura també en parlarà demà amb el conseller.

El president del gremi de llibreters recorda que les llibreries independents, sobretot de comarques, tenen un paper important en la vertebració cultural del territori i creu que això és un actiu que cal preservar. Li hem preguntat directament si perilla aquesta xarxa de llibreries independents que es troben arreu del país. Heus-ne ací la resposta: 'Si no es fa res i la crisi persisteix hi haurà un degoteig de baixes. Però confio que no passi, i crec que aquest comerç cultural de proximitat el mantindrem entre tots, perquè som un país d'emprenedors. Ara, si deixem caure aquest actiu, el país que s'ho faci mirar, perquè és un actiu important.'

Fer-ne una qüestió política

En aquest sentit, el llibreter Guillem Terribas és taxatiu: ‘Si correm el perill de desaparèixer? Mira, vinc d'una reunió amb el CoNCA (el president Carles Duarte i companyia han vingut a Girona per parlar amb gent de la cultura), i un dels temes ha estat aquest: no es pot prescindir d'aquesta xarxa de llibreries. Però ja sabem que ara tothom fa "ai, pobres, els de la Catalònia", i d'aquí a quinze dies ja faran com si no hagués passat res.'

Continua: 'Tot aquest conjunt de llibreries independents, que trobes a Granollers, a Vic, a Vilanova i la Geltrú, a Olot, a Girona, a Sabadell i a moltes altres poblacions, vam començar els anys setanta amb un esperit de "boy scout", que en dic jo. Però recordaré sempre que Xavier Folch, quan era al capdavant d'Empúries, sempre deia que les millors llibreries catalanes eren fora de Barcelona. I avui es podem perdre. Perquè, a més de les dues crisis que ha descrit en Miquel Colomer (un dels millors llibreters que tenim), també s'hi ha d'afegir el fet que les biblioteques han deixat de comprar llibres, i aquesta compra podia arribar al 5% de facturació anual.'

Terribas sentencia: 'Però jo no vull un epitafi: hem de fer les coses que calgui perquè el caliu cultural que donen aquestes llibreries es mantingui. D'aquest actiu se n'ha de fer una qüestió política.'

Men?ame