Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  09.01.2013  06:00

Unió admet que es va finançar irregularment, en l'acord per a evitar el judici del cas Pallerols

Duran i Lleida va dir el 2000 que dimitiria si es demostrava • El cas sobre la desviació de subvencions dels fons d'ocupació acaba amb un pacte perquè els condemnats no hagin d’anar a la presó

Men?ame
 

El judici del cas Pallerols no s'ha fet perquè ahir totes les parts van arribar a un acord que evitarà que els condemnats ingressin a la presó. El pacte també inclou que l'empresari andorrà Fidel Pallerols, a més de Vicenç Gavaldà, Lluís Gavaldà, Santiago Vallbé i Unió Democràtica de Catalunya abonin 388.000 euros en concepte d'indemnització. Així mateix, Pallerols i els germans Gavaldà hauran de pagar una multa de 250.000 euros. Finalment n’han restat absolts tres acusats: Jaume Pallerols, Maria Creu Guerrero i Dolors Llorens.

El pacte implica que UDC admeti haver-se finançat irregularment mitjançant subvencions del Departament de Treball entre el 1994 i el 1999.

Duran i Lleida va dir el 2000 que dimitiria si es demostrava que hi havia hagut finançament irregular

El president del comitè de direcció d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar el 21 de novembre del 2000 que dimitiria el càrrec si finalment es demostrava que el seu partit s'havia finançat irregularment amb els fons de formació ocupacional del Departament de Treball. En unes declaracions al programa ‘La Ventana’ de la Cadena Ser, va dir que UDC no es podia finançar tan sols amb les quotes dels militants i les assignacions dels resultats electorals, i que per això rebia aportacions de particulars. Però negà rotundament que hi hagués finançament irregular.

Trama complicada de desviament de fons públics

Es considera demostrat que tres de les empreses de Pallerols cobraven del Departament de Treball per uns cursos que no feien, i que una part dels diners van anar a raure a la caixa d'Unió. Això passava entre el 1994 i el 1999, quan membres del partit dirigien el departament.

Andsa, Ceifsa i Teosa, filials de Ceisa, grup andorrà propietat de Pallerols i la seva esposa, van rebre en els sis anys investigats gairebé nou milions d'euros, tot i que tenien informes desfavorables d'algunes delegacions territorials del departament. Segons el ministeri públic, les empreses de Pallerols rebien un ‘tracte més favorable i menys rigorós’ que no pas empreses similars, quant a justificació documental d'alumnes o despeses.

Es dedicaven únicament a fer cursos de formació ocupacional, i tots els ingressos depenien de les subvencions de Treball. Lluís Gavaldà i Dolors Llorens eren els principals responsables d'atorgar les subvencions, que el conseller Ignasi Farreras (UDC) simplement signava. Pallerols rendia comptes periòdicament amb Vicenç Gavaldà i Santiago Vallvé, i per això anotava tots els diners que pagava a UDC.

El mecanisme per a inflar els pressupostos i, per tant, les subvencions, era aquest: totes tres empreses, amb seu i administració conjunta, ‘importaven’ material didàctic de la matriu andorrana, cosa que els permetia de deduir l'impost de societats. Si en empreses similars el cost del material didàctic era el 4,48% del total subvencionat, en les empreses de Pallerols arribava fins al 50,08%. De fet, entre el 60% i el 65% de les subvencions rebudes per aquestes empreses sembla que s’esmerçà a pagar la matriu i un 12,53% foren serveis entre les filials. Encara s’hi afegeix el fet que els cursos no tenien tants alumnes com constaven oficialment i que alguns ni s'arribaven a fer.

Ordinadors, mobles i nòmines

Gairebé 200.000 euros van servir per comprar mobles i material d'oficina per a seus d'UDC a Girona, Vilanova i la Geltrú i el barri de Sants de Barcelona, o el Centre Cultural Gitano de la Mina, gestionat per Lluís Gavaldà. Les empreses també van pagar la nòmina de gent que treballava exclusivament en tasques administratives i de gestió per a Unió, tot i que no van ser encausats perquè no s'ha pogut acreditar que sabessin la procedència il·lícita de les seves nòmines.

El pacte judicial ha evitat un llarg procés que havia de durar fins a l'abril i que hauria portat a l'Audiència de Barcelona testimoniatges com ara els de l’ex-conseller de Treball Ignasi Farreras i d’Enric Millo, actual diputat del PP al Parlament i aleshores dirigent d'UDC a Girona. També haurien d'haver estat citats policies andorrans i inspectors d'Hisenda, i hi haurien pogut declarar Josep Antoni Duran Lleida i els ex-consellers Antoni Isaac i Lluís Franco, a més de Josep Sànchez Llibre, diputat d'UDC al congrés espanyol.

 

Resolució judicial

El judici havia de començar abans-d’ahir al matí, però les negociacions d'última hora el van endarrerir fins ahir a horabaixa. Abans, cap a migdia, els quatre principals acusats i UDC havien consignat al banc 300.000 euros, distribuïts d’una manera que no es va fer pública. Però, tot i que el pacte semblava fet, les negociacions van arribar fins als passadissos de la sala de l'audiència on s'havia de dur a terme el procés. Els advocats defensors, els de la Generalitat, els de l'estat i el fiscal Fernando Rodríguez Rey es van reunir durant força estona per a acordar-ne els detalls.

Ja dins la sala de vistes, el fiscal va sol·licitar que se separés de la peça principal l'acusació contra Fidel Pallerols per frau fiscal. Aquest apartat ja se n'havia separat, però després s'hi havia tornat a incorporar. Totes les parts van acceptar la separació definitiva i el tribunal va anunciar que el judici es faria més endavant. A continuació es va sol·licitar d’arxivar definitivament la causa contra l'esposa de Fidel Pallerols, Maria de la Creu Guerrero, militant d'UDC de 1990 a 1998; Maria Dolors Llorens, que va ser sots-directora general d'Ocupació i consellera nacional d'UDC; i Jaume Pallerols, només acusat per la Generalitat i que no té cap vincle familiar amb l'empresari andorrà. Tots tres van poder sortir de la sala.

Finalment, els altres quatre acusats, la Generalitat i l'estat acceptaren les conclusions definitives de la fiscalia, que ocupaven 79 pàgines. Les dilacions indegudes, per un cas que es remunta al 1999, el reconeixement dels fets i el pagament dels diners desviats van reduir substancialment les penes de presó, que arribaven a cinc anys i que finalment van quedar en un màxim d'un i mig.

En concret, Fidel Pallerols va ser condemnat a set mesos de presó i dues multes que sumen 101.000 euros pels delictes continuats de frau de subvencions i falsedat; a més, és condemnat a inhabilitació per exercir activitat comercial i càrrecs de representació i administració de societats mercantils durant set mesos i a prohibició de rebre subvencions públiques o beneficis fiscals durant un any i mig.

Vicenç Gavaldà, ex-secretari d'Organització i de Relacions Institucionals d'UDC, va ser condemnat a la mateixa pena que Pallerols, i Lluís Gavaldà, germà de l'anterior i director general d'Ocupació entre el desembre del 1993 i l’abril del 1999 i militant d'UDC, fou condemnat a un any i mig de presó per un delicte continuat de malversació de fons públics. Finalment, Santiago Vallvé, militant del partit des del 1987, haurà de pagar uns 54.000 euros en multes pels delictes continuats de frau de subvencions i falsedat documental.

Dels 600.000 euros que la fiscalia sospitava inicialment que Pallerols havia desviat de les subvencions, finalment només se n'han acreditats 388.484, que són els que el Departament de Treball reclamava. Per això, els condemnats i UDC han de pagar aquesta quantitat. Ahir al matí ja en van avançar més de tres quartes parts, 300.000 euros. Els diners que falten hauran de ser abonats aviat.

Les quatre empreses de Pallerols també en són responsables subsidiàries i UDC haurà d’assumir la part de Vicenç Gavaldà si es declara insolvent, a més de ‘respondre com a responsable civil en qualitat de partícip a títol lucratiu’ de les quantitats següents: 38.978 euros per la compra de material d'oficina i informàtica per a seus d'UDC, i 158.300 euros en concepte de nòmines de suposats treballadors de Pallerols que en realitat treballaven per a Unió.

Men?ame