10.01.2013 - 11:00
Dos quarts de deu de la nit. Hora crítica pels universitaris de la Residència La Ciutadella. Comença a ser el moment de fer-se el sopar i deixar de treballar, fer esport o xerrar amb el veí. La majoria de portes són obertes i els residents escalfen o cuinen ells mateixos el menjar.
Els que tenen la possibilitat d’anar el cap de setmana a casa tenen sort ja que poden recuperar forces amb els tuppers. Els que són de més lluny s’han d’espavilar i millorar les tècniques culinàries.
Alarmes d’incendi per excés de fum, gent cantant amb la música posada de fons, d’altres miren les notícies a la televisió… Tots fent una mateixa activitat en un mateix moment. Més tard s’ajuntaran als passadissos per menjar junts, o potser a l’habitació d’aquell que estigui disposat a emplenar-la de gent.
Comentaran els plats i riuran de les manies dels companys, tenen clar que cadascú té una etiqueta: la Yaiza és la “innovadora”, la Sandra la que “menja per sobreviure”, l’Ignasi el “més sa”, la Gemma la que “primer menja el segon”, l’Albert el dels “tuppers amb etiquetes”. Bromes a part, saben que l’alimentació és un element primordial durant l’etapa de la joventut.
L’opinió del nutricionista
L’expert Abel Mariné considera que aquells que es troben sols durant els àpats “mengen més i pitjor”. Així doncs, les residències universitàries i els pisos d’estudiants són un bon element socialitzador a l’hora de menjar. A banda d’això, els residents consideren que és una manera “d’aturar la rutina diària i obligar-se a cuinar i menjar bé”. Asseguren que si visquessin sols potser “prioritzarien la feina enlloc de dedicar estona als fogons”.
Enllaços
Array
