‘El govern ens menysté a nosaltres i el territori’

  • Testimoni d'en Jordi i la Núria, pastors obligats a sacrificar les ovelles per un brot de brucel·losi · Acusen el govern de no haver investigat el focus de la infecció · L'administració explica a VilaWeb que detectar el focus original és 'molt difícil'

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
23.12.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El despertador de Jordi Juanola i Núria Simon sona cada dia abans de les 7.00. Pocs minuts després ja apeixen el seu ramat, de més de tres-centes ovelles, l’únic de la zona de Rocabruna, a l’alta Garrotxa. Aquesta ha estat la rutina dels últims anys, però ara tot ha començat a canviar. Fa un mes que van fer una prova a unes quantes desenes d’ovelles i els van detectar brucel·losi, una malaltia greu, coneguda popularment per ‘febre de Malta’, que obliga a sacrificar les ovelles perquè s’encomana fàcilment entre el bestiar i de vegades també als humans, a través de la llet i el formatge.

Els fan controls anuals i fins ara no havien detectat la malaltia a cap ovella. De fet, es considerava eradicada a Catalunya i aquest brot és més aviat insòlit. Però el cas és que ja han hagut de matar dinou ovelles, algunes de les quals a punt de parir, i la previsió és que n’hagin de matar força més. En Jordi i la Núria ho viuen amb tristesa, però sobretot amb indignació. Se senten sols i desemparats pel govern, que acusen de voler amagar el cas i de no investigar l’origen del focus.

‘L’administració ens ha abandonat, ens paga indemnitzacions ridícules i es nega a investigar d’on ha vingut la malaltia’, explica en Jordi a VilaWeb. Tot amb tot, el brot de brucel·losi al ramat d’en Jordi i la Núria no és pas cap cas aïllat, segons que expliquen ells mateixos. Després d’haver fet pública la seva situació, més pagesos de la zona els han confessat casos de vaques infectades, dels quals ningú no havia dit res, ni pagesos ni administració, probablement, diuen, per no generar alarma social. ‘Si no investiguen res, ens podem tornar a trobar igual d’aquí a pocs mesos, potser amb més ramats infectats, i més endavant es pot convertir en un problema més gros, un problema de país, que pot trencar un model de gestió del territori i fins i tot un model de país.’

La fauna salvatge o les ovelles comprades a França

Ara per ara, ningú no sap l’origen d’aquest brot de brucel·losi, però tant bon punt van tenir els resultats de les anàlisis, en Jordi i la Núria van pensar que la malaltia podia venir de la darrera remesa d’ovelles que havien comprat feia pocs mesos a una granja de l’estat francès. Era poc probable, car França és un estat amb uns controls molt estrictes i declarat lliure de brucel·losi de fa anys, però podia ser, tenint en compte que mai no s’havia detectat cap cas de brucel·losi en el seu ramat. Immediatament, van informar-ne la delegació del govern a Ripoll i va ser aleshores quan van la preocupació es va començar a transformar en indignació. En paraules de la Núria, l’única resposta de la delegació va ser, per sorpresa seva: ‘No sabem si podrem contactar amb les granges franceses perquè no parlem francès.’ Colpits per la inoperància institucional, ells mateixos van investigar i establir contacte amb aquestes granges, que van negar tenir coneixement de cap cas de brucel·losi.

L’altra gran hipòtesi, que setmana rere setmana ha anat guanyant pes, té a veure amb determinades espècies de la fauna salvatge que poden ser portadores de la malaltia, especialment els cabirols, ben abundants a la zona. De moment, el Departament d’Agricultura no ha fet cap prova nova ni específica a cap espècie salvatge, adduint que la prioritat ara és eradicar el focus, és a dir, sacrificar tots els caps de bestiar infectats. En Jordi accepta amb resignació aquest veredicte, però no amaga una gran desconfiança vers el departament: ‘Si no fan proves als cabirols és perquè els fa por què hi puguin trobar. Ara ens poden fer passar amb raons, però tard o d’hora n’hauran de fer perquè no tindran més remei; en realitat, és escandalós que no ho investiguin.’

Agricultura nega que hi hagi cap voluntat de silenciar el cas ni desídia en la localització del focus, però admet dificultats en la investigació

El subdirector general de Ramaderia del govern català, Joaquim Xifra, ha dit a VilaWeb que lamenta el cas d’aquest ramat i la situació d’en Jordi i la Núria. Però ha negat que l’administració se n’hagués desentès. Ha admès, això sí, que investigar si el focus prové de la fauna salvatge és ‘molt difícil’ i que efectivament d’ençà de la detecció del focus no s’ha fet cap altra prova a fauna salvatge. ‘Fem proves periòdiques en animals salvatges i, amb les dades que tenim, he de dir que estadísticament és altament improbable que el focus tingui origen en animals salvatges’, diu, i apunta, sense especificar, a uns altres possibles orígens del focus. Això sí, admet que en les últimes anàlisis s’havia detectat un cérvol infectat de brucel·losi, cosa que no s’havia fet pública fins ara. Tot amb tot, i sense donar més dades, assegura que no es pot relacionar amb el cas de ramat d’en Jordi i de la Núria: ‘És un sol cérvol entre un centenar de mostres i no es pot establir cap mena de relació directa amb el ramat de Rocabruna.’  Cal tenir en compte, però, que la brucel·losi es transmet per l’aire i que els animals es poden infectar pel sol fet d’entrar en contacte amb un altre animal infectat mentre pasturen.

Xifra també explica a VilaWeb que el departament ha fet arribar el cas al ministeri d’Agricultura espanyol perquè es posi en contacte amb les autoritats franceses i determini si l’origen pot haver estat la compra d’una determinada remesa d’ovelles a una granja francesa. Això sí, avisa que aquesta gestió és lenta i remarca que el govern català no té competències per tractar directament amb les autoritats de l’estat francès.

‘Si hem d’abandonar l’activitat, el territori se’n ressentirà igual que nosaltres’

Sigui com sigui, per la Núria no es tracta només d’una sensació de desemparament, sinó de menyspreu cap a una manera de gestionar el territori i de fer economia de proximitat en les zones rurals del país, perquè la pagesia i el ramat en qüestió també formen part del paisatge i del manteniment dels boscos. ‘El govern ens menysté tant a nosaltres i com al territori des del moment que abandona el ramat a la seva sort, sense investigar l’origen de la malaltia; si hem de deixar aquesta activitat, el territori se’n ressentirà igual que nosaltres, tant des d’un punt de vista econòmic com ambiental.’

No hi ha cap perill per a la població, però sí per a la indústria

Tant la Núria i en Jordi com el Departament d’Agricultura han volgut deixar clar a VilaWeb que el brot de brucel·losi que s’ha detectat no implica cap perill per a la població, car la malaltia es transmet als humans només mitjançant la llet i dels formatges que se’n derivin, en cap cas a través del consum de carn. I en Jordi i la Núria només comercialitzaven la carn de les seves ovelles. Amb tot, segons en Jordi, si el brot prové realment de la fauna salvatge es podria estendre a més ramats bovins, com ja ha passat en uns quants exemplars, cosa que podria causar un autèntic daltabaix per a la indústria.

Setanta euros per ovella sacrificada

De moment, per a cada ovella sacrificada, en Jordi i la Núria cobraran 70 euros. El preu d’una ovella nova, de la mateixa espècie i qualitat, ronda els 120. Per tant, de mitjana, la pèrdua per exemplar és d’un 50 euros. Ara, cal tenir present que bona part del negoci es basa en la cria i que la majoria de les ovelles sacrificades encara no havien parit i han necessitat un any sencer d’alimentació i de convivència al ramat per a quedar prenyades. Les pèrdues, per tant, són molt més altes.

‘Tant de bo que l’origen del brot sigui en les ovelles franceses que vam comprar’, diu la Núria. ‘Si fos així, almenys, es podria delimitar, controlar el brot, i, tot i haver-hi perdut diners, l’any que ve ja ens n’hauríem oblidat. En canvi, si l’origen és en la fauna salvatge, el problema és molt greu, perquè costarà molt de controlar i ja hem vist com és d’ineficaç el departament; un departament, per cert, que ‘ha de vetllar pels interessos dels catalans, no?’ Per molts pagesos de la zona, de moment, sembla fer tot el contrari. Mentrestant, en Jordi i la Núria esperen amb angoixa els resultats d’una nova analítica feta ahir. D’ençà de la detecció del brot les anàlisis es fan cada deu dies o quinze. Demà sabran quantes ovelles més hauran de sacrificar la setmana que ve.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any