Vicent Grau: ‘S’ha quedat presentant programes de RTVV qui no s’havia oposat mai a l’ERO’

  • Entrevista a l'històric periodista de Ràdio Nou, un dels 1.200 treballadors acomiadats

VilaWeb
VilaWeb
Bel Zaballa
20.12.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Desenes de treballadors de RTVV han començat a rebre, a través d’un correu electrònic, la notificació del seu acomiadament, d’acord amb l’ERO aprovat pel PP. La lluita contra els acomiadaments, però, no s’ha acabat pas. Quatre sindicats de l’empresa hi han presentat denúncies col·lectives, i avui hi ha una primera vista a l’Audiència Nacional espanyola, que ha de decidir si es considera competent per acceptar el cas.

Un dels afectats per l’ERO és l’històric periodista de Ràdio Nou Vicent Grau, que feia vint-i-tres anys que treballava a la secció d’esports i conduïa, des de feia vuit anys, el programa ‘Punt a punt’. Grau ja va ser apartat del programa fa mesos, després d’haver donat suport a la vaga contra l’ERO. En aquesta entrevista amb VilaWeb lamenta la situació en què ha deixat la direcció la ràdio pública, ‘que només pot ser ara una ràdio al servei dels qui manen’. Recorda que els sindicats denuncien l’arbitrarietat amb què s’ha aplicat l’ERO i declara que marxa ‘amb tota la dignitat del món’ per haver lluitat i dir allò que pensava.

—Va ser aquest dimarts quan us vau assabentar que éreu un dels afectats per l’ERO?
—Sí, una carta en castellà al correu. La vaig rebre dimarts perquè vaig obrir el correu electrònic, però estic de baixa. En realitat la meua notificació m’ha arribat per burofax, que he anat a recollir fa una estona.

—Deveu haver parlat amb companys. Quin és l’ambient entre els redactors?
—De crispació, perquè és una absoluta injustícia comprovar com la gent que ha fundat la ràdio ara es queda al carrer. Gent que hi és des del principi, que vam obrir per primera vegada un mitjà de comunicació en ràdio que parlara en valencià. Gent que entrava per oposició, periodistes amb plaça, que cada dia han vist créixer la ràdio i ara s’han trobat amb aquests gestos dels qui l’han malbaratat i no hi han cregut mai.

—Què ha passat, com s’ha arribat fins a aquest punt?
—Tant Ràdio 9 com Canal 9, des que han tingut una utilització política pels governants de torn, s’han convertit en una agència de col·locació i un altaveu per a poder llançar les polítiques dels governants. Sobretot des del 95 amb Zaplana, i després amb Camps: van anar ampliant la plantilla per incloure-hi els seus, sense fer fora ningú. La plantilla és sobredimensionada, però per la mala gestió dels qui han estat al capdavant de la direcció general.

—Els treballadors heu denunciat que s’havia triat a dit qui es feia fora, que s’ha fet servir un criteri polític per acomiadar…
—El comitè d’empresa sempre ha demanat diàleg, i ha defensat que era viable una RTVV amb els diners concedits i sense tots aquests acomiadaments. Però l’empresa ho va refusar. No va voler dialogar. Els sindicats han denunciat que els criteris per a triar els afectats de l’ERO eren arbitraris, fets a mida d’allò que volia l’empresa. I l’exemple més clar és que el fet d’haver entrat per oposició fos l’últim dels criteris a tenir en compte per acomiadar.

—S’han quedat els més afins?
—S’ha quedat presentant programes de ràdio gent que no s’ha significat mai contra l’ERO, i que, a més, pertany a sindicats que han signat l’ERO a favor de l’empresa, que són CSI-F i USO.

—Ja us ho pensàveu, que seríeu un dels afectats?
—Sí. Ho tenia coll avall. Perquè amb el nombre de periodistes redactors d’esports que van dir que farien fora, em tocava. Tots demanem per què la plantilla no ha estat respectada. I ara guionistes, presentadors i locutors fan tasques de periodistes però amb una categoria inferior. Volen tirar endavant una ràdio amb gent amb categories inferiors a les que toca i externalitzant tot allò que es puga a empreses amigues.

—Amb aquest panorama, quin futur preveieu per a la ràdio i televisió pública valenciana?
—La ràdio ha rebut un colp gairebé de mort. Desapareix la possibilitat d’independència que poguera tindre. L’únic que pot ser és una ràdio al servei dels qui manen. Perquè els qui condueixen els programes principals són gent mansa, allò que s’anomena ‘palmeros’. Pel que fa a esports a la ràdio, ha desaparegut una funció i un servei d’informació pública, que era emetre esports en directe durant el cap de setmana de competicions, i fer-ho vertebrant tota la Comunitat Valenciana. Durant vint-i-tres anys hi ha hagut un programa de referència al nostre territori, un carrussel valencià d’esports, que s’ha anomenat ‘Punt a punt’; que jo he conduït durant vuit temporades i que sempre ha estat un programa model d’allò que es feia a la resta de l’estat amb els esports.

—Com us sentiu? Frustrat perquè s’han sortit amb la seva, o satisfet d’haver fet allò que tocava?
—Tinc la consciència tranquil·la perquè he fet tot allò que havia de fer, i he dit el que calia dir. Sense temor. Sabent que era el moment de defensar al màxim la ràdio i la televisió. I per això he secundat la vaga contra l’ERO i m’he significat tant com he pogut en la lluita contra l’ERO. Me’n vaig amb tota la dignitat del món, perquè puc dir que he lluitat i he dit a la direcció allò que pensava.

—El fet d’haver-vos significat per la vaga us va costar una represàlia…
—He estat discriminat i represaliat per haver fet vaga: em van apartar de la programació que havia portat durant vint-i-tres anys en programes de ràdio, retransmissions i conduint el carrussel ‘Punt a punt’.

—Tota una trajectòria a Ràdio 9. Ara com afronteu el futur laboral?
—Serà molt difícil que torne a fer periodisme. La professió és molt danyada. Enguany ja hi ha hagut més d’onze mil periodistes acomiadats. No veig possibilitats de treballar amb les condicions mínimes que ha de tenir un periodista per a fer la seua tasca de manera independent. De manera que probablement tornaré a l’ensenyament, a fer de professor d’anglès a primària. 

—Decebut, amb la situació del periodisme?
—Sí, principalment per l’escassa capacitat de resposta, per l’excessiva por i l’autocensura que s’aplica el periodista que treballa als mitjans de comunicació. Que ha deixat d’aplicar allò essencial: preguntar, reflexionar i publicar. Ara es fa talla-copia-enganxa. Em decep veure com es deteriora la professió, que se substitueixen llocs de feina en bones condicions per feina en precari, i que cada volta el marge per acceptar condicions més roïns és més petit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any