Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  16.12.2012  13:52

Islàndia es pronuncia a favor d'una Escòcia independent

El president del país diu que 'la independència no és pas cap desastre, sinó que pot ser el camí cap a la prosperitat i una bona societat'

Men?ame
 

El president islandès, Olafur Grimsson, ha entrat en el debat sobre la independència d'Escòcia. En una entrevista que emetrà aviat la BBC expressa una cauta satisfacció amb la perspectiva que Escòcia esdevingui independent en el referèndum del 2014. Grimsson ho justifica dient que els petits països independents del nord d'Europa fins ara se n'han sortit bé, i afegeix que 'la independència no és pas cap desastre' i 'podria ser el camí cap a la prosperitat i una bona societat'.

En una entrevista que s'emetrà la setmana vinent al programa Newsnight, el president més veterà d'Islàndia, al càrrec des del 1996, diu que el seu país és envoltat d'un arc de nacions reeixides i petites a la mar del Nord, on es fan les coses relativament bé. 'Si s'agafa una perspectiva de cent anys, la història del nord d'Europa mostra que els països s'han anat independitzant l'un rere l'altre.'

'La decisió que Escòcia segueixi aquesta ruta l'han de prendre els escocesos', rebla.

Tradició de reconèixer abans que ningú

El president d'Islàndia ha fet unes declaracions a la BBC en què defensa que la independència seria una bona opció per a Escòcia. Aquesta declaració, la primera que fa un cap d'estat en aquesta línia, segueix la tradició islandesa de ser pionera en el reconeixement de nous estats independents. Els darrers anys Islàndia ha estat el primer estat a reconèixer diplomàticament Lituània, Letònia, Estònia, l'Azerbaitjan, Geòrgia, Armènia, Croàcia i Montenegro. I també ha estat el primer estat no musulmà a reconèixer la independència de Palestina. 

Islàndia ja havia tingut una especial atenció pel cas català. Va presentar Fèlix Martí per a presidir Linguapax, atès que l'estat espanyol vetava la seva candidatura. Ho explica en aquesta entrevista Martí mateix, que va ser escollit president del comitè assessor de la UNESCO per al Plurilingüisme i l'Educació Multilingue el 1998.