16.12.2012 - 06:00
Una nombrosa representació de la cultura, la societat i la política del País Valencià i la resta del país s’ha aplegat avui a Godella (Horta) per a retre el darrer comiat a l’escultor Andreu Alfaro, mort divendres a vuitanta-tres anys. L’estudi de l’artista ha estat el lloc elegit per a celebrar una emotiva cerimònia en què s’ha escoltat ‘El cant dels ocells’, de Pau Casals, una ària italiana i la cançó que el cantant Raimon va dedicar a Alfaro, ‘Andreu, amic’, que ha servit per a cloure la cerimònia. El mateix Raimon i el professor, l’historiador de l’art José Francisco Yvars i un dels fills de l’escultor han estat els encarregats de dedicar-li unes paraules de comiat. També hi eren els consellers de Cultura valencià i català, María José Català i Ferran Mascarell.
El conseller de Cultura en funcions de la Generalitat ha volgut expressar el ‘reconeixement de la cultura catalana i les autoritats catalanes a la profunda significació des del punt de vida artística, cívic i polític pel que ha fet Alfaro pel país’. Mascarell ha recordat que a Catalunya hi ha moltes obres de l’artista que simbolitzen ‘l’acord i la concòrdia amb les seves conviccions, d’un home que creia amb la llibertat i amb la cultura del país’.
També present a la cerimònia, el president d’honor d’Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, ha destacat que amb la mort d’Alfaro ‘es mor una generació, la de Joan Fuster, Renau, Sanchis Guarner, la generació que va portar el país cap a cotes més altes de dignitat’. Ha afegit que l’escultor per una banda té el vessant artístic, però també el vessant nacional, perquè va ser ‘al costat de la reivindicació del nostre país i de la tot els Països Catalans’. El president d’ACPV ha recordat que una de les darreres obres d’Alfaro va servir per pagar multes de TV3, ‘tot just ara que s’anul·len’.
El cantant Raimon, que va dedicar en vida una cançó a Alfaro, ha destacat que l’artista ha estat ‘un home amb consciència de país’ i un bon amic. Ha recordat com va ser Alfaro qui el va acompanyar en el seu primer concert l’any 1961 fora de la universitat i que entre tots dos hi havia una relació d’admiració mútua. El cantant de Xàtiva, molt emocionat, també ha remarcat que amb la desaparició d’Alfaro s’ha mort una generació i que se sentia ‘en la intempèrie’.
També la directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Consuelo Ciscar, ha destacat que Alfaro ha estat un dels valencians més internacionals i ha recordat com va ajudar a crear l’IVAM . Ciscar ha dit que l’IVAM té divuit obres d’Alfaro i que el museu li farà un homenatge.
La cerimònia també ha comptat amb presència de la Generalitat Valenciana a través de la seva consellera de Cultura, María José Català, i amb representants de formacions polítiques com el PSPV-PSOE i Esquerra Republicana del País Valencià. Ex-consellers de Cultura socialistes com Carme Alborch i Ciprià Ciscar, i artistes com el cantant Paco Muñoz, han estat presents al comiat d’Alfaro.
Referent artístic i de país
Alfaro va néixer el 1929 a València en el si d’una família de carnissers. Sempre va interessar-se per l’art (a banda escultor, era un excel·lent dibuixant), però no va ser fins els quaranta-quatre anys que no va dedicar-se plenament a la seva vocació artística. L’obra d’Alfaro és una referència al món de l’escultura, tant del país com internacional. L’autor sempre es va comprometre amb el país, i els ideals de llibertat, democràcia i il·lustració són una constant en la seva obra.
Una de les primeres reaccions a la mort d’Alfaro va ser la del president d’honor d’Acció Cultural del País Valencià i activista cultural Eliseu Climent. ‘Andreu Alfaro ha estat un símbol com a artista, i per al país. Com a artista, va desenvolupar tot un món escultòric molt intencional; i des del punt de vista de país, ha estat lligat a la reivindicació nacional catalana’, declarava Climent a VilaWeb, i recordava també la profunda amistat que va tenir amb Joan Fuster fins el dia de la seva mort.
A Alfaro se’l relaciona amb el Grup Parpalló (1957), un grup d’artistes format a València el 1957 per connectar la creació artística valenciana amb el panorama internacional després de la interrupció causada per la guerra.
Fou influït pels constructivistes, com Constantin Brâncuşi i Antoine Pevsner, i per Jorge Oteiza. Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966 My Black Brother, van aconseguir un ressò internacional.
Al final de la dècada de 1960 va experimentar amb elements metàl·lics, com ara l’acer i l’alumini. El 1980 va experimentar amb el filferro i el marbre. El mateix any rebé el Premi d’Honor Jaume I i el 1981 el Premi d’Arts Plàstiques d’Espanya. El 1991 la Diputació de València li va concedir el Premi Alfons Roig d’Arts Plàstiques.
Andreu Alfaro tenia obres en museus de tot el món. Les seves escultures d’Alfaro es poden contemplar en molts punts del país: a l’entrada d’Otos, als Jardins dels Vivers de València l’estatua d’homenatge a Ausiàs March, a l’estació del nord de la mateixa ciutat l’homenatge a la dona, les Columnes de la UAB, a l’entrada d’aquesta universitat, que representen la voluntat de coneixement, la llibertat d’expressió, la identitat cultural i la solidaritat. El Monument dels Països Catalans, a Tàrrega; els Rombes Bessons, l’escultura ubicada al Parc de Cervantes de Barcelona, l’Escultura per a Europa, a Girona, i el monument a la Dona de Terrassa.
Informació relacionada:
NOTÍCIA: Veus que homenatgen Alfaro
FOTOS – L’empremta d’Alfaro al país
VíDEO – Andreu Alfaro: ‘La gent no té clar que el País Valencià és un país’
