Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  15.12.2012  14:59

'Sense els jocs no hauríem avançat, seríem encara animals corrent pel bosc'

Entrevista amb Tom Werneck, expert mundial de jocs de taula, que féu la conferència inaugural de la fira Dau Barcelona

Men?ame
 

Va estudiar dret i va treballar la major part de la seva vida en multinacionals dedicades a l'electrònica, però és conegut arreu del món per ser la veu més autoritzada del planeta a l'hora de parlar de jocs de taula. Tom Werneck és el fundador del premi de jocs de taula de taula més important del món, Spiel des Jahres ('joc de l'any'), que es fa any rere any des del 1979 a Berlín. Werneck és també el responsable, a través d'aquest premi, d'haver convertit el mercat de jocs de taula alemany en el més important del món, una indústria que mou anualment quatre-cents milions d'euros. Aquest cap de setmana és a Barcelona amb motiu del festival de jocs DAU Barcelona, del qual va fer la conferència inaugural, amb gran èxit.

—La seva conferència va ser un èxit. Què vau explicar?
—Vaig explicar com el premi  Spiel des Jahres, que vam crear jo i un altre company, va obrir una indústria, un mercat. Gràcies a aquest premi, actualment a Alemanya hi ha el mercat de jocs més gran del món. Abans del premi, que va començar l'any 1979, el mercat de jocs a Alemanya era un desert, ens trobàvem a un nivell molt baix tant en qualitat com en quantitat. I ara és una indústria potent, innovadora i que dóna feina a molta gent.

—Com s'ha aconseguit?
—De mica en mica. Al principi mai no hauríem imaginat el que hem aconseguit. Però aquí hi ha dos factors, com a mínim: d'una banda, el poder de la premsa, que estat decisiu, perquè vam saber crear una massa crítica de periodistes. Els periodistes que escriuen sobre jocs formen el jurat. I la feina d'aquests periodistes és consumida per potencials jugadors.  I, de l'altra, la qualitat del contingut, els jocs en si mateixos. Al tercer o quart any ja ens vam adonar que les empreses intentaven fer millors jocs, millorar-los, per guanyar. Actualment, quan un joc és premiat a Spiel des Jahres, es ven, de mitjana, cent vegades més que si no és premiat. Un joc normal ven, al primer any, tres mil exemplars. Si és premiat, tres-cents mil. I aquestes xifres, totes diues, augmenten any rere any, el mercat no para de créixer.

—La d'enguany és la primera edició del DAU Barcelona. Li pot passar el mateix?
—Sí, però igual que en els jocs, cal paciència. I cal tenir en compte que tan les circumstàncies, les regles de mercat, com la cultura, són diferents. Però sí, els jocs de taula es troben en puixança i projecte com el DAU s'ha de deixar créixer. Fins al tercer o quart any no es pot intuir el futur d'un projecte d'aquesta. I com amb tot, si no ho intentes no ho aconseguiràs mai.

—Dieu que el jocs de taula tornen. També a Catalunya? Tornem a jugar per què havíem deixat de fer-ho?
—Sí, és molt senzill. I al vostre país em sembla que passa una mica el mateix que a Alemanya. Quan va popularitzar-se la televisió vam deixar de jugar a jocs de taula. Ens entreteníem més, i durant moltes més hores, davant de la pantalla. Però quan la televisió ha passat de tenir cinc o sis canals a tenir-ne seixanta-quatre, els jocs han tornat. Hi ha hagut un punt d'inflexió en la corba de consum de jocs de taula, contra tots els pronòstics. Els jocs són autèntics i es poden tocar. I són de qualitat. Això és el que va passar a Alemanya i la gent va aprendre a tornar a jugar. La gent no és estúpida.

—El vídeojocs tambe s'han menjat una part del mercat, no?
—Sí, però ha passat una cosa semblant. Al final, tothom té ganes de tocar i de mirar la gent als ulls. L'ordinador no ho podrà fer mai. Com més hores de pantalla al dia, més necessitat d'estbalir contacte i complicitats reals i en viu amb altres persones. Jugar és necessari i ens ajuda a ser més feliços, però jugar sols no. I si no ens podem veure la cara, tampoc. Una mirada pot insinar, enganyar, captivar i dir moltes més coses que una pantalla. Per tant, sí, els jocs de taula tornen, amb força. I cada vegada són millors. A la gent li agrada jugar. Ho necessitem. I això és igual a tot el món.

—Per tant, iniciatives com el DAU són importants...
—Són necessàries! La civilització es basa en els jocs. Depèn dels jocs! Sense jugar no hi ha progrés. Un full de càlcul és un joc, les matemàtiques són un joc. Canvies entrades, variables, sortides, totals. Sense els jocs no hauríem avançat, seríem encara animals corrent pel bosc. O sigui que no em pregunti si iniciatives com el DAU són importants...

—Ok... No cal que li pregunti si jugar ens ajuda a viure millor...
—Bona pregunta! Sí, però hi ha diferents nivells. Per al jugador és senzillament divertit, cosa que no es pot menystenir. Segon nivell:  el joc és un sistema ideal per entrar en contacte amb la gent. Genera sinergies, ara més necessàries que mai. Tercer nivell: és una indústria, genera coneixement i llocs de treball. Quart: és una porta oberta que facilita les aventures emprenedores, és una via que permet el risc i un mercat global. Jugar és bo. I iniciatives com el DAU són necessàries, però necessiten temps. I com, deia, últimament la gent es torna a adonar, de mica en mica, potser per la situació econòmica mundial, que hi ha moltes coses més importants a la vida que no mirar la televisió. La gent vol tornar a veure cares autèntiques, no avatars. Som persones i els jocs ens ajuden a recordar-nos-ho. Si ens n'oblidem, estem perduts.

Men?ame