Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  14.12.2012  10:50

S'ha mort l'escultor Andreu Alfaro, un referent artístic i de país

Ha estat un dels artistes de referència de la segona meitat del segle XX · La capella ardent s'instal·larà diumenge a Rocafort

Men?ame
 

L'escultor Andreu Alfaro s'ha mort anit a l'edat de 83 anys a València, després d'haver estat uns quants anys apartat de la vida pública per problemes de salut. Alfaro és un dels artistes de referència de la segona meitat del segle XX, i un dels escultors contemporanis més importants, am obres exposades a museus de tot el món i amb obres públiques instal·lades en diverses de les capitals més importants de tot el món. La capella ardent s'instal·larà diumenge a migdia al seu taller de Rocafort (Horta).

Alfaro va néixer el 1929 a València en el sí d'una família de carnissers. Sempre va interessar-se per l'art (a banda d'escultor és un excel·lent dibuixant), però no va ser fins als quaranta-quatre anys que va dedicar-se plenament a la seva vocació artística. L'obra d'Alfaro és una referència al món de l'escultura, tant del país com internacional. L'autor sempre ha estat compromès amb el país, i els ideals de llibertat, democràcia i il·lustració són una constant en la seva obra.

Referent artístic i de país

Una de les primeres reaccions a la mort d'Alfaro és la del president d'honor d'Acció Cultural del País Valencià i activista cultural Eliseu Climent. 'Andreu Alfaro ha estat un símbol com a artista, i per al país. Com a artista, va desenvolupar tot un món escultòric molt intencional; i des del punt de vista de país, ha estat lligat a la reivindicació nacional catalana', ha declarat Climent a VilaWeb, i ha recordat també la profunda amistat que va tenir amb Joan Fuster fins al dia de la seva mort.

A Alfaro se'l relaciona amb el Grup Parpalló (1957), un grup d'artistes format a València el 1957 per connectar la creació artística valenciana amb el panorama internacional després de la interrupció causada per la guerra.

Fou influït pels constructivistes, com Constantin Brâncuşi i Antoine Pevsner, i per Jorge Oteiza. Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966 My Black Brother, van aconseguir un ressò internacional.

A finals de la dècada dels seixanta del passat segle va experimentar amb elements metàl·lics, com ara l'acer i l'alumini. El 1980 va experimentar amb el filferro i el marbre. El mateix any rebé el Premi d'Honor Jaume I i el 1981 el Premi d'Arts Plàstiques d'Espanya. El 1991 la Diputació de València li va concedir el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques.

Andreu Alfaro obres en museus de tot el món. Les seves escultures d'Alfaro es poden contemplar en molts punts del país: a l'entrada d'Otos, als Jardins dels Vivers de València l'estatua d'homenatge a Ausiàs March, a l'estació del nord de la mateixa ciutat l'homenatge a la dona, les Columnes de la UAB, a l'entrada d'aquesta universitat, que representen la voluntat de coneixement, la llibertat d'expressió, la identitat cultural i la solidaritat. El Monument dels Països Catalans, a Tàrrega; els Rombes Bessons, l'escultura ubicada al Parc de Cervantes de Barcelona, l'Escultura per a Europa, a Girona, i el monument a la Dona de Terrassa.


Informació relacionada:

FOTOS - L'empremta d'Alfaro arreu del país

VíDEO - Andreu Alfaro: 'La gent no té clar que el País Valencià és un país'

ÀUDIO - Andreu, amic, torsimany de metalls

Men?ame