Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  08.12.2012  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Guia de la negociació entre CiU i ERC

Expliquem qui són els negociadors, quins temes hi ha sobre la taula i quin és el calendari

Men?ame
 

Ja ha començat la negociació entre CiU i ERC per a cercar l'estabilitat i la fortalesa del govern en aquesta nova legislatura per poder emprendre el camí de sortida de la crisi econòmica i establir el full de ruta per fer el referèndum d'independència. Aquests són els dos grans objectius de la legislatura després que les urnes confirmessin l'aposta sobiranista majoritària entre la ciutadania i la constatació que el president Mas no pot governar en solitari ni sense cap suport estable al parlament.

La segona posició al parlament d'Esquerra Republicana de Catalunya va fer que la mateixa nit electoral totes les mirades es dirigissin cap a la formació capitanejada per l'historiador i economista Oriol Junqueras, que ha esdevingut el soci prioritari i exclusiu de Convergència i Unió. Si bé la formació que ha governat els dos últims anys tenia el govern de coalició com a opció preferible per obligar ERC a responsabilitzar-se de la governabilitat, els republicans van refusar des del primer moment la possibilitat d'entrar al govern i han ofert en tot moment l'estabilitat parlamentària com a fórmula per al pacte.

Un cop marcades públicament les posicions de sortida de les dues parts, els candidats de les dues formacions es van reunir en un dinar al Palau de la Generalitat la setmana passada per establir les bases de la negociació. Amb la convicció que hi havia una voluntat total d'acord per les dues parts, constatada per en aquella reunió, els dos partits han creat els equips de negociació i han dissenyat dues comissions de treball assistides per experts de les dues parts i ja han començat a reunir-se per anar traçant les línies més gruixudes de l'acord.

Les comissions i els negociadors

CiU i ERC han creat dues comissions: una sobre la consulta d'autodeterminació i una sobre el programa econòmic, pressupost i afers socials. Totes dues comissions compten amb els negociadors principals de cada formació, els negociadors específics i experts que poden intervenir en moments concrets del procés.

Per CiU, els negociadors són Francesc Homs, Oriol Pujol, Josep Maria Pelegrí i Ramon Espadaler. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, intervindrà en la negociació quan es parli del pressupost.

Per ERC, els negociadors principals són Marta Rovira, Anna Simó i Pere Aragonès. El secretari general adjunt i diputat electe, Lluís Salvadó, també reforçarà l'equip en moments concrets. La diputada electa Gemma Calvet participarà en la comissió sobre la consulta i el responsable d'Economia del partit, Albert Castellanos, serà a la comissió d'aspectes econòmics i socials.

Ara, el fet que s'hagin elegit aquests integrants de les comissions negociadores no voldrà dir pas que Oriol Junqueras i Artur Mas no tornin a celebrar alguna reunió, especialment en la fase final de la negociació.

Els temes sobre la taula

Si bé la consulta i la reforma del sistema impositiu i el to de les retallades són els dos temes estrella del possible pacte, la seva estabilitat i fortalesa dependrà també d'una sèrie d'aspectes que si no queden lligats poden fer trontollar la legislatura.

Full de ruta i data del referèndum. Totes dues formacions estan d'acord en la celebració d'un referèndum sobre l'estat propi en aquesta legislatura; totes dues portaven aquest punt ben destacat en el programa electoral. La negociació se centrarà, tanmateix, en quin serà el camí i els passos per arribar a la celebració del referèndum i en la fixació d'una data concreta per fer-lo. ERC vol que la data quedi fixada i s'anunciï aviat; mentre que CiU no vol quedar atrapat en un calendari tan aviat per tenir marge en la negociació amb el govern espanyol i amb la comunitat internacional.

Ser o no ser al govern. Si bé aquesta qüestió és la que ha centrat el debat públic dels primers dies, l'entrada d'ERC al govern no és un fet liquidat. Recentment, Junqueras ha explicat que els republicans poden entrar al govern si queda ben resolt el programa econòmic i social i sempre que s'hagi convocat el referèndum de forma oficial. Per tant, es pot pactar un primer període de suport parlamentari i uns criteris pels quals ERC entraria a reforçar el govern i contribuir a pilotar el procés d'autodeterminació. En qualsevol cas, tampoc queda descartat que ERC pugui suggerir o pactar alguns noms del govern de CiU.

Canvi d'orientació del sistema impositiu. Els republicans estan disposats a corresponsabilitzar-se d'un objectiu de retallada que ha de permetre ajustar fins a quatre mil milions d'euros més el 2013. Però per acceptar l'objectiu de dèficit, exigeixen un canvi de la pressió fiscal per fer-la més progressiva amb la recuperació d'impostos com el de successions, l'increment del tram autonòmic de l'IRPF, la creació de noves taxes pel sector financer i de la indústria nuclear, i la retirada de l'euro per recepta, entre més.

Estratègia d'internacionalització. Un altre punt que és sobre la taula de negociació és l'estratègia d'internacionalització del procés d'independència. ERC considera que la diplomàcia no pot quedar en mans d'Unió -com fins ara- en un moment tan delicat com l'actual i demana participar en el seu disseny i execució. Els republicans consideren que s'ha de rendibilitzar l'experiència dels seus màxims dirigents, Junqueras i Rovira, en aquest àmbit. Per això, s'han atrevit fins i tot a suggerir algun nom -el de l'eurodiputat Ramon Tremosa- per presidir la nova Conselleria d'Afers Estrangers, que és un compromís electoral de CiU -encara que no sigui un Departament amb competència única.

Presidència i mesa del parlament. Una de les contrapartides del possible pacte que van saltar ben aviat al món dels rumors d'abast públic va ser el de la presidència del Parlament a mans d'ERC. El precedent d'Ernest Benach durant el tripartit va contribuir a fer creïble un rumor que des d'ERC desmenteixen. En canvi, la composició de la cambra fa pensar a ERC que el més lògic és que els pertoqui una vice-presidència i qui sap si una secretaria més.

Pactes de CiU amb el PP. Ben aviat, en les entrevistes post-electorals dels responsables dels dos partits negociadors va semblar que els pactes a d'altres institucions quedarien exclosos de la negociació. Però a mesura que avançaven els dies, aquesta qüestió ha tingut una presència important en l'actualitat relacionada amb les converses. Així, aquesta setmana Oriol Pujol ha dit que replantejaran els pactes amb el PP a les diputacions i a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, encara que ho ha emmarcat en la resposta a l'ofensiva del ministre Wert. ERC ha mostrat més d'una vegada la seva preocupació per la incongruència dels pactes de CiU amb el PP a les institucions del país en un procés d'independència.

Calendari

El tempo de la negociació el marquen la data límit per a la constitució del parlament, que és el 24 de desembre, i sobretot la data del ple d'investidura del president de la Generalitat, que en el límit de les possibilitats es pot fer el 10 de gener. Si la composició de la presidència i la mesa del parlament queden dins del pacte, la negociació pot intensificar-se per arribar a un acord abans de Nadal. Però les dues parts negociadores ja han anunciat que, si cal, esgotaran els terminis per tal d'arribar a un pacte ben trabat i sense incògnites. En qualsevol cas, també accepten que el període d'interinitat no es pot allargar massa tenint en compte les pressions i les patacades que arriben des de Madrid contra l'autogovern català.

Men?ame