Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  23.12.2012  06:00

L'Alguer i Berga, una imatgeria compartida del Corpus

Ramon Felipó, investigador en el camp de la cultura popular i bibliòfil, i Gianfranco Piras, director de l'arxiu municipal de l'Alguer, signen un article en què mostren les coincidències entre Berga i l'Alguer en l'antiga comparseria de les celebracions del Corpus

Men?ame
 

La comparseria festiva catalana és integrada per diversos elements que eren comuns a tot el territori catalanoparlant. Ara, Ramon Felipó, investigador en el camp de la cultura popular i bibliòfil, i Gianfranco Piras, director de l'arxiu municipal de l'Alguer,  demostren que l'Alguer comparteix aquesta imatgeria: la mulassa [la guita berguedana], l’àliga, el lleó o el drac; els diables i els angelets; els turcs i cavallets (anomenats cavallets cotoners en alguns indrets) i els gegants. Tot aquest ric folklore era comú a tots els Països Catalans. Els nans son d’aparició més tardana.

El poder reial espanyol va intentar modificar i alterar el seguici processional del Corpus. Felip III (de la casa d’Àustria) va limitar l’ús de diversos elements amb foc, i ordenà que deixessin d'anar a les celebracions litúrgiques i restessin sempre fora de l’església. Carles III (de la casa de Borbó), en la reial cèdula del 10 de juliol de 1780, va prohibir l’assistència a la processó de tota la comparseria festiva que feia segles que l'acompanyava: ‘Se manda que en ninguna Iglesia de estos Reinos sea Catedral, Parroquia o Regular, haya en adelante Danzas, ni Gigantones sino que cese del todo esa práctica en las Procesiones y demás funciones Eclesiásticas, como poco conveniente a la Gravedad y Decoro que en ellas se requiere.’ Aquesta reial cèdula enviada a totes les autoritats eclesiàstiques i civils anava acompanyada d'una carta del mateix Borbó, datada a San Ildefonso el 21 de juliol del 1780, que demanava l’observança i el compliment de la prohibició, i afegia: ‘Algunas y notables irreverencias que en la Fiesta del Santísimo Corpus Christi de ese año se han cometido con ocasión de los gigantes y Danzas en donde permanece la practica de llevarlos en la Procesión de aquel día.’ Hi hagué excepcions, la més significativa a Berga, on no s’ha deixat de fer mai el Corpus amb tota la comparseria bergadana, llevat d’anys de calamitats, guerres o de persecució religiosa, com els anys 1937 i 1938.
 
Joan Amades quan va escriure el ‘Costumari’, editat per primera vegada l’any 1952 (tot i que creiem que devia d’haver estat redactat uns quants anys abans) indica que d’àguiles a Catalunya n’hi havia només a Girona, la Bisbal, Sitges, Olot, Berga i Valls; la de Vilafranca del Penedès s’havia construït feia molt poc. De dracs diu que n’hi havia a Vilafranca del Penedès, Sant Quintí de Mediona, Solsona, Igualada i Sitges. De mulasses se'n conservaven a Reus, Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Pallerols, Solsona i Berga –les dues guites–. De lleons ja no se’n conservava cap, i de bou, l’any 1934, diu (en un altre dels seus llibres) que només n’hi havia a Solsona. De cavallets en tenien a Olot, Sant Feliu de Pallerols i Berga –els turcs i cavallets–. Segons Cuadrench, els de Solsona foren reintroduïts l’any 1934, posteriorment cremats a la guerra civil del 1936-1939 i l’any 1940 se’n feren uns de nous. I de gegants indica que n’hi havia en unes quantes ciutats catalanes.
 
De diables, per Amades, se’n conservaven l’any 1954 a Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, l’Arboç, Sitges i Sant Quintí de Mediona; i n’hi havia hagut també a Piera, Capellades, Igualada, Valls, la Selva del Camp, Reus, Tarragona, Torredembarra, Falset, Montblanc i el Vendrell. A Berga n’hi havia de dues menes: les maces i els plens. Aquest extraordinari inventari d’Amades serveix per veure que n’era, de migrat, el patrimoni català pel que fa al bestiari festiu de les processons del Corpus. Fa feredat de veure com havia anat minvant; solament a pocs indrets com Berga conservava i lluïa amb gran esplendor cada Corpus. Una estúpida febre iconoclasta havia deixat Catalunya sense quasi res del ric patrimoni medieval. Autoritats eclesiàstiques o reis d’Espanya s’havien preocupat més de prohibir el bestiari festiu del Corpus català que no de defensar moltes més coses importants per a Catalunya.
 
La comparseria algueresa i berguedana, amb una referència solsonina
 
Turcs i cavallets
 
El 7 d’octubre del 1571 l’exèrcit turc va ser derrotat pels cristians a la batalla de Lepant. El nom, de segur, podria venir d'aquest fet. A més indrets de Catalunya les comparses semblants s'havien anomenat cavallets cotoners, cotonines, cavallins, Turquia o a Barcelona l'entremès del gran turc.
 
L’Alguer
 
A l’Arxiu Històric de l’Ajuntament de l’Alguer (ASCA), entre les despeses de la Festa de Sant Joan de Porta Llatina (*) referent a la primera dècada del segle XVII, n’hi ha una per a fer ‘dues espases o montans’. A l’ASCA hi ha un pagament de l’any 1612 per a la construcció de ‘les espasses y broquers per los cavalls cotoners y turcs, per la dita festa del Santisim Sacrament [...], per una pell per los broquers [...] y als qui han ballat los cavalls cotoners y turchs que son dotze entre tots, los deu y los capitants 2 [...], als qui han representat los quatre Angels [...], als qui han representat Sant Miquel y Sant Joan [...], pel qui ha fet les espasses [....], per pagar a Francisco Stara per la tersa de atambor y trompetta’.
 
Un altre important document de l’arxiu alguerès és el de l’any 1649 de la festa del Corpus i Sant Joan de Porta Llatina, on se n’indica el cost econòmic: ‘Fer las espadas dels Cavalls Cotoners [i per] les espades i Borquers.’ I explica que també cal pagar per ‘pintar sinch cavalls’ i per Corpus ‘als Cavalls Cotoners [...], als capitants de cavalls i Turcs [...] i als cinch cavalls i cinch Turcs’.
 
Berga
 
Aquest és un dels elements més antics de la Patum, avui integrat per quatre persones que porten els cavallets i les quatre que fan de turcs. Els cristians –cavallets– porten punyals, i els turcs, una simitarra (espasa corbada). Simulen un combat en què els cavallets sempre guanyen. M. Dolors Santandreu explica a l’Erol número 101, de l’any 2010, que el document més antic de Patum descobert a l’Arxiu a Berga, en un volum ‘perdut fins llavors’ del llibre de Clavari berguedà, és de l’any 1621, i diu que s’ha de pagar per Corpus ‘a dos turchs, setse sous; a quatre cavallets, setse reals’.
 
Diables, maces, angelets, tambor, tabal


L’Alguer
 
A l’ASCA hi ha molts documents que expliquen les figures. N’és un exemple el ‘Libre de les Serimònies’ de l’any 1586, que diu que per la processó de Corpus d’aquell any ‘se fan los personatjes de Sant Joan i Sant Miquel que van devant lo Santissim Sacrament i los Angels, y es portan les banderes de la çiutat’. També a l’ASCA trobem una ordre de pagament al clavari Nicolau Leony per les despeses dels consellers a les festes de Corpus de l’any 1649 per un ‘diable de la massa’ i ‘tambor’.
 
Berga
 
Segons que ha documentat M. Dolors Santandreu a l’Arxiu Històric Comarcal del Berguedà (AHCB), l’any 1621 hi havia dos diables i sant Miquel. És una de les comparses de foc de la Patum. Fins no fa gaires anys, les actuals maces i els plens saltaven junts. Ara les dues formes de diables estan individualitzades. A l’Alguer, com a Berga o Igualada, tenien un instrument de percussió, el tabal o tambor.
 
L’Àliga


L’Alguer
 
A l’ASCA es pot consultar una ordre de pagament de la primera dècada del segle XVII per a la despesa de la festa de l’Assumpta. S’indica que s’ha fet la construcció de ‘una Àliga amb lo suo arbre’. També n’hi ha una altra de l’any 1681 ‘per fer una Aliga [per a la festa] que se sol fer de Corpus’. I, encara, a l’ASCA de l’any 1684, una altra per a construir ‘lo castel, habra, agila’. Encara trobem al mateix arxiu alguerès unes ordres de pagament al clavari de l’any 1684 per a ‘una corda per lligar la haguila [...], dos bigarons, lo hu per fer lo habre [de l’àliga] y pagar al mestre per minarlo’.
 
Berga
 
Els primers documents de l’Àliga de l’AHCB són tots datats l’any 1756. Són l'acta municipal de 12 de juny de 1756, que diu: ‘Para mayor culto Divino y solemnidad de dicha festividad se fabricará de nuevo una Águila para asistir en la festividad y procesión de dicho día de Corpus así y como se practica y existe en las demás Ciudades y Pueblos del presente Principado de Cataluña. [...] Y deseando el mayor culto Divino que se fabrique de nuevo dicha Águila gastando del Común de esta Villa lo que fuere necesario por semejante festividad del Corpus pues así se ha acostumbrado. Y no menos lo necesario para la fábrica de nueva construcción de dicha Águila.’ Un altre document municipal es del 10 de juliol de 1756: ‘Ha pagat dit Clavari a Ramon Roca, fuster, quaranta lliures, divuit sous i deu diners i són per semblants que de nostra ordre n’ha gastades i pagades per fer una Àliga per assistir a la Processó de Corpus.’ I el darrer de 15 de juliol de 1756: ‘Pagat dit Clavari a Ramon Roca, fuster, cinc lliures onze sous i tres diners i són per semblants que lo comú de esta vila de pagar-ne per lo gasto que ha fet en compondre un lloc per tenir l’Àliga.’
 
Aquest document diu que es farà novament una Àliga. Per tant, és molt clar que podria haver-n’hi hagut una altra d'anterior. Berga havia estat una vila que havia donat força suport a Felip V. Per tant, prou podria ser que no fos aquesta la primera de les àligues berguedanes, sinó que potser els felipistes berguedans l’havien destruïda com varen fer l’any 1721 a Reus (aquells anys hi havia qui creia que l’àliga era un símbol austriacista). Una altra possibilitat és que també hi hagués hagut a la vila reial de Berga una àliga pertanyent en propietat privada a alguna de les confraries (com passava a Cervera), institucions, parròquia o a algun noble berguedà i, per tant, no era necessari que cap dels pagaments, amb anterioritat a l’any 1756, figuressin als comptes del comú.
 
Gegants


L’Alguer
 
A l’ASCA hi ha unes despeses del Corpus i de la festa de Sant Joan de Porta Llatina de l’any 1649, que expliquen: ‘I al Jagano per fer lo senyal Salamo, per dites dos festes y al Tambor.’ També hi ha una altra factura del mateix any per la despesa de ‘lo Salamo’.
 
Berga
 
M. Dolors Santandreu va fer saber a l’Erol número 101 que l’any 1622 hi havia un gegant. Els gegants de Berga actualment són quatre, dues parelles: uns coneguts con els Gegants Vells i els altres com a Gegants Nous. La revista El Faro Bergadán, del 23 de maig de 1891 (número 20), explica que la Patum d’aquell any comptarà amb ‘una pareja de gigantes nuevos, reservándose los que en adelante se denominarán viejos para la fiesta de la noche del sábado de Corpus’. Farràs, l’any 1992, en la segona edició del seu llibre de la Patum, fou el primer d’explicar que segons la factura que es conservava a l’AHCB havien estat comprats l’any 1891 a La Perfección d’Andrés Casas de Barcelona.
 
A la parròquia barcelonina de Santa Maria del Mar tenien un gegant anomenat Salomó. Diuen que és documentat des de l’any 1582. Darrerament ha estat recuperat.
 
 
Lleó, castell i ‘nau i galera’


L’Alguer
 
A l’ASCA hi ha una ordre de pagament de la primera dècada del segle XVII de la festivitat de l’Assumpta per a la construcció de ‘un Lleo’. En aquest mateix document consta la despesa per a la ‘Construccio de un Castell’. Al Corpus de l’any 1649 es diu que s’ha de pagar per ‘fer una nau i galera’, i al de l’any 1684 per construir ‘lo castel, habra, agila’.
 
 
A Berga no hem trobat mai –encara– cap documentació referent a aquests elements del Corpus alguerès. El Lleó està ben documentat en algunes altres ciutats com Barcelona. Per saber la presència de ‘castell’ a la processó del Corpus recomanem de consultar el volum II de ‘Barcelona i la seva història’, de Duran i Sanpere, on també es recullen moltes altres figures i representacions que acompanyaven el Santíssim, com podria ser la nau i la galera de l’Alguer.
 
Mascles


L’Alguer
 
Un document de l’ASCA de l’any 1562 indica que s’assigna la despesa de 5 lliures per a la pólvora de la casa de la ciutat ‘en les ordres de pagament’. L’any 1586, a l’ASCA, hi trobem un document que fa referència a la processó del Corpus, que diu que es tiren ‘24 mascles y tres pesas’. Una altra citació dels mascles de l’ASCA és un pagament fet per la festa de Sant Joan de Porta Llatina de l’any 1649, ‘per quatre mascles que se tiren lo dia de Sant Joan’.
 
Solsona
 
Dels mascles, Jaume Cuadrench a Gegants i demés improperis i Pere Cuadrench a Homes de terra i foc. Els trabucaires de Solsona, n’expliquen que n’hi va haver a Solsona entre els anys 1693 i 1703. Van ser recuperats per la Festa Major de l’any 2009. Evidentment, els mots ‘mascletada’ (‘mascletà’) o ‘masclets’ tenen la mateixa arrel.
 
Volgudament, no recollim en aquest article cap de la gran quantitat de referències de què disposa l’Arxiu de la Ciutat de l’Alguer sobre els tipus, formes i construcció de tota mena de coets per al Corpus i més festes alguereses; ni les despeses de la murtra, ‘marçanella’, la ‘ramadura’ (per a fer enramades, com es feia a Berga), ciris, ‘pesas’, ni els pagaments als bastaixos, encens, fer l’altar de la ciutat, vetes, ‘taules’, ni el recorregut pels carrers i places alguereses.... Tampoc no recollim més dades ni informació de la Patum, atès que es pot consultar en molts dels llibres de la bibliografia que s’adjunta.
 
Conclusió
 
Aquesta documentació prova un cop més com eren d’estretes les relacions entre catalans fa anys. L’Alguer tenia un ric patrimoni de Corpus com Barcelona, Girona, Berga, Solsona o la ciutat de València. Tots els documents hi són redactats en català –evidentment–, la llengua pròpia.
 
Els Països Catalans celebràvem d’una manera molt semblant la festivitat del Corpus Christi o Corpus Domini, fos a Berga o a l’Alguer. Els cavallets cotoners i turcs, maces [sant Miquel i angelets], gegants i àliga eren present a l’Alguer com també ho eren a Catalunya, les Illes Balears o al País Valencià. La qüestió és d’on venia i on anava aquesta comparseria –entremesos–, improperis del Corpus. És a dir, quins foren primer, els de Barcelona o els de l’Alguer? Encara no s’ha pogut comprovar on comença o d’on ve la tradició del ric Corpus català.
 
Berga no va acatar mai la disposició de prohibició de Carles III. Això és un misteri –no resolt–, explicat per tota classe de teories: que si la carta no va arribar mai; o va arribar i no es va obrir, potser per l’atàvic sentit revolucionari del poble berguedà de no acatar mai cap imposició de dalt... Vés a saber si mai, en algun arxiu, apareixerà la resposta. Però el fet és que a Solsona, Vic, Manresa, Cervera, Barcelona o Girona sí que la van acatar. A l’Alguer va anar perdent de mica en mica els elements festius.
 
La Patum, per als de Berga, sembla que a voltes és la raó de ser i de viure, oimés quan la UNESCO la va declarar l’any 2005 Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. A l’Alguer fa pocs anys que han estat recuperats els cavallets cotoners, no pas per a la processó de Corpus, ans per a unes altres festes.
 
Però el nostre passat de catalans és el mateix.
 
Gianfranco Piras
Ramon Felipó

 
(ASCA) Arxiu Històric de l’Ajuntament de l’Alguer
(AHCB) Arxiu Històric Comarcal del Berguedà

Men?ame