‘La Barcelona irreverent’

L’exposició té una proposta plàstica modesta, però un gran valor documental per interpretar amb ulls nous la Barcelona de la segona meitat del XIX. Perquè ‘La Barcelona irreverent‘ vol interpretar i documentar el marc cultural de la festa a Barcelona, per mitjà de les activitats de dues societats populars de la segona meitat del XIX: la Societat del Born i El Niu Guerrer. Serà al Museu Frederic Marès de Barcelona fins el 26 de maig del 2013.

El punt de partença és la Donació Pallejà, conservada al Museu Marès, que conté el fons documental del Niu Guerrer, entitat fundada i dinamitzada per Pallejà. El Niu Guerrer va tenir una gran incidència ciutadana i avui és un testimoni molt valuós de costums i formes de diversió. El comissari del projecte, Jordi Pablo, diu que cal estudiar aquestes manifestacions populars irreverents, si volem reinterpretar la història i desmentir amb rotunditat la visió que s’ha transmès de la cultura vuitcentista, tronada, rància, cursi.

Especialista en l’estudi de la festa popular, Jordi Pablo explica: ‘La festa, tal com la coneixem avui dia, és considerada injustament un parent pobre de la cultura i de les arts. Però no ha estat sempre així. A la segona meitat del segle XIX, un període de gran sacseig social i polític, el carnaval va ser el refugi de les ironies i de les sàtires contra l’ordre establert. Juntament amb la premsa humorística i alguns gèneres teatrals que assoliren una popularitat inqüestionable, va divulgar uns valors estètics i comunicatius que anaren més enllà dels propis de l’època.’

Jordi Pablo ha treballat el projecte des del 2007 (es va aturar a causa de les obres que van obligar a tancar el museu). Hi ha fet una feina ingent, i diu que tot just ha començat. La recerca consta de mil cinc-cents documents ordenats en cent cinquanta-un arguments. ‘De fet –diu–, l’exposició només és un tast de tota la recerca, que s’organitza segons les activitats de cada entitat. Aquestes societats se servien de la paròdia i la irreverència per anar contra l’ordre establert, i no solament contra la política. Feien activitats ben variades com ara desfilar, ballar, actuar, recitar, menjar i exposar.’ El museu ha posat a l’abast la recerca completa a internet.

El comissari destaca especialment les exposicions humorístiques que organitzaven, i esmenta com a exemple una mostra que escarnia l’exposició universal del 1888. Diu: ‘L’objectiu central d’aquesta exposició és fer veure com la paròdia tenia durant la segona meitat del segle XIX uns mitjans de difusió singulars i diferents dels d’avui, i com es pot considerar un precedent de les avantguardes estètiques i, concretament, del surrealisme, i també de l’art conceptual-objectual.’

I encara afegeix: ‘Des del darrer terç del segle XIX fins a la guerra civil (1936), la premsa humorística (L’Esquella, Cu-cut, Papitu, etc.) va agafant protagonisme, amb períodes de repressió generalitzada. En la democràcia retrobada dels anys setanta i vuitanta del segle XX, i fins avui, la paròdia s’ha servit d’uns altres mitjans, com ara el disc (La Trinca) o la televisió (“Polònia”).’