Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  02.12.2012  12:03

Autor/s: Guillem Llin

Una setmana clarificadora

Men?ame
 

Ja sabem de quin peu coixeja la dreta que ens governa. És greu que la majoria de la ciutadania fóra tant de dretes a l'hora d’acudir a les urnes, o que es pensaren que eren milionaris o, pitjor encara, que foren...

Rajoy ha incomplit totes i cadascuna de les promeses electorals. Totes. Estem en crisi, d’acord. Però el PP s’ha cuidat ben bé d’aplicar les retallades a les capes més modestes de la societat. Aquelles que menys marge de maniobra tenen. Als seus, als rics, no els ha tocat cap mesura per a ajudar a eixir d’aquest embolic en el qual ens trobem perquè ens hi han posat. Més encara, hem assistit a una aberrant amnistia fiscal en què ix més beneficiat ser defraudador fiscal que no contribuent legal. El PP, que va recollir els vots de tots, governa per a uns quants. Els seus. I ho fa amb la cara més dura que es pot tindre.

A més a més, a la dreta política la guanyen les formes. Deuen considerar que estan per damunt de la resta de mortals. En els mesos passats, per posar dos exemples, hem assistit al despropòsit de sentir a dir que s'ha d'espanyolitzar els nens catalans (José Ignacio Wert) o 'que se jodan [els parats' (Andrea Fabra). Són així, encara que ens dolga i ens moleste.

Però aquesta setmana que hem passat és quan els popular s’han soltat la llengua i han dit el que havien de dir. Ofensivament, per descomptat, perquè d’altra manera no queda clar o no saben expressar-se.  

Va començar la setmana 'l’ideòleg' José María Aznar. En la presentació de les seues memòries va dir que els nacionalistes són mals governants perquè organitzen embolics i generen grans problemes. Tot seguit, ell es va considerar patriota, com si en essència i en la base no fóra la mateixa cosa. Ara bé, Aznar, de president, va ser un pèssim governant. Cal recordar que si Rodríguez Zapatero va fallar a no saber punxar la bombolla immobiliària, ell fou qui la va crear, amb la llei que convertia tot el territori en urbanitzable. Tan culpable de la desfeta és Zapatero com Aznar.

A foc seguit, María Pilar Sol, diputada del PP a les Corts valencianes no va tindre cap vergonya, ni pròpia ni aliena, en dir que els parats es compraven televisions de plasma amb els 400 euros del subsidi. Divendres, era la secretària general d’Emigració espanyola, Marina del Corral, qui volia un instant de glòria i soltava la perla que els joves no emigren per falta d’oportunitats, sinó per tindre un esperit aventurer. A del Corral cal recordar-li que l’atur entre els qui busquen una primera feina és superior al 50%.

Dir destrellats sembla de moda. El mexicà José Ángel Gurría, secretari general de l’OCDE, de visita a l’estat espanyol, considerava, també divendres, que els parats han adquirit el mal hàbit de no treballar. I es va quedar tan ample. Com a conseqüència de l’animalada que va soltar, li van trabucar la pàgina de Wikipèdia per a definir-lo com a psicòpata liberal i una xacra humana.

Els governants actuals han adoptat la tàctica de menysprear tothom que mostre el menor símptoma de discrepància. 'Iaioflautes', 'perroflautes', d’extrema esquerra, etarres... La relació de qualificatius despectius no té fi. Les forces policials reparteixen a tort i a dret, amb el propòsit de fer por. A això li diuen democràcia i es qualifiquen de demòcrates.  

No ens enganyem. Rajoy ha incomplit l’última promesa que li quedava per incomplir: les pensions. El mateix dia que el govern central posava als bancs un impost zero perquè cap comunitat autònoma no puga gravar-los. En consonància, els propietaris de les preferents subscrites sota engany per gent innocent hauran de fer front a una pèrdua del 40 al 60% dels seus estalvis.

Dues conclusions per acabar. Una, la setmana ha resultat especialment clarificadora: el PP, malgrat haver-li votat tothom, governa per a uns quants elegits. Dos, quan el ministre d’Economia, Luis de Guindos, estava negociant el rescat bancari, Rajoy li va enviar un SMS que deia 'Aguanta, que España no es Uganda'. Vistes les coses, España és Uganda.