03.12.2012 - 06:00
Avui comença a Dubai (Emirats Àrabs Units) un nou congrés de la Unió Internacional de les Telecomunicacions (ITU), l’organisme de l’ONU encarregat de regular les telecomunicacions internacionals entre administracions i empreses operadores. Els ministres responsables de comunicació dels 193 estats del món hi han de debatre, fins el dia 14, els principals desafiaments del sector en una època de creixement accelerat. En l’ordre del dia hi ha la voluntat de revisar l’actual reglament de les telecomunicacions, vigent des del 1988 i que funciona com a tractat mundial vinculant: s’hi descriuen els principis que regeixen el trànsit internacional de veu, dades i vídeo, i s’hi estableixen els pilars per a la innovació contínua i el creixement d’aquest mercat.
Aquest reglament es va negociar per última vegada a Melbourne (Austràlia) fa un quart de segle i hi ha consens sobre la necessitat d’actualitzar-lo, perquè el panorama de les tecnologies de la informació i la comunicació en aquest començament de segle XXI és radicalment diferent. La norma vigent, signada per 178 països el 1988, alertava d’una reducció del 15% en l’ús del fax i esperonava a promoure la xarxa, encara en fase embrionària i gens popularitzada.
Amb tot, en aquesta actualització hi ha alguns països, secundats per grans actors de la indústria, que fan pressió perquè internet quedi d’alguna manera sota l’autoritat de l’agència de l’ONU, en detriment de la naturalesa lliure, oberta i independent que ha tingut des de l’origen.
Això han denunciat fins ara representants d’estats occidentals i d’organitzacions de drets civils i per la llibertat d’expressió, que consideren que hi ha un veritable moviment, promogut principalment per Rússia, la Xina i alguns països musulmans, que vol expandir l’autoritat de la ITU en el terreny de la regulació d’internet; perquè en controli, en darrera instància, l’interruptor.
De fet, un esborrany de proposta en aquesta línia, elaborada de portes endins, ha mogut molta polèmica abans del congrés i ha portat a una pugna entre els estats que la secunden i un heterogeni bloc de països (com la Unió Europea, a través d’una resolució de l’europarlament) i entitats (com la Internet Society). Segons aquestes associacions, si s’aprovessin els canvis apuntats els governs podrien restringir o blocar informació que circuli per internet.
Contra la tendència cap a un sistema que doni dret per primera vegada als governs a controlar les comunicacions en línia o a interrompre l’accés als serveis d’internet, s’han mobilitzat des de fa setmanes molts grups d’activistes en favor de la llibertat i el dret a la lliure expressió. És el cas de la Declaració per a protegir la llibertat global a internet, signada per milers de ciutadans. O bé la petició en línia Stop the Net Grab, llançada el 12 de novembre per la Confederació Sindical Internacional (ITUC) i Greenpeace, que pretenen entrevistar-se directament amb el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, i exposar-li l’objecció a establir una mesura de control d’internet que podria amenaçar perillosament la xarxa tal com la coneixem avui. Sharran Burrow, secretari general de la ITUC, ho veu ben clar: ‘Si no actuem ara, el nostre dret de comunicar-nos lliurement i compartir informació pot canviar per sempre.’
En el bloc d’opositors també hi ha empreses d’internet com ara Google, amb campanya pròpia, que també denuncia propostes que es presentaran al congrés amb l’objectiu de fer pagar serveis com ara YouTube, Facebook i Skype, ‘cosa que limitaria l’accés a la informació, especialment en els mercats emergents’.
