Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  29.11.2012  19:22

Autor/s: Montserrat Serra

Miquel Barceló: 'Jo pinto i prou'

Allò que l'artista ha explicat avui a Barcelona, quan ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra

Men?ame
 

Miquel Barceló portava un paperet molt petit on hi havia anotat algunes frases, paraules, idees. Semblava content però també incòmode dalt de l'escenari de l'auditori de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ple de personalitats del món acadèmic i cultural, que havien volgut acompanyar l'artista, que des d'avui és doctor honoris causa per aquesta universitat. I quan Barceló s'ha tret aquell paper petit i ha dit que no s'havia preparat cap discurs, perquè havia estat pintant, ningú no es podia imaginar com de ben trabat el portava.

'Jo pinto i prou'

La primera frase de disculpa contenia la síntesi de tot el discurs de Barceló: 'Com va dir Joaquim Mir, un pintor català que va pintar el paisatge de Mallorca: "Jo pinto i prou". Durant molts anys, entre els artistes, la frase representava el que no s'havia de fer. Però jo, avui, encara que he experimentat amb molts materials (fang, fum, termites, lleixiu…), per resumir el que faig dic el que diu Mir: 'Jo pinto i prou. Ho puc assumir com a eslògan avui i aquí.'

Brancusi i la modernitat

'Una vegada expliquen que un conegut de Brancusi va anar-lo a veure a casa seva. I a la banda de fora d'una finestra va veure que l'escultor hi tenia una mena de torre feta de petits papers de diari. El conegut li va preguntar què era allò, una nova escultura? Brancusi va contestar que era la seva pròpia merda que dia a dia recollia amb paper de diari i l'acumulava per cremar-la durant l'hivern, com havia fet la seva família durant segles. Aquesta torre de merda es va entendre com una obra i participava de la modernitat amb la utilització del diari. La modernitat… Avui, internet ja no és la modernitat, internet és el que ha passat. L'obra d'art s'ha de viure en directe.'

No hi ha cap obra perfecta

'No hi ha cap obra perfecta, deia Thomas Bernhard, que estava obsessionat en buscar les imperfeccions de les obres i es passava hores al museu cercant els defectes dels quadres. A mi m'agrada això dels defectes de l'obra. De fet, quan pinto sempre miro de quedar-me només amb els defectes i, al final, acaba funcionant. És un recurs que utilitzo.'

'La meva peça ceràmica preferida és una gerra del segle V o VI, que jo associava amb l'art budista. Tenia un color verd clar degradat cap a gris, aquell color que té el mar quan fent submarinisme ets a uns vint metres del fons. La gerra tenia una línia daurada que entrava cap a l'interior i s'hi perdia. I jo pensava com s'ho havia fet l'artista, era una meravella. Temps després vaig saber que no es tractava d'una línia sinó d'un solc completament accidental.'

'El pensament em va fer un efecte determinat amb la gerra. És que el pensament és com el sexe i la cigarreta en les pel·lícules americanes: sempre es fuma abans o després, però mai durant.'

'Mentre feia cúpula de les Nacions Unides a Ginebra molta gent deia que queia. Encara es diu ara. Està bé aquesta idea que tot acabi caient, però en el cas d'aquesta cúpula, que va requerir tants estudis d'estructura, és provable que primer caigui l'edifici de l'ONU. També quan feia la capella de la catedral de Mallorca els diaris portaven la notícia que l'obra no estava inagurada i ja era trencada. A mi això de provocar inquietud m'encanta.'

Fang i altres materials

'Fa temps que empro el fang com a pintura. Per a mi és el material pictòric per excel·lència, el més modern i el més antic. També faig servir lleixiu, perquè és una manera de intar en negatiu, traient i no pas afegin. M'agrada aquesta idea. En aquets sentit, la meva obra va del menys zero a l'excés. Ara, per abreviar, jo diria, com Mir, que "jo pinto i prou".'

Àfrica, aprendre a desaprendre

Miquel Barceló havia començat el seu parlament agraint el treball documental d'Isaki Lacuesta, autor un vídeo fet a base d'imatges d'arxiu sobre moments de la vida i la trajectòria de l'artista. Així havia començat l'acte. I això també li va permetre fer referència a Mali, un país tan bonic i estimat per Barceló, i cada dia més conflictiu: 'Cada dia arriben notícies pitjors. mali cada vegada sembla més un nou Afganistan. Avui sóc aquí perquè no puc ser allà. Cada any hi passo quatre mesos. Cada vegada em costa més sortir del taller. Surto per fer submarinisme i per anar a l'Àfrica. És a l'Àfrica on vaig adonar-me que havia de repintar-ho tot, que havia de desaprendre allò après.'

'Jo vaig començar a pintar als anys viutanta a Mallorca. Aleshores no hi havia gaire pintors. Els meus amics eren gairebé tots poetes. Després vaig anar a Barcelona. Diria que de tots els doctors honors causa, jo dec tenir el rècord de la brevetat acadèmica: vaig entrar a Belles Arts l'ocubre de l'any 1975. A mitjans de novembre Franco es moria i ja no hi vaig tornar. Penseu que el 20 de novembre a Mallorca es fa la matança del porc.'

Els poetes de Mallorca dits i cantats

Biel Mesquida ha recitat un poema de Miquel Bauçà i un altre de Blai Bonet ('Gaspar hauser núm. 2), dos poetes estimats per Barceló. I Maria del Mar Bonet hi ha posat la cançó, a partir de dos poemes de Blai Bonet, també.

Entre els personatges del món de la cultura hi havia Pau Riba, Pere Gimferrer, Pepa López, Rosa Novell, els editors Xavier Folch i Xavier Mallafrè, els periodistes Andreu Manresa i Gabriel Mestre 'Balutxo', l'arquitecte Òscar Tusquets, Rafael Ribó...

Un projecte important a Barcelona

Barceló ha explicat al periodistes que demà marxa a Madrid, on inaugurarà una exposició de pintura i ceràmica recent, i que després anirà a Zurich on se li fa una exposició de ceràmica i després viatjarà a Viena, per una antologica que se li prepara. A Barcelona, ha apuntat que treballa en un projecte important, una obra estable d'encàrrec, unainiciativa privada destinada a un espai públic, que diu que li fa il·lusió i que possiblement la farà. Que se sabrà la primavera de l'any que ve.



Men?ame