Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  29.11.2012  16:38

Autor/s: Bel Zaballa

'Quan la gent veurà que no pot recuperar els diners ocuparà els bancs'

Entrevista amb Roque Borràs, portaveu de la plataforma d'Estafats per la Banca, que aplega afectats per preferents i subordinades

Men?ame
 

Roque Borràs té cinquanta-cinc anys i treballa a Correus. És la cara visible de la Plataforma d'Estafats per la Banca, que malda des de fa mesos per recuperar els diners de les participacions preferents. El seu pare va ser enganyat pel banc de tota la vida, que el va convèncer d'ingressar els diners de la jubilació en un producte tòxic sense assabentar-l’en i ara no pot recuperar els diners. Com ell, a tot l'estat hi ha 1.200.000 afectats per preferents i accions subordinades. A sobre, la Comissió Europea avisa ara que una part de la injecció a les entitats financeres intervingudes recaurà en aquests 'accionistes'. Per Roque Borràs, aquesta és l'estafa més grossa que hi hagi hagut mai a l'estat espanyol.

La Comissió Europea diu que no recuperareu tots els diners, que hi haurà quitances….
—No acceptem que ens diguin això perquè nosaltres no som inversors. No som pas gent que hagi apostat amb diners per guanyar-ne més. Som gent treballadora, estalviadora, que tenia uns quants diners i els vam ingressar (n'hi ha que van ingressar la indemnització per la mort d'un familiar en un accident, o la indemnització per un acomiadament, i la majoria, els de la jubilació). Ho vam fer confiant que era a termini fix, perquè mai ningú no ens va dir que es tractava d'un producte de risc, sinó que ens deien que en quaranta-vuit hores en podríem tornar a disposar.

Us van enganyar?
—Ens van enganyar i ens van robar. S'han aprofitat de la nostra confiança per quedar-se els nostres diners.

La majoria de gent va 'invertir-hi' sense ser conscient de què feia, doncs?
—Exacte. Pot haver-hi algun grup d'inversors, sí; però això és una altra qüestió. Els estalviadors minoristes són gent jubilada, la majoria pensionistes. I ara, amb la crisi, volen quedar-se'ls els diners. Aquesta és l'estafa més grossa que hi hagi hagut mai a l'estat espanyol.

Amb la decisió de la Comissió Europea, la situació s'agreuja, oi?
—Sí. Suposo que ara la gent més afectada s'adonarà que l'única manera de recuperar els diners és lluitant, no ens deixen cap més alternativa. Sortir al carrer, protestar, exigir-los que ens tornin els diners i comprometre parlaments i institucions. Al principi serem pocs, però com més vegi la gent que no té possibilitats de recuperar els diners, que tot just si podrà recuperar-ne un 40%, més s'hi afegirà. Ja va passar a l'Argentina, llavors del 'corralito', i el govern va haver de prendre mesures. Ara els bancs ens proposen, per tal de tornar-nos els diners, que demanem un préstec. La Caixa ho anomena un préstec pignorat.

Què és un préstec pignorat?
—S'han inventat un préstec a deu anys. Diuen que és per a absorbir els nostres productes tòxics. A sobre que t'han robat els diners, els has de demanar un préstec!

N'hi ha que han acceptat els bescanvis proposats per les entitats….
—Sí, perquè s'hi han vist obligats. Ningú que tingués preferents perquè havia estalviat volia ser accionista de cap banc! Ara tothom sap que va ser una estafa, però quan nosaltres vam començar a parlar-ne ens deien mentiders.

Per la via legal no es pot fer res per recuperar els diners?
—Sí, hem presentat demandes civils i penals. Però això té un cost, que amb la nova llei sobre taxes judicials encara és més alt. Afigura-t'ho: els estafats són gent treballadora, no tenen diners per a poder anar litigant. 

També hi ha la via parlamentària mig oberta…
—Abans de les eleccions hi havia el compromís d'ERC, ICV el PSC i Ciutadans que tornarien a demanar que es constituís la comissió d'investigació al parlament. Confiem que ho facin.

Hi ha cap cas que hagi anat a judici i hagi guanyat?
—Sí, sí, perquè hi ha coses que clamen el cel. Estafes a gent disminuïda, a gent que no sap llegir ni escriure, que va signar amb l'empremta dactilar… La Caixa, de manera unilateral, ara torna els diners a alguns afectats, directament al seu compte corrent. No vol una solució conjunta, que impliqui les plataformes que ens hem mobilitzat. Tracta amb client per client, i amb cadascun actua de manera diferent.

Com a client, us han ofert res?
—Em van citar per parlar, dient que potser em podrien tornar els diners. Però m'hi vaig presentar amb companys de la plataforma, i ja no hi va haver reunió. Els vaig dir que, si em tornaven els diners a mi, els tornessin a tothom. No acceptaré que em tornin uns diners perquè jo sigui el portaveu, lluito perquè ens els tornin a tots, no solament a mi.

Quan ho vau saber, que havien estafat el vostre pare?
—Quan al gener vam anar a treure uns quants diners per a la mare. Ens van dir que era impossible. Al principi em vaig pensar que havien estafat el meu pare, després vaig veure que hi havia més de cinquanta entitats que feien igual. I que a l'estat hi ha 1.200.000 afectats que no poden disposar dels estalvis de tota la vida perquè el banc en què confiaven els va enganyar.

Què passarà ara?
—Hi haurà una daltabaix social. No ens deixen cap més camí. La gent robada, veient que no els podran recuperar, ocuparà bancs i es radicalitzaran les protestes. I suposo que el govern de la Generalitat, com a responsable de les caixes d'estalvis, i el govern espanyol, com a responsable dels bancs, hi donaran alguna solució. Hi ha implicats el PSOE, el PP, la CNMV, el Banc d'Espanya, i tots se'n renten les mans, com si nosaltres fóssim gent que va invertir capital per comprar accions.

Men?ame