Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  18.11.2012  09:58

Autor/s: Redacció VilaWeb Mollerussa/Fotografia: Miquel Bresolí

El Canal d'Urgell, vist des de diferents perspectives a les Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell

Bellvís va acollir l'activitat organitzada pel Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà

Men?ame
 

La influència en el sector agrari però també la transformació del paisatge, la presència en la literatura o la repercussió històrica foren alguns dels aspectes relacionats amb el Canal d'Urgell, protagonista de les III Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell.

I es que el Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà, organitzador de la jornada juntament amb l'Ajuntament de Bellvís, que enguany va fer d'amfitrió, va dedicar la bona part de la jornada a la infraestructura hidràulica que fa 150 anys va començara a modificar la plana d'Urgell.

Unes jornades que per segon any es van poder veure en directe, via internet (VilaWeb Mollerussa va agregar aquesta opció a la portada del diari). Un sistema pel que va manifestar la seva satisfacció Jordi Soldevila, president del Mascançà, per la bona acollida i utilitat que va tenir aquesta opció. I es que del centenar de persones que van seguir en directe les xerrades, quaranta ho van fer per la xarxa, mentre que una seixantena van fer acte presencial a la sala d'actes de la casa de la vila de Bellvís, on es celebrava la jornada. Soldevila també es va mostrar satisfet per la consolidació que van prenent les Jornades, alhora que serveixen per “agafar nous talents” de la comarca que disposen d'un aparador pe mostrar la seva tasca de recerca.

El Canal

Les noves tecnologies també van servir per poder escoltar un resum d'una tesi doctoral inèdita, obra de Josep Maria Ramon, professor de la Universitat de Múrcia, des d'on va parlat, via videoconferència. Entre altres dades, Ramon va explicar que la fisonomia de la plana no va començar a canviar fins passada la Guerra del 1936-39. I es que a l'any 1936 els cultius de regadiu només ocupaven el 30% de la superfície regada pel Canal d'Urgell.

Altres visions del Canal foren les de Diego Teruel que va parlar de la transformació del paisatge per l'impacte del Canal. O la presencia a la literatura, ja sia de ficció o en memòries, de la que en va referenciar Anna Llovera. Per la seva part Esteve Mestre i Ton Solé, en dues xerrades sincronitzades van tractar, sobretot l'oposició i conflictes que va generar, l'altra gran obra hidràulica de la plana d'Urgell, complementaria del Canal, el Subcanal.

La jornada va comptar amb les xerrades de Josep M. Solé i Sabaté, director de l'IEI, en l'acte d'inauguració, que va fer acompanayat de Francesc Fabregat, alcalde de Bellvís, i Jordi Soldevila. Solés i Sabaté va destacar el caràcter transformador (sobre tot en l'aspecte econòmic).

La ponencia inaugural va anar a càrrec del professor de la UdL, Jaume Barrull, que va parlar de les lluites constants entre la pagesia i la societat Canal de Urgel, centrada en el període 1931-36.

Miscel·lània

De les altres ponències, la del professor de la Universitat de Lleida, Jaume Suau, va tractar del cos (o cóssos) de la cordera, unes curses de les que a la plana d'Urgell hi ha referències medievals (del segle XV). Habituals dels dies de Festa Major o sants importants, el premi era una cordera i tenia arrels màgico-religioses ja que també es feien anar per conjurar malvestats. A banda del premi, els guanyadors tenien altres consideracions honorífiques, com obrir el ball de la Festa Major. Suau també ha trobat referències (ja en època moderna) del que seria les curses femenines: la cursa de càntirs. En aquest cas el premi era un gall o un pollastre. Un antecedent, ves a saber, de la Cursa de l'Indiot.

Tossal de les Tenalles

La xerrada d'Ignasi Garcés va tractar sobre aspectes del jaciment arqueològic mé important del Pla d'Urgell, el Tossal de els Tenalles, del que va recordar que el 2015 en farà cent anys de la seva excavació.

Pel que fa a l'ornitòleg Joan Estrada va palrar de l'impacte de la recuperació de l'Estany d'Ivars i Vila-sana sobre la població hivernal d'ocells aquàtics a la plana de Ponent.

La visita guiada per la vila, a càrrec de Francesc Fabregat, es va ajornar fins la tarda per culpa de la pluja.

Revista Mascançà

Les ponències de les III Jornades d'Estudis sobre el Pla d'Urgell formaran el quart número de la revista científica Mascançà, que es publicarà l'any vinent.

Abans, però, es presentarà el tercer número (que recull la jornada de 2011) el proper 13 de desembre, en un acte a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Bellvís i els Arcs o al Fòrum del Pla d'Urgell.

Men?ame