Lluitar per dignitat

Juan Negrín, últim president del govern de la República Espanyola, va deixar escrita una frase per a la Història; un petit discurs on explica per què calia lluitar fins al final contra el feixisme, malgrat la desigualtat de forces i les poques possibilitats de vèncer. En unes poques paraules, Negrín justifica la lluita d’una manera incontestable: hi concentra l’essència de tot plegat: coratge, impotència, dignitat, clarividència. Són unes paraules contundents, dramàticament inqüestionables; uns mots que, des que vaig llegir per primera vegada, mai no he pogut oblidar:

'Lluitar perquè no teníem cap altra opció; lluitar per protegir els drets elementals i salvar allò què poguérem, encara que la victòria no fóra possible; lluitar, sobretot, per salvar la nostra dignitat. Per què continuar resistint? Molt senzill: perquè sabíem què significava rendir-se'.

Juan Negrín no s’equivocava: sabia perfectament què significava rendir-se. Perduda la guerra, Espanya es va sumir en la foscor i la barbàrie d’una dictadura feixista i assassina que duraria quaranta anys. Nosaltres, però, som a temps de lluitar contra la dictadura neoliberal que el govern del PP vol imposar. I fer vaga és una de les armes legals més potents que tenim per intentar aturar-los. Tenim l’obligació de fer-ho; hem de 'lluitar per protegir els drets elementals i salvar allò què puguem, encara que la victòria no siga possible; lluitar, sobretot, per salvar la nostra dignitat. Per què continuar resistint? Molt senzill: perquè sabem què significa rendir-se'.