Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  13.11.2012  11:09

Autor/s: Ariadna Vaz, Margalida Vidal

Protestes alternatives

La desobediència civil i l'augment de les consultes ciutadanes són mecanismes de protesta que poden complementar la vaga en les reivindicacions

Men?ame
 

La quarta vaga general a Espanya des de 2010 ha reobert el debat de la utilitat d’aquest mecanisme de protesta. Treballadors i sindicats es van manifestar el 14N en defensa dels drets laborals i contra les polítiques de retallades, que empitjoren sistemàticament les condicions dels assalariats. La novetat: es tracta d’un projecte d’àmbit europeu.

Per primera vegada, es van convocar mobilitzacions coordinades arreu del continent, impulsades pels països del sud que més pateixen els efectes de la crisi i de les polítiques d’austeritat europees. Va ser una “jornada de lluita i solidaritat obrera, gestionada per la Confederació Europea de Sindicats i amb diversos nivells de protesta depenent de la situació de cada país”, segons la portaveu de CCOO de Catalunya, Dolors Llobet.

L'impacte de les vagues

És la vaga un mecanisme de protesta vàlid? És efectiu? La concentració de diverses vagues en un període més o menys breu de temps i la manca de resultats immediats pot descoratjar la població. Miquel Àngel Escobar, portaveu d’UGT de Catalunya, opina que “la vaga té un valor simbòlic i polític, i té força; el problema és que la gent espera que facis una vaga i tingui un impacte immediat, però és part d’un llarg procés”. Altres poden pensar que aquest fenomen de successió de vagues treu sentit al concepte.

Altres formes de reivindicar

Però quines alternatives tenen els treballadors? La vaga no és l’única eina per mostrar el descontentament amb el poder. La desobediència civil o les consultes ciutadanes són altres sistemes proposats per experts i sindicalistes. Jordi Mir és director del CEMS (Centre d’Estudis sobre Moviments Socials) de la Universitat Pompeu Fabra. Des del seu punt de vista, la vaga és l’instrument clàssic de protesta. Tot i això, explica que “actualment cada grup que comparteix una queixa té la necessitat de construir alternatives, i és per això que s’està produint una revisió dels mecanismes d’actuació”.

Mir proposa la desobediència civil com a acció més directa, una “forma de desobeir la llei d’una manera no violenta”; negar-se a pagar un peatge o impedir un desnonament en són exemples. El director del CEMS afegeix que també és el moment de buscar formes per a què tots els qui no poden fer vaga (persones a l’atur, en una situació laboral precària, amb malalties cròniques o els jubilats) puguin fer-ne. És per això que estem en un període d’estudi i replantejament del concepte “vaga”.

CCOO de Catalunya, a través de la seva portaveu, proposa l’augment de consultes ciutadanes com a eina de reivindicació: “la gent ha de poder decidir sobre les polítiques que l’afecten”. Llobet explica: “estem reclamant un canvi en els mecanismes de participació, amb una recollida de firmes per demanar un referèndum sobre les polítiques de retallades”.  

Sigui efectiva o no, la vaga segueix imposant-se quan es tracta de protestar contra el poder. La proliferació de convocatòries i la participació en la vaga general del 14N mostren el descontentament dels ciutadans. Davant d’una situació precària o insostenible, se cerquen accions com l’aturada general per fer-les visibles.

 

Men?ame