Pràctiques en empreses, una porta al món laboral?

  • Davant les dificultats del mercat laboral, molts joves es plantegen marxar fora o continuar formant-se

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’actual context de crisi econòmica afecta als joves en més aspectes que en la preocupant taxa d’atur juvenil, que supera el 50% als Països Catalans. Els que tenen la sort de tenir una feina, sovint es troben en condicions de precarietat ja sigui fent feines no vinculades al seu àmbit d’estudi o bé amb contractes que no garanteixen unes condicions adequades de vida com els de pràctiques en empreses o els becaris de recerca. No hi ha gaires alternatives a banda d’aquestes i poden ser arriscades: marxar a l’estranger o reprendre la formació.

Marxar fora o treballar en precari

Raquel Mortal està acabant la carrera d’arquitectura. Només li queda entregar el treball de fi de grau. Actualment és becària a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on desenvolupa tasques de planificació urbana en un equip format per ella, un arquitecte que dirigeix el grup i un altre arquitecte en pràctiques. “Tinc sort que puc no estar només dibuixant el què ha fet una altra persona”, afirma. A pesar de ser becària i, per tant, no tenir un contracte laboral pròpiament dit, està satisfeta amb l’horari, el sou i les vacances que té. “Però les condicions laborals podrien ser molt millorables, ja que no tinc cap mena de prestació al no estar cotitzant”, es lamenta. Però la seva vida de becària s’acabarà quan entregui el projecte de final de carrera. Per això està intentant allargar al màxim aquest estat, tot i els seus aspectes negatius. Veu complicat trobar una feina quan obtingui el títol, i no descarta marxar a l’estranger: “la majoria dels meus companys de generació han trobat feina a Sud Amèrica, i jo vaig treballar en un despatx d’arquitectes a París mentre estava d’Erasmus, per tant marxar a fora és una opció”, comenta.

Un cop els joves acaben la carrera, les empreses utilitzen els contractes de pràctiques per incloure els nous llicenciats a la seva plantilla. Per Abel Carro, responsable de carreres professionals de la Universitat Pompeu Fabra, les pràctiques “són una passarel·la natural per l’entrada al món laboral”. Afirma que cada vegada més estan funcionant però en detriment dels grans processos de selecció de personal. Però Carro també admet que la vinculació entre pràctiques i l’entrada definitiva al món laboral és més forta en els àmbits del dret, les consultories o l’economia, mentre que en el sector de la comunicació sovint no es produeix una continuació en l’empresa després del període de pràctiques.

Becari d’investigació, treball sense prestacions

Un col·lectiu especialment sensible a les condicions laborals és el dels becaris d’investigació. No només denuncien una reducció de la inversió en I+D sinó l’atorgament de beques i contractes en pràctiques com a mecanisme d’encobriment de llocs de treball. Alex de le Court, investigador predoctoral en formació al Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, creu que el seu contracte el posa en una situació precària ja que no cotitza per cobrar l’atur. A més, en tractar-se d’una modalitat contractual de pràctiques la llei estableix que el primer any pot cobrar com a mínim al voltant del 56% del sou de referència segons el conveni col·lectiu. “Aquí s’ha intentat desprecaritzar la nostra situació intentar oferir contractes d’ajudant que comporten certes millores, però per raons de pressupost o per pressions de la Generalitat no s’han pogut atorgar”, lamenta de le Court.

Continuar la formació

Santi Bonnin, llicenciat en comunicació audiovisual, va decidir deixar la feina que tenia i iniciar un postgrau. En culpa a la darrera reforma aprovada pel govern espanyol. “Després de lluitar per una feina digna i encadenar diversos contractes precaris, quan per fi vaig aconseguir ser indefinit la reforma laboral del PP ho va enviar tot en orris”, critica.

Ara combina la realització de dos postgraus en assessorament i correcció lingüística amb diferents feines temporals de transcripció de textos per tenir uns ingressos mínims. Tot i el risc d’aquesta decisió, es mostra satisfet amb el canvi: “Vaig preferir deixar una feina que no m’oferia perspectives de futur i continuar la meva formació”, raona.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any