13.11.2012 - 09:12
Les xarxes socials i les agències en línia han impulsat una nova forma de lligar. El primer contacte prescindeix de l’atracció física i dels estímuls sensorials, i deixa lloc a l’imaginació. Aquest és un dels possibles motius pels quals cada vegada hi ha més usuaris que flirtegen per internet. De fet, als EUA un 35% de dones i un 45% d’homes confessen que algun cop han mantingut una relació sentimental a través de la xarxa. A Catalunya, per exemple, els usuaris de Meetic ja superen el milió.
Però, fins a quin punt és arriscat establir aquest tipus de contacte? Quan la idealització, les falses expectatives i la manca de privacitat entren en joc, aquest nou mètode esdevé camp de cultiu de prejudicis i opinions negatives per part dels més escèptics.
Les agències a Catalunya
Gentcomtu és possiblement l’agència catalana amb més reconeixement. “Va néixer fa 6 anys com una alternativa de casa nostra i propera a grans portals de la talla de Meetic i Match”, explica Francesc Benavent, director de l’agència.
Benavent va tenir la idea quan es va adonar que a les altres webs era molt complicat expressar-se en la seva llengua i connectar amb altres persones amb la garantia que hi havia aquest punt en comú: “El català suposa més que compartir una llengua, també el nivell sociocultural, valors concrets i la sensibilitat cap a certes idees polítiques, aspectes que faciliten molt l’afinitat entre usuaris”.
Altres agències dels Països Catalans per trobar parella són Quedem Online, servei pioner de contactes en català, i 2son2, empresa que té la seva seu principal a Palma de Mallorca. A més, hi ha altres llocs web en català que ofereixen la possibilitat d’establir tot tipus de relacions, com és el cas de Flog.cat.
Un perfil equivocat
Una altra de les claus de l’èxit de les relacions a través d’internet és l’augment de ‘singles’ o solters vocacionals, que anteposen la seva llibertat a la vida tradicional en família. És un nou perfil que interessa molt a les grans empreses i als experts en publicitat per diversos motius: acostumen a tenir més poder adquisitiu, viuen en ciutats i, en gran mesura, són grans consumidors d’oci. No s’ha d’oblidar que també conformen el grup que més navega i, per tant, els que tenen més a l’abast els recursos en línia per trobar parella.
“Evidentment, el perfil és més que res gent que al seu entorn no té una facilitat per conèixer persones, ja sigui per manca de temps, recursos o ubicació. Però pot haver-hi de tot, jo conec gent amb 60 anys que entrava a aquest tipus de xarxes i no són precisament persones tímides o insegures”, afirma el psicòleg Jaume Guinot.
Per la seva banda, Javier Casares, autor de ‘¿Cómo ligar en Internet?’, assenyala que el mercat de solters i solteres ja no el conformen els més joves, sinó que l’augment de les separacions ha propiciat nous usuaris: “A part que des del 2005 no es desconfia tant d’Internet, sí que hi ha un canvi més important i vinculat a l’auge dels divorcis i separacions. Les persones que superen una ruptura acostumen a ser més grans (de 35 a 40 anys) i tenen por a no trobar parella. Per això, utilitzen molt més Internet com a primer pas per trobar-la”.
Enllaços
Array
