Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  17.11.2012  06:00

L'estat que volem: la importància de tenir el control de la gestió de l'energia

En aquest dossier preguntem sobre la viabilitat energètica d'una Catalunya independent a un grup d'experts, que en repassen les principals qüestions i desafiaments

Men?ame
 

Una Catalunya independent no tindria problemes des del punt de vista energètic. És la conclusió a què arriben els experts consultats per VilaWeb, entre els quals hi ha l'enginyer Joaquim Corominas, autor del full de ruta per a l'energia d'una Catalunya independent. Tot i que tenim pocs recursos propis i continuarem essent importadors nets d'energies fòssils, Catalunya té capacitat de generació i distribució i es beneficia d'una situació estratègica: té mar i connexió amb França i Espanya. Però una cosa és la viabilitat en proveïment i infrastructures, i una altra la gestió del sistema energètic, actualment centralitzada a Madrid i que pot resultar conflictiva pels volts de la independència.

Com detalla en aquesta opinió contundent el biòleg Ramon Folch, actualment la totalitat de les fonts de generació elèctrica que hi ha a Espanya es controlen des d'un centre que Red Eléctrica (REE), l'empresa que se n'ocupa, té a Alcobendas. Des d'allà, i depenent de la demanda instantània, REE posa a la xarxa o en treu l'electricitat que se li exigeix. Per tant, una qüestió neuràlgica de cara a un estat propi no serà quina quantitat d'energia elèctrica serem capaços de produir o obtenir, sinó com crearem el nostre propi sistema de control de la producció ajustada a la demanda. Ras i curt: haurem de disposar d'organismes reguladors i operadors que supleixin tant Red Eléctrica Española com la Compañía Logística de Hidrocarburos, Enagas i la Comisión Nacional de la Energía. 'I tot això vol dir que has de tenir gent preparada, demana temps i alhora negociar-ho bé amb Espanya', explica Corominas, per a poder gestionar i tenir aquí 'els interruptors d'electricitat i de gas, que ara són a Madrid'.

La MAT, 'l'agafador amb Europa'

Fora d'aquest punt eventualment crític, més polític que no pas tècnic, Catalunya té prou capacitat de generació elèctrica amb les tres nuclears actives d'Ascó i de Vandellòs, les moltes centrals de cicle combinat de gas i les hidroelèctriques. I, a més, disposa d'una bona interconnexió amb l'Aragó, el País Valencià i sobretot amb França, a través de la línia de molt alta tensió (MAT) que està a punt d'inaugurar-se. Amb la MAT, justament, una Catalunya independent en tindria de sobres per a complir el 10% d'interconnexió elèctrica que recomana la UE entre països i seria, afegeix Folch, el nostre agafador amb Europa, la nostra connexió amb el sistema elèctric europeu.

Dependència de les energies fòssils

La situació és diferent en el cas dels carburants i combustibles d'origen fòssil, en què Catalunya té una dependència exterior del 97%. Importem tot el gas i petroli que consumim, una xifra quasi idèntica a la d'Espanya (91%) i allunyada de la mitjana de la Unió Europea (53%). Ara, cal tenir present que cap dels vint-i-set estats de la UE no és independent energèticament, i això els genera una important càrrega econòmica. En el nostre cas, a més, el sector és dominat per empreses amb seu fora de Catalunya i, per tant, serien impostos que anirien a parar fora del país.

Una altra cosa són les vies de proveïment d'aquests recursos fòssils. En aquest capítol, els ports de Barcelona i Tarragona en podrien garantir el volum de demanda. 'Amb el proveïment actual per mar, si es tallessin els gasoductes de l'Aragó i del País Valencià, ja en tindríem prou i no hauríem de tenir dificultats', detalla Coromines al seu informe. I respecte de la capacitat d'emmagatzematge, un element especialment important en gas, Catalunya té actualment quinze dies de marge, que es podrien duplicar amb l'obertura d'una nova instal·lació a Balsareny, prevista per al 2017. 'Les normes internacionals imposen més dies d'emmagatzematge, però ni Espanya ni molts països no les compleixen', matisa Montserrat Mata, que coordina la sectorial d'Enginyers per la Independència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb quasi quatre-cents membres i que ha assumit l'esmentat full de ruta per a l'energia d'una Catalunya independent.

Menys cost i més eficiència

En el càlcul del cost de l'energia, hi intervenen múltiples variables. Dues d'aquestes, prou importants, fan pensar que, amb l'estructura energètica actual, pagaríem menys que no pas amb Espanya. D'una banda, Catalunya paga ara unes primes destinades a les energies renovables que no reverteixen al territori, on el sector és molt menys desenvolupat que no a Espanya. I, d'una altra, també paguem més per les emissions de CO2 per kilowatt amb Espanya, perquè Catalunya té molta nuclear i generació elèctrica amb gas, molt menys contaminants. 'Del dia D -1 de la independència al dia D +1, doncs, ens sortiria més barat, si ho mantinguéssim tot igual', ho resumeix Corominas.

Al full de ruta d'aquest doctor enginyer de la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en enginyeria elèctrica de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, s'inclouen molts més aspectes. El primer parlament, per exemple, hauria d'establir una política que fes créixer la consciència social sobre els costos de l'energia i la cultura energètica. En definitiva, un futur estat propi hauria d'apostar decididament per l'eficiència, l'estalvi i la suficiència, i superar un model actual que malmet sense servei final la meitat o més del total de l'energia que es consumeix. En política energètica, afegeix Folch, tindríem un camp que amb Espanya no recorrerem, i que amb la Catalunya independent estaríem en condicions de fer: el de l'estalvi i l'eficiència com a troncs fonamentals. 'Si nosaltres realment reduíssim aquest 50% d'energia mal utilitzada, els nostres índexs de competitivitat es dispararien.'

Una altra assignatura pendent actualment i que hauria d'encarar el primer parlament, segons tots els experts consultats, són les energies renovables. 'La UE s'ha marcat l'objectiu d'un 20% de producció d'energia renovable per al 2020 i a Catalunya ens trobem al 4%. El marge que tenim en aquest aspecte farà que la generació renovable augmenti de totes passades', creu Mata. Oimés si tenim en compte que les tres centrals nuclears actives, que produeixen ara mateix una part gens negligible de l'electricitat, s'envelleixen i no entra en els plans de futur de construir-ne de noves.

Cap a la fi de les nuclears

Segons l'opinió de l'enginyer Marcel Coderch, basada en el que es pot veure en països com ara Alemanya, el Japó, el Regne Unit i fins i tot França, les centrals nuclears actuals no es podran substituir per nous reactors que siguin prou segurs i al mateix temps econòmicament rendibles. Per això pensa que abans del 2015 s'hauria de prendre la decisió d'engegar un pla de substitució a deu o quinze anys vista, a base d'un desplegament important d'energies renovables, tan gran com sigui viable, juntament amb el de gas natural. De fet, si les centrals de cicle combinat de gas funcionessin a un rendiment més alt, i no al 20% de mitjana com ara, ja es podria prescindir d'una de les tres centrals atòmiques.

Les nuclears, justament, donen peu a una altra qüestió que caldrà tenir en compte amb vista a un futur independent: la gran concentració de les infrastructures lligades a l'energia. Quan es va començar l'aprofitament energètic del Pirineu era per a proporcionar electricitat a Barcelona. El que hi havia pel mig, tant hi feia. Amb les nuclears, un segle després, va passar igual: el mercat és Barcelona. 'Hi ha unes parts del territori amb unes infrastructures elèctriques del tercer món, com Girona i una part de Lleida', explica Corominas, que advoca per una descentralització com a factor d'equilibiri territorial.

Notícia relacionada:

Què hem de fer perquè el dia de la independència no ho haguem de celebrar amb espelmes?

Men?ame