Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  05.11.2012  13:25

Proposen un 'full de ruta per a la gestió de les llengües en la Catalunya independent'

Els lingüistes Silvia Senz, Juan Carlos Moreno Cabrera i Montserrat Alberte consideren que el castellà no ha de ser cooficial i no ha d'esdevenir mai una amenaça per a la vitalitat i el desenvolupament del català ni l'aranès

Men?ame
 

El debat sobre l'estatus i la gestió del castellà en una Catalunya independent s'ha obert a fons els mesos previs a les eleccions parlamentàries catalanes del 25 de novembre, que perfilen els primers passos del procés de creació d'un estat català. Els lingüistes que conformen el Grup de treball sobre la gestió del castellà en una Catalunya independent, Silvia Senz, Juan Carlos Moreno Cabrera i Montserrat Alberte, han preparat un 'full de ruta' que proposa que, enlloc d'oficialitzar el castellà, cal 'establir estatus legals jerarquitzats i anar més enllà per desactivar les ideologies, estratègies i discursos habitualment lligats a les llengües expansives' (document, pdf).

Els autors,  consideren que 'un marc de plena sobirania pot esdevenir una oportunitat única per garantir un futur de plena vitalitat a l'aranès i el català, donada la situació d'amenaça o desavantatge que ambdues llengües pateixen en altres territoris polítics. En aquest sentit, encoratgem a la ciutadania catalana i als seus representants polítics a donar prioritat absoluta a aquest objectiu en els drets, deures i garanties que s'atorguin als parlants de cada llengua.'

Afegeixen: 'Som partidaris, doncs, d'un model de gestió de les llengües jerarquitzat, on no es produeixi competència entre comunitats lingüístiques per ocupar els mateixos espais. Altrament, hi ha una elevada probabilitat de litigi i conflicte, i l'experiència demostra que, en situacions de conflicte, la llengua que té al darrere un fort mercat lingüístic (extensió demogràfica, valor sociocultural i valor econòmic) és la que desplaça l'altra. Així doncs, seria un error col·locar en igualtat de condicions dues llengües amb mercats internacionals tan dispars i capacitat de competència tan desigual com el català, l'aranès i el castellà. El nostre desig és cercar una convivència harmònica i mútuament enriquidora entre les diverses llengües amb presència a l'estat català que defugi aquestes situacions de conflicte i amenaça.'

A continuació, expliquen que no n'hi ha prou en establir estatus legals jerarquitzats: 'Per garantir una convivència de certa harmonia entre les diverses comunitats lingüístiques no n'hi ha prou d'atribuir espais i estatus legals diferenciats a cadascuna ni de promoure el mutu coneixement. Cal anar més enllà i desactivar les ideologies, estratègies i discursos habitualment lligats a les llengües expansives -com ara el castellà-, que, al llarg del temps, han promogut polítiques de submissió, minorització o fins i tot d'anihilació de les llengües, cultures i identitats dels seus territoris d'expansió.'

Després d'un anàlisi de la ideologia expansionista que Espanya ha donat al castellà, els autors escriuen algunes conclusions: 'Creiem que cal blindar legalment les llengües pròpies, i mantenir l'alerta davant les possibles andanades de l'espanyolisme (amb presència a Catalunya), que de nou instrumentalitzarà la llengua castellana i la seva comunitat de parlants en perjudici de les llengües pròpies de Catalunya, que sempre són les que tenen més a perdre.'

I afegeixen: 'Donat el fet que, d'entre les llengües vingudes de fora del territori català, la llengua castellana és la que té més ampli ús social, un historial més llarg de relació amb el català i l'aranès, més arrelament en l'estima dels ciutadans, i una evident utilitat en les relacions exteriors amb Amèrica Llatina i en el desenvolupament de certs sectors econòmics, creiem que és necessari que se'n promogui un encaix conseqüent en la gestió lingüística de la Catalunya independent; encaix que no implica en absolut donar un estatus de cooficialitat al castellà i que ha de tenir com a premissa no esdevenir mai una amenaça per a la vitalitat i el desenvolupament del català ni l'aranès.'

Men?ame