01.11.2012 - 06:00
Una de les incerteses del procés sobiranista de Catalunya que es presenta com a determinant és si automàticament serà part de la Unió Europea o haurà de començar el procés d’incorporació. Les intervencions fetes fins ara des de les institucions comunitàries donen peu a interpretacions completament diverses. Per això el govern de la Generalitat ha començat a traçar la via europea cap a l’estat propi. La va explicar ahir el portaveu del govern, Francesc Homs, en una conferència a Barcelona.
Homs va exposar quines són per a l’executiu ‘les quatre regles que marquen el camí del dret a decidir‘, basant-se en la jurisprudència del Tribunal Internacional de l’Haia. Aquesta jurisprudència ‘posa les bases per a la definició d’un dret de decidir reconegut internacionalment’, va dir Homs, en una conferència sobre el dret de decidir al Fòrum Europa (text íntegre, en pdf).
Homs va fer referència al dictamen que el tribunal de l’Haia va emetre el juliol del 2010, que va considerar que la declaració unilateral d’independència de Kossove del 2008 no va violar el dret internacional. Segons Homs, aquest dictamen estableix que la legitimitat d’un procés basat en el dret de decidir es basa en l’absència de violència i en intentar arribar amb acords ‘de l’estat matriu’.
També va explicar que hi ha una doctrina del Consell d’Europa sobre les bones pràctiques en referèndums, que constata que poden enfortir la legitimitat democràtica, i que passen per reconèixer la possibilitat que es puguin celebrar en àmbits inferiors al de l’estat.
Un informe del parlament britànic detalla com una Escòcia independent continuaria a la UE
Per altra banda, coincidint ahir amb la conferència d’Homs, el parlament britànic va publicar un informe (traducció al català), elaborat pel professor d’Oxford Graham Avery, una autoritat també a la Comissió Europea, sobre la manera d’integrar un estat escocès a la UE. En resum, l’informe diu que si els escocesos han estat ciutadans de la UE durant quaranta anys, i ho volent continuar essent, ‘difícilment se’ls hauria de fer sortir i tornar a entrar de la mateixa manera que els ciutadans d’un país com Turquia’.
‘Pel que fa a la política i la legislació comunitària, els ciutadans escocesos tenen l’expectativa legítima de mantenir l’status quo en termes de condicions econòmiques i socials. No hi hauria necessitat, per exemple, de renegociar l’aplicació a Escòcia de les polítiques europees en àmbits com el transport, l’agricultura, etc.’, diu el professor en l’informe, que considera que n’hi hauria prou de traslladar les condicions que ja hi ha a Escòcia dins del Regne Unit.
Sí que diu que s’hauria de fer algun canvi en els tractats de la UE, però que ‘no haurien de ser problemàtics’. ‘Per a Escòcia, qüestions com el nombre de vots en el Consell es podria calcular fàcilment amb estats membres de dimensions comparables, com Dinamarca, Finlàndia i Eslovàquia, amb una població d’entre 5 i 6 milions’. I diu que el nombre de vots per a la resta del Regne Unit no caldria que es modifiqués, però sí que hauria de reduir el nombre d’eurodiputats per respectar el límit de parlamentaris que hi ha.
La ‘pre-independència’
Avery recomana que les negociacions per a entrar a la UE es facin entre el referèndum d’independència i la proclamació efectiva de la independència, un període que anomena de ‘pre-independència’. I calcula que aquest temps de ‘negociació complicada entre Londres i Edimburg’ podria ser d’un o dos anys.
En aquesta situació de pre-independència, recorda que el govern escocès no podria fer encara una petició formal d’adhesió a la UE, tenint en compte l’article 49 del Tractat. Però aquesta situació mateixa ja indicaria el desig d’Escòcia de continuar a la UE, la qual cosa ja portaria a les negociacions ‘un un marc de treballa apropiat’ per preparar ‘la necessària modificació dels tractats’.
