Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  31.10.2012  06:00

Carles Barrera: 'La Vall d'Aran hauria de ser un territori autònom dins el nou estat català'

El síndic d'Aran parla de la moció aprovada dilluns pel Consell General, que reivindica el dret de decidir, si Catalunya esdevé un estat lliure

Men?ame
 

El Consell General d'Aran va aprovar dilluns una moció reivindicant el dret del poble aranès de decidir la seva relació amb Catalunya, si el Principat esdevé un estat lliure. El text no qüestiona la pertinença a Catalunya, sinó que reclama que els aranesos puguin decidir la seva situació en el 'nou camí nacional' de Catalunya. Ahir, el govern català va manifestar que els aranesos havien d'exercir aquest dret, perquè no tindria gens de sentit negar a la Vall d'Aran el dret d'autodeterminació, que és precisament el dret que el govern català reivindica per a Catalunya. De la moció i de la relació futura entre la Vall d'Aran i Catalunya, en parlem amb el síndic d'Aran, Carles Barrera.

El Consell General d'Aran reivindica el dret de decidir del poble aranès. Com s'hauria d'exercir aquest dret?
—La moció recull una realitat que ja tenim, amb el reconeixement a l'estatut d'autonomia del fet diferencial de la Vall d'Aran. Els dos primers punts de la moció fan referència a la restauració del Consell i al reconeixement de l'estatut del 2006 com a territori singular dins de Catalunya, amb una llengua, una història i una delimitació geogràfica clara. El tercer ve a dir --segons que ho interpretem a Convergència Democràtica Aranesa (CDA)-- que, en el moment que Catalunya avanci cap a un estat reconegut per Europa, la Vall d'Aran decidirà el seu futur.

I això què voldrà dir, exactament? Us imagineu un referèndum a l'Aran?
—Ara no. En aquest moment el futur de la Vall d'Aran és el mateix futur de Catalunya. Això tothom ho veu clar. Fa set-cents anys que la Vall d'Aran va decidir lliurement el seu camí al costat de Catalunya, i encara hi som. Quan arribarà el moment, si Catalunya exerceix el dret democràtic de fer una consulta, la Vall d'Aran s'haurà de manifestar, evidentment, al costat de Catalunya. I si Catalunya avança i esdevé un nou estat europeu, en el moment que desenvolupi la seva constitució, el poble aranès decidirà com hem de ser reconeguts en aquest nou estat.

I el dret de decidir a què fa referència la moció en què es tradueix?
—Aquesta moció va néixer fa un mes a l'Ajuntament de Bossost, governat pels socialistes. En aquest mes hi ha hagut una deriva molt variable. I ara han presentat aquesta moció al Consell General per tenir un plus de protagonisme. El tercer punt és ambigu, i en canvi hauria de deixar clar que ningú no ha de tenir por que Catalunya avanci cap a un nou estat.

Però la moció es va aprovar per unanimitat...
—Sí, perquè si haguéssim entrat en debat, la lectura dels socialistes hauria estat que CDA impedia que tirés endavant el dret de decidir del poble aranès. I no, no és això. Nosaltres hi estem d'acord, però passa que ells no han tingut prou convenciment per a escriure una moció com ho haurien d'haver fet.

Podria passar que una majoria aranesa fos favorable a restar dins Espanya?
—És una hipòtesi que no té gens de sentit. Des del 1313 la Vall d'Aran sempre ha avançat al costat de Catalunya, i ara no tindria gens de sentit deixar de fer-ho. El nostre país té una singularitat perquè les nostres arrels són occitanes, però geogràficament i administrativament la Vall d'Aran és a Catalunya. No té gens de sentit plantejar-se això; seria errar pel desert tota la vida sense pàtria.

Com es decidiria? No s'hauria de demanar al poble aranès?
—Mira, un exemple és el procés de participació de la proposta de la nova llei d'Aran, que va ser el següent: va sortir d'un plantejament fet pels grups polítics del Consell General d'Aran; quan tots vam estar d'acord, es va trametre el document i es va formar una taula amb representació de tots els ajuntaments aranesos; amb les conclusions es va fer una refosa del document; es va donar audiència pública a tots els ciutadans institucions; i un cop transcorregut el temps en què tothom va fer les aportacions que va voler, el document va ser aprovat en un ple per unanimitat del Consell, ratificat pels plens dels ajuntaments aranesos i va entrar en tràmit al Parlament de Catalunya.

Quina relació voldríeu que tingués l'Aran amb una Catalunya independent?
—En el moment actual, l'estatus, la singularitat del territori, la capacitat d'assumir traspassos de competències tan bàsics com sanitat i benestar, tota la capacitat que ens dóna la llei de l'Aran --i que acabarà d'enfortir la segona llei de l'Aran--, ja marca una realitat amb personalitat pròpia, estructura de govern propi i reconeixement territorial dins de Catalunya. Per tant, seguint aquesta lògica, el pas següent dins un estat nou, seria que la Vall d'Aran fos un territori autònom dins de Catalunya.

Men?ame