Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  30.10.2012  09:54

Autor/s: Miquel Àngel Maria

Crònica d’una vergonya

El ple de l’ajuntament de Maó va aprovar, amb els vots del PP, el canvi del topònim oficial de la ciutat pel de Maó-Mahón

Men?ame
 

Perdonau el tòpic, però ho he de dir: la històrica sala de plens del consistori maonès presentava l’aspecte de les grans ocasions... de l’actual mandat: és a dir, l’aspecte d’una societat migpartida, separada per dues posicions antagòniques, dividida i crispada. Perquè aquesta és la situació creada per la majoria absoluta del PP: amb qualsevol tema que toquin, sigui l’ordenació del port, el protocol de les festes majors, l’ús dels símbols del municipi, la pujada de taxes o la peatonització de carrers, en lloc de promoure el consens i el pacte, susciten la polarització entre partidaris i detractors, amb poques possibilitats per als matisos. Ahir no havia de ser una excepció. I no ho va ser.

Entre el públic, molt més nombrós que als plens ordinaris, hi havia força gent que lluïa la camiseta #ésMaó i, naturalment, també una nodrida representació de defensors de l’espanyolització de tot allò que es pugui. Hi havia representants de partits polítics i sindicats, d’associacions de veïns i entitats ciutadanes. A pocs metres d’Ismael Pelegrí, cap de la secció de llengua i literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis, hi seia, donant-li l’esquena, la popular senyora Maruja Baíllo, no se sap si en qualitat de consellera de Cultura del Consell de Menorca, o d’esposa del president de la inefable Iniciativa Cívica Mahonesa. I entre uns i altres, veïns i veïnes de Maó —o de Mahón, vés a saber.

El tema estrella de la sessió plenària era el canvi del nom de la ciutat, però el primer punt va ser un altre assalt de la mateixa guerra: l’aprovació  del nou reglament d’usos lingüístics de l’Ajuntament, concebut per liquidar la preferència de la llengua catalana en les comunicacions municipals. El regidor encarregat de defensar la proposta popular, Simón Gornés, que també és Conseller de Funció Pública del Govern Balear, va defensar el canvi de la normativa municipal per ajustar-la a la nova llei de funció pública de la comunitat autònoma. “El marc legal així ho demana”, va insistir. Un argument rodó, ja que l’autor d’aquest nou marc legal és ell mateix, en les seves funcions de conseller.

En el torn de rèplica, el portaveu socialista Vicenç Tur va remarcar que el PP està trencant el model lingüístic de les Illes Balears establert per consens l’any 1983: la llengua no havia de ser una arma de la batalla política. Aleshores, el president del Govern Balear era el popular Gabriel Cañellas, i baix el seu mandat es va aprovar l’encara vigent llei de normalització lingüística. El regidor Gornés, en una resposta avinagrada i plena de menyspreu, va acusar els partidaris de la “política pretesament normalitzadora” d’haver fet un ús pervers del català. “El conflicte l’han promogut vostès”, va afirmar amb contundència, i va recordar que “les lleis hi són per complir-se”. Curiós argument, tenint en compte que el Govern al qual pertany no compleix les lleis lingüístiques vigents, sinó que les està canviant totes, una rere l’altre, per satisfer el seu criteri. Després d’escoltar el regidor Gornés, ja no té gaire sentit demanar-se si compleix ordres de José Ramón Bauzá, o bé està convençut del que diu i del que fa. Ahir ens ho va deixar clar. És d’agrair.

Els tretze vots del PP es van imposar sobre els vuit contraris del PSOE, i el reglament va quedar aprovat. A continuació l’alcaldessa, Águeda Reynés, va donar pas al segon punt de l’ordre del dia, sobre el canvi del topònim de Maó pel de Maó-Mahón. Aquestes paraules de l’alcaldessa, purament d’ordre, van ser les úniques que se li van poder sentir sobre el tema. Cap novetat, d’altra banda: la seva activitat als plens sol ser, si fa no fa, la mateixa del bust del rei Joan Carles que presideix la sala des d’una peanya de fusta. Sense més preàmbuls, novament va cedir la paraula al regidor Gornés.

Va obrir la intervenció amb arguments legals. Altre cop l’afirmació que les lleis hi són per complir-se. Tot i que, per poder canviar el nom del topònim, han hagut de modificar la llei 3/1986 de normalització lingüística: primer modificar-la i després, és clar, ja poden complir amb el que mana la modificació. Entre les raons que recomanen el canvi de nom, va esmentar la projecció internacional de la ciutat i les raons històriques, que a vegades han de prevaldre sobre les lingüístiques. Digué que a París hi ha un carrer dedicat al senyor Patrice de MacMahon. I a molts llocs hi ha topònims anteriors a la llengua oficial del territori, com als EUA, on tenen Los Ángeles o San Francisco. (Curiós: allà no en diuen The Angels o Saint Francis).

No hi podia faltar una mostra de doctrina Rajoy: “és legítim defensar allò que un creu sempre que vagi avalat per la llei”. (Curiós, també: el PP defensava l’espanyolització del nom de Maó, quan la llei avalava que els topònims de la comunitat autònoma de les Illes Balears havien de ser en català. Per açò l’han canviada).

La intervenció del portaveu socialista va girar entorn de dos eixos: d’una banda, va acusar la majoria del PP de portar aquest tema amb urgència, “amb nocturnitat i atraïdoria”, com a cortina de fum per amagar les pujades de taxes i ordenances municipals i el seu fracàs davant les escandaloses xifres d’atur i la problemàtica social creixent a Maó, un argument que va enervar el regidor Gornés. El segon eix de la intervenció va ser l’incompliment de la seva promesa electoral de sotmetre a referèndum la consulta sobre el nom de la ciutat.

En la rèplica, el regidor Gornés —l’alcaldessa sempre callada, com si no hi fos, o com si la cosa no anés amb ella— va criticar extensament el presumpte oblit de les arrels socialistes, obreres i espanyoles del PSOE, i va atacar el portaveu socialista i exalcalde de la ciutat d’haver traït les seves bases per donar satisfacció a un “pacte d’aldea” amb els nacionalistes del PSM, citant una frase d’un llibre del socialista Joaquín Leguina: “esa plaga nacionalista que ha dejado Zapatero en el PSOE”. A partir d’aquí, Gornés es va acarnissar amb les relacions entre el PSOE i el PSM, partit aquest darrer que avui no té representació municipal.

Entre línies de les paraules del regidor popular hi planava un interrogant: és possible que hi hagués un acord entre PP i PSOE per tal que els primers renunciessin a oficialitzar el nom de ‘Mahó’ —amb h— a canvi que els socialistes acceptessin la cooficialitat del topònim castellà? Si fos així, què hauria provocat el canvi d’actitud del PSOE? No en tenim la resposta, però la força de la mobilització ciutadana a favor de la campanya #ésMaó podria ser l’explicació. En qualsevol cas, abans d’acabar la seva intervenció, el regidor Gornés recordava que en aquesta campanya hi han intervingut moltes persones que no són de la nostra ciutat, i que aquest debat s’ha de dur a terme a Maó i només a Maó, i “no a Ferreries, no a Alaior, no a Campanet o a Sant Feliu de Guixols (sic)”. Bé: noteu que aquest regidor pertany al mateix partit que defensa que en el cas d’un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya haurien de votar tots els espanyols. Més curiositats per a la història política local.

La votació no va tenir cap sorpresa: 13 a 8. El públic partidari de l’espanyolització va esclatar en un aplaudiment sonor i entusiasta. Per uns instants, em vaig imaginar la irrupció dins la sala de l’esperit de Millán Astray al crit de “Muera la inteligencia!”. Don Francesc de Borja Moll, des del seu retrat de menorquí il·lustre situat a una de les parets de la sala de plens, es mirava l’escena amb rostre serè, probablement pensant que ell en va veure de més grosses i que, malgrat tot, sempre és possible la represa de la cultura i el sentit comú.

Val a dir que, d’acord l’informe tècnic de secretaria de l’Ajuntament, el que es va aprovar ahir vespre no va ser la cooficialitat dels dos noms, Maó o Mahón, segons que s’utilitzin en català o en castellà, sinó la ridícula creació d’un nou topònim compost: Maó-Mahón. Bilingüe, sencer i indivisible.

La votació d’ahir no és, tanmateix, el final del procés, sinó just el començament. La proposta s’ha de traslladar ara al Consell Insular de Menorca, que haurà de demanar el preceptiu informe a la Universitat de les Illes Balears, i llavors en farà l’aprovació definitiva. Resta doncs per veure què farà la majoria popular al Consell Insular en el cas d’un informe negatiu de la UIB. Diran que les normes estan per ser complertes, o canviaran la normativa perquè la universitat no hi pugui dir ni fer res?

Miquel Àngel Maria és escriptor i periodista

Men?ame