16.10.2012 - 10:56
Dincat, l’Associació de Discapacitats Intel·lectuals de Catalunya, i altres entitats organitzadores de la manifestació protestaven contra la reducció del 56,92% de les partides destinades a les polítiques d’ocupació en els pressupostos de l’estat espanyol del 2012. Això ha suposat passar de la subvenció del 75% al 50% del Sou Mínim Interprofessional (SMI) en els Centres Especials de Treball (CET).
Rosa Cadenas, Presidenta de Dincat, assegura que la reducció dels pressupostos d’aquest any fa “insostenibles” els CET. L’associació treballa per a que les persones amb discapacitat formin part de la societat civil i tinguin les mateixes oportunitats, alhora que lluita per garantir la inserció laboral tant als CET com a l’empresa ordinària.
Les ajudes econòmiques provenen de l’estat espanyol i les gestiona la Generalitat, però Catalunya cada vegada està perdent més competències en els serveis socials. Rosa Cadenas considera que és important que el sector estigui el més localitzat possible perquè les realitats de cada lloc són molt diferents.
“Aquestes polítiques d’ocupació distribuïdes des de Madrid han fet que algunes comunitats sobrepassin el 75% del sou mínim perquè tenen molt pocs treballadors discapacitats”, apunta. A més, Catalunya va apostar per un model inclusiu per a tothom mentre que altres comunitats només ofereixen treballs a persones molt autònomes i amb nivells de discapacitat molt lleus.
El treball amb suport per a la inserció laboral
La Fundació Projecte Aura va néixer l’any 1989 i va ser la primera entitat a l’estat espanyol a aplicar la metodologia “treball amb suport”. Desenvolupada a EUA als anys 80 i importada després a Catalunya per la fundació, el seu objectiu és incorporar a les persones amb discapacitat intel·lectual al món laboral.
Els “nois” del Projecte Aura, tal i com els anomena la seva directora i presidenta d’ACTAS (Associació Catalana de Treball amb Suport), Glòria Canals, obtenen una formació prèvia des de la Fundació on es desenvolupen com a persones i guanyen autonomia personal. No obstant això, “la tasca en si l’aprenen a la situació real”, explica.
Primer entren en una empresa amb un conveni de pràctiques i acompanyats d’un preparador laboral pels mesos que calgui. Al final del procés d’aprenentatge acaben amb un contracte normalitzat. A més, a l’empresa hi tenen un referent, un suport natural que els ajuda.
Glòria Canals és qui contacta amb les empreses perquè acceptin una persona amb discapacitat, però la gestió no és fàcil. Amb la Llei d’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI) del 1982, les empreses de més de 50 treballadors han de tenir contractades com a mínim el dos per cent de persones amb discapacitat.
Aquesta llei l’han de complir les empreses amb més de 100 treballadors que, per tant, n’han de tenir dues. La Glòria es queixa, però, que l’empresa compleix igual si agafa un enginyer amb un problema de ronyó que si agafa una persona amb Síndrome de Down o de William.
Enllaços
Array
