Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  16.10.2012  10:13

Autor/s: Júlia Talarn i Cristina Vilà

La generació de l'atur

L'Estat Espanyol encapçala el rànquing de països amb més joves aturats. Uns quants estudiants universitaris expliquen com els afecta aquesta situació.

Men?ame
 

Mosca, atzabeja, bru o fosc. Digues-li com vulguis però els i les joves el futur, el veuen negre. Amb un atur juvenil del 52’1%, més del doble de la mitja europea, l'Estat Espanyol encapçala juntament amb Grècia el rànquing de països amb més menors de 25 anys aturats. El món laboral es converteix, doncs, en una jungla on només hi ha lloc per a molt pocs. Les conseqüències? Una generació desesperançada. Ells són el futur dels seus països i els depara un avenir gens brillant. 

Estudiants universitaris expliquen com se senten respecte al seu futur laboral.

“Siguem realistes: les perspectives no són gaire brillants”. Aquestes van ser les paraules de Guy Ryder, director general de la Organització Internacional del Treball (OIT) després d’una reunió a Ginebra a principis d’octubre amb tots els representants del G20. El tema: l’alarmant situació de l’atur juvenil. A la conjuntura actual se li afegeixen, a més, unes perspectives desesperançadores que segons l’informe Tendències Mundials del Treball Juvenil 2012 no començaran a capgirar-se fins al 2016.

La situació tampoc és un camí de roses per als que sí que troben feina. Inestabilitat, temporalitat o precarietat són conjuntures intrínsecament relacionades amb el món laboral amb els quals milers de joves han de conviure dia rere dia. Un estudi de l'Instituto de Joventud (Injuve) situa l’índex de satisfacció laboral dels joves entre els més baixos de totes les franges d’edats -53’88 sobre 100- mentre que els majors de 60 anys se sitúa al 75’52 sobre 100. La raó: la monotonia i l’avorriment de les feines poc qualificades.

Molts dels joves opten per replantejar-se les seves carreres universitàries, seguir formant-se o marxar a buscar sort a l’estranger. Si bé encara no hi ha dades exactes que quantifiquin l’anomenada fuga de cervells o l’èxode del talent, sí que és ben perceptible el capgirament de la línia habitual del saldo migratori que ha passat de positiu l’any 2010 a negatiu a partir del 2011 on segons l'INE només a Catalunya ja hi havien 36.313 persones menys que l'any anterior. Aquest fenòmen ha estat especialment significatiu durant els tres mesos d'estiu al llarg dels quals Catalunya ha perdut 40.000 habitants, una xifra que ja supera el total del saldo negatiu de tot l'any anterior.


Men?ame