L’estrès de no trobar feina

  • Com afecta psicològicament als joves la perspectiva de no trobar feina?

VilaWeb
VilaWeb
Júlia Talarn i Cristina Vilà
16.10.2012 - 10:16

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Són molts els joves que en acabar la carrera universitària es troben davant d’un futur incert. Trobaré feina? Tindré un sou digne? Són preguntes que en un context de crisi com l’actual es fan més freqüents. Molts opten per continuar estudiant mentre no troben cap oportunitat al món laboral, però, fins quan durarà aquesta situació? Davant aquesta incertesa els casos d’estrès, ansietat i depressió van augmentant.

L’any passat hi havia un 14% d’estudiants universitaris amb probabilitat de patir problemes de salut mental. Un estudi de l’Instituto de la Juventud de l’any 2005 ja establia l’estrès com la tercera causa dels problemes de salut entre els joves de 25 a 34 anys. I és que en aquesta franja d’edat no només hi ha un nombre molt elevat d’aturats, sinó que és quan es produeixen més contractes flexibles i s’accepten més feines per les quals s’està sobrequalificat.

Però, què és l’estrès? Què volem dir quan diem que estem estressats? I quina relació hi ha entre aquesta patologia i el món laboral? Quan som joves és quan estem més preparats per superar aquestes situacions o és al contrari? Ho expliquen Magí Panyella, Doctor especialista en psicologia del treball i Jordi Marfà, psiquiatre i director dels Centres de Salut Mental d’Adults de Badalona.


La gran majoria són estudiants que es senten capaços i estan perfectament qualificats, però que en un context com l’actual se’ls fa impossible accedir al món laboral. No és només aquesta situació la que els influeix psicològicament, sinó també les males condicions a les que sovint s’està sotmès quan finalment aconsegueixen accedir-hi. El mateix estudi de l’Instituto de la Juventud mostra que entre els 20 i els 29 anys el nivell de satisfacció laboral es troba en el seu nivell més baix amb un percentatge del 53% de l’índex total de satisfacció, una xifra que comparada amb altres edats destaca particularment. Per als majors de 60 anys, per exemple, està per sobre del 75%. Ens trobem, doncs, davant d’una generació perduda? I quines conseqüències pot tenir a llarg termini?

Tot això, valorant els resultats d’un altre estudi de l’Instituto de la Juventud de l’any 2008 que mostra que per a un 25% dels nois de 15 a 29 anys i un 20% de les noies, triomfar a la vida significa treballar del que els agrada. I considerant que per als joves de 25 a 29 anys la tercera qüestió a la qual atorguen més importància és la feina, per davant d’altres temes com la amistat, els estudis o els diners. No és d’estranyar, doncs, que la incapacitat personal d’accedir-hi sigui el primer pas cap a situacions d’estrès, ansietat,  depressió o altres patologies mentals.


Enllaços
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any