Vicent Sanchis: ‘La idea inspiradora del Temps és completament vàlida avui’

  • Entrevistem el nou director general del setmanari el Temps · Aquesta setmana torna als quioscs dels Països Catalans

VilaWeb
Montserrat Serra
16.10.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El periodista Vicent Sanchis (València, 1961) ha assumit la direcció general del setmanari El Temps. El ‘rellançament’ del setmanari ha exigit una ampliació de capital i implica un canvi d’empresa: Edicions del País Valencià passa a dir-se Espai de Comunicació; i Eliseu Climent, que n’era fins ara el propietari, passa a ser-ne accionista minoritari.

Endreçada la proposta, el Temps torna aquesta setmana als quioscs de les ciutats més importants dels Països Catalans. Per Sanchis, les idees que van inspirar la sortida del Temps ara fa vint-i-vuit anys, es mantenen vigents. Ho explica.

—Anunciar que el Temps torna al quiosc és la millor manera de presentar el nou projecte empresarial de la publicació?
—El Temps torna al quiosc després d’aclarir el present i el futur del projecte, amb una decisió de fons, l’ampliació de capital. Hem tornat el Temps al carrer quan hem aclarit l’empresa que volem fer.

—Quins elements el defineixen?
—Tres idees, que alhora són tres fases: continuïtat, consolidació i noves estratègies. El Temps no ha estat en perill en cap moment, però sí que ha sofert i sofreix tots els mals que tenen avui les empreses periodístiques: caiguda de la publicitat, irrupció del suport digital… I en aquest context, hem pensat la continuïtat amb un pla de viabilitat que cal consolidar aquests cinc anys vinents (aquesta és una segona fase), i després ja cercarem noves estratègies per a reforçar l’empresa. De moment ens volem centrar a augmentar els subscriptors i els lectors.

—Ja coneixeu bé el Temps, els anys vuitanta el vau dirigir dos anys. Després vau dirigir el diari El Observador, el diari Avui…
—Sí, va ser el primer càrrec que vaig assumir en l’àmbit de la comunicació. Jo era molt jove llavors. I el setmanari ha canviat molt de llavors ençà. Però la idea fundacional que va inspirar el projecte és completament vàlida.

—Quina idea fundacional?
—Es basa en tres consideracions. La primera, que el Temps ha de ser un projecte atractiu al País Valencià, dins el desert que hi ha de mitjans informatius en català i dels discursos tan reaccionaris que mantenen una bona part dels mitjans valencians. No hi ha mitjans que es corresponguin amb el canvi polític que comença a produir-se, amb el final de l’hegemonia del PP. A més, no hi ha cap diari important que tingui la seu empresarial a València. I això també és important.

La segona consideració fa referència als Països Catalans. En l’àmbit digital VilaWeb cobreix tot el territori lingüístic, però en paper no hi ha cap mitjà que ho faci. El diari Ara té una edició valenciana, com alguns altres, però això no es concreta en l’obertura de redaccions pròpies. I és important que la relació del País Valencià amb Catalunya i amb les Illes Balears creixi.

La tercera consideració és que a Catalunya el Temps també ha de ser una revista de referència, ha de trobar el seu espai natural. Penseu que això no és gens fàcil, que fa quatre dies que ens han tancat les emissions de TV3. És difícil buscar un espai de comunicació comú.

—En aquest nou projecte, el Temps continuarà imprimint-se?
—Els mitjans en paper tenen molt de recorregut encara. Tenen limitacions, és clar, però nosaltres estem segurs de poder millorar una difusió que ara és de 8.000 exemplars i que volem fer arribar a 15.000. No ha de ser tan complicat.

—Quin paper hi tindran les noves tecnologies i les xarxes socials?
—El nostre suport bàsic és el paper. No volem fer la competència al diari digital. No farem actualitzacions diàries. Ens mourem en les xarxes social i en el suport digital, però sempre amb la intenció de potenciar la revista impresa.

—Els recursos s’han d’aconseguir amb una ampliació de capital que només ha començat?
—Volem capitalitzar la revista tant com puguem, amb petits, mitjans i grans accionistes.

—I com queda l’Eliseu Climent en aquesta nova etapa, fins ara propietari del Temps?
—L’Eliseu ara és l’accionista principal i quan s’acabarà el procés d’ampliació de capital serà un accionista minoritari.

—En un moment com aquest, què us ha fet decidir a emprendre aquest projecte?
—Sobretot dues coses: un reconeixement de la feina que ha fet l’Eliseu en tots els àmbits; i la voluntat de consolidar una realitat que, a mi, m’interessa, la d’un mitjà d’àmbit de Països Catalans.

—Començar aquesta nova etapa al Temps amb la situació política actual també deu ser un estímul…
—Catalunya està com està, amb una gran il·lusió i molts riscs; el País Valencià canvia d’era a la seva manera també. En canvi, les Illes i la Franja viuen una recessió amb aquest PP que ha pujat. I tot plegat enmig d’una crisi econòmica, d’un moment en què Espanya s’ha de ressituar dins la Unió Europea, i amb un periodisme explosiu… Apassionant.

—Voleu dir que el periodisme no viu hores més aviat baixes?
—Tinc arguments per al pessimisme i en tinc per a l’optimisme. Quins prefereixes?

—Com us sembli.
—Tenim tots els punts per a apuntar-nos al pessimisme: la professió sofreix un canvi brutal, i els periodistes no saben gaire quin és el seu paper, mentre les xarxes socials han fet sorgir molts periodistes vocacionals, però que no són professionals. El paper perd diners i el digital no és negoci encara. Però tot això, si s’agafa amb voluntat d’optimisme, ens fa dir que ‘ara tot és possible’. És un moment inquietant, però també és un bon moment per a noves iniciatives.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any