Junqueras: ‘No costa gens que el castellà també sigui oficial’

  • El president d'ERC explica en aquesta entrevista la proposta de cooficialitat del castellà amb el català en el futur estat català

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
11.10.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president d’ERC, Oriol Junqueras, vol que el castellà tingui un rang d’oficialitat en el futur estat català. Li sembla que amb aquesta iniciativa eixampla la base social que hauria de permetre guanyar un referèndum sobre la independència. En aquesta entrevista (vídeo) es reafirma en la proposta anunciada aquesta setmana perquè el castellà sigui oficial en una Catalunya independent tot i afirmar que el català serà ‘la llengua pròpia, vehicular en l’ensenyament i prioritària en l’administració, inclosa la de justícia’.

Per què heu dit ara que el castellà havia de ser llengua oficial de la república catalana?
—Per una qüestió molt simple: quantes alcaldies independentistes hi ha a l’àrea metropolitana de Barcelona? Una, Sant Vicenç dels Horts. A l’àrea de Barcelona, hi viuen quatre milions i mig d’habitants. On es decidirà el referèndum? En gran mesura, aquí. Per això haurem d’incorporar al procés gent que fins ara no s’hi ha sentit inclosa. I la manera de dir-los que els volem dins d’aquest procés és essent respectuosos i demostrar-los que els ajudem i que els estimem i que els volem amb nosaltres. La realitat catalana és la que és. Agradarà més o menys. I si ningú en té cap dubte, que vagi a passejar per l’àrea metropolitana. La realitat és que el català és la llengua pròpia de Catalunya, que ha de ser llengua oficial, vehicular en l’ensenyament i prioritària de l’administració, inclosa la de la justícia. I al mateix temps no hi ha cap inconvenient que la llengua espanyola, que es la llengua de molts milions de ciutadans de Catalunya, sigui també llengua oficial.

Igual que el català?

El català serà llengua pròpia; el català ha de ser llengua oficial, obviament; ha de ser llengua vehicular de l’ensenyament, obivament; ha de ser llengua de l’administració, inclosa la de la justícia, només faltaria…. I això és perfectament compatible amb el que el castellà també sigui oficial

— Vol dir que…

—Em sembla que això que dic és molt clar. Tothom té dret de fer veure que no ho entén. El castellà no és la llengua pròpia del país. Si el català és la llengua vehicular vol dir que el castellà no ho serà; i si és prioritària en l’administració, no ho serà pas el castellà. Ara, atesa la realitat del país, no costa gens que el castellà també sigui oficial en el sentit que, si un ciutadà castellanoparlant vol un document o vol escriure una carta ho pugui fer en castellà. No caldria sinó. I qui hi estigui contra, que vagi a passejar pel país i que ho expliqui. 

Donar rang d’oficialitat al castellà pot acabar perjudicant al català.
—Hem de donar garanties que la situació millorarà en favor del català, però sense perjudici del castellà. Perquè no volem causar cap perjudici a ningú. Millorarà en favor del català perquè no tindrem un estat espanyol que treballi explícitament contra el català. És la diferència entre tenir un estat a favor o un estat contra.

Hi ha d’haver un debat dins d’ERC i a la societat per decidir com fer-ho això…
—I tant. I en aquest debat suposo que tinc tot el dret d’expressar la meva opinió, que es basa en una experiència manifesta. Si ningú té cap altra opinió i la reforça guanyant alcaldies a l’àrea metropolitana, collonut. El que vull és que en guanyem moltes; que s’hi posi tothom, a guanyar alcaldies a l’àrea metropolitana.

Que ara ERC surti amb aquest debat es pot veure com una manera d’esgarrapar votants de l’espai electoral del PSC.
—L’Oriol Junqueras no ho diu pas ara això. Fa un any, cinc i deu, que ho dic. Quin és l’objectiu de dir això? És dir allò que pensem. Dic el que penso i m’ho crec, i conec milers de persones que creuen que això és molt important i indispensable i que es volen sentir incloses en aquest procés. Oi que els volem? I em pensava que volíem guanyar. Jo vull guanyar. I per fer-ho s’han de sumar ‘sí’ i s’han de restar ‘no’. I aquesta és una manera excel·lent de fer-ho. Perquè ho he comprovat. És un fet. I si ningú en dubta que vingui a passejar pels carrers de Sant Vicenç dels Horts.

Quin paper ha de fer ERC en aquest nou panorama polític que s’obre ara a Catalunya?
—Hi podem aportar discurs, rigor, estratègies d’inclusió social, incorporació de molta gent en aquest procés, a través per exemple de l’àrea metropolitana, amb estratègies d’eixamplament de la base independentista. Hi podem aportar sensibilitat econòmica i social i que tothom tingui la sensació que en una Catalunya independent hi haurà oportunitats per a tothom. Intentarem no perdre ni un segon més dels que siguin estrictament necessaris. No ens podem permetre el luxe que el país hi perdi temps. Es tracta d’aprofitar l’oportunitat de ser independents tan aviat com s’obri aquesta finestra. I, més que esperar a tenir totes les estructures d’estat per a fer un estat, cal tenir un estat per a fer totes les estructures d’estat.

I quan serà això?
—Potser quan l’estat espanyol serà intervingut directament per Europa i hi haurà la possibilitat d’adreçar-nos explícitament a Europa i al món i de ser-ne interlocutors.

Dieu que hem d’anar de pressa. Per tant, el referèndum ha de ser la pròxima legislatura o no passa d’una ‘prioritat’?
—Volem que es faci tan de pressa com sigui possible. Si ERC tingués majoria absoluta, ja l’hauríem fet ara. Si el podem fer d’aquí a quatre mesos millor que no cinc. Si no anem de pressa, la sagnia econòmica que suporta la nostra gent serà insuportable. Tenim les finances de la Generalitat intervingudes per l’estat espanyol, cada mes que passa acumulem endeutament i dèficit, i ho haurem d’aixecar quan siguem independents. Com més aviat siguem independents molt millor.

 Per què no ha tirat endavant la coalició independentista?
—A Sant Vicenç dels Horts vam tenir ocasió de sumar amb el PSC i hauríem entrat al govern quatre anys abans. I com que no vam tenir pressa i vam considerar que era molt més important el discurs que fèiem, al final vam guanyar l’alcaldia. En les negociacions amb les altres forces polítiques el nostre objectiu és sumar amb la majoria de la societat catalana, com hem fet al parlament europeu amb en Ramon Tremosa i en Raül Romeva. El nostre objectiu és sumar al màxim amb la societat catalana.

Però aquesta vegada no ha anat així i no ha sumat
—Aquest país arribarà a la independència no perquè una persona digui tres milions de vegades seguides la paraula independència, sinó el dia que hi hagi tres milions de persones dient una sola vegada independència en un referèndum. No és una qüestió de sumar amb algú concretament, sinó d’intentar eixamplar les bases de l’independentisme. I em sembla que el discurs d’ERC ho permet, com hem demostrar a l’àrea de Barcelona, a Sant Vicenç dels Horts. No ens hem de dedicar a ordenar i reordenar els ja convençuts. Hem de convèncer els no convençuts. 

Hi havia força gent que esperava la coalició. Ha estat per qüestions personals que no s’ha fet?
—Jo em dic Oriol Junqueras, he anat al parlament europeu i he sumat, amb el Ramon Tremosa i amb el Raül Romeva. Sóc alcalde de Sant Vicenç dels Horts i sumo amb ICV i CiU. I ho sap tothom. Faig una candidatura a Sant Vicenç dels Horts en què hi ha gent de la penya blau-grana i de la penya madridista. I ho sap tothom. 

Heu tingut converses amb catalanistes del PSC. Han donat fruit?
—Estem segurs que hi ha elements en què podem sintonitzar. La nostra obligació és d’estirar-los cap al sobiranisme, cap a l’independentisme, tant com sigui possible. Però no depèn de nosaltres sols. També de si es deixen estirar o no. Amb algunes d’aquestes persones, hi compartim determinades sensibilitats, en l’àmbit educatiu i sanitari, en política social, en desocupació. I hi ha coses que fins ara no hem compartit, i és que ells no són independentistes. Quina és la nostra obligació? Intentar estirar-los tant com sigui possible. I ja veurem com va.

Quin és el programa de mínims compartit que demaneu als partits catalans?
—Ens semblaria raonable que les forces que van signar la resolució del parlament la incorporéssim, del tot o en part, o en l’esperit, i que tots tinguéssim el mateix punt en el programa. Perquè això ens permetrà d’explicar-nos amb un compromís col·lectiu de cara a Europa. Al parlament europeu sempre ens han dit que necessitàvem un mandat democràtic. I a Europa li hem de donar el que ens demana. I els mínims són el contingut de la resolució aprovada al parlament, que inclou la decisió de consultar els ciutadans de Catalunya i de crear les estructures d’estat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any