Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  29.09.2012  06:00

Autor/s: Lluís Chamorro

Espanya: de la indiferència a l'amenaça

El govern espanyol ha acabat amenaçant 'amb tots els instruments de l'estat' el procés d'independència català, després d'haver-lo menystingut

Men?ame
 

El govern espanyol ha passat d'una indiferència pública sobre el creixent independentisme a Catalunya a l'amenaça un cop ja s'ha aprovat al parlament la convocatòria d'un referèndum sobre la independència la legislatura que ve. A mesura que s'acostava la data de la manifestació de l'Onze de Setembre i que es feia evident que seria multitudinària el govern espanyol va anar denotant nerviosisme, com palesaven les declaracions filtrades de membres de l'executiu de Rajoy després del consell de ministres del divendres 7 de setembre. 'Aquest tipus d'actes els carrega el diable', van dir als periodistes.

El dia abans de la manifestació, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es va limitar a qualificar 'd'embolic' la mobilització, en aquesta entrevista a TVE (minut 46:50).

Després de la manifestació la majoria de mitjans espanyols van menysprear l'èxit com per exemple TVE, que la va situar al minut 20 de l'informatiu del vespre:

El govern espanyol també li donava un perfil baix, i intentava restar-li importància. No va ser fins després de la conferència d'Artur Mas a Madrid quan el to va començar a pujar, malgrat l'absència de membres del govern de Mariano Rajoy en l'esmorzar informatiu on el president va fer les declaracions.

A partir d'aquell moment, els polítics espanyols es van dedicar a pressionar per la reunió entre el president català, Artur Mas, i Rajoy. La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sánez de Santamarí, per exemple, va aprofitar una entrevista a Telecinco per destacar el "canvi de discurs" de Convergència i Unió i deia que això feia olor 'd'una espiral poc reflexionada".

La carta de Juan Carlos I

I no va ser fins que el rei espanyol va decidir intervenir fins que no es va començar a destapar la caixa dels trons. Juan Carlos I va publicar una carta en la que demanava no dividir forces ni perseguir quimeres. Això va causar que, immediatament, Cospedal, Gallardón i García-Margallo sortissin a declarar a favor de la constitució, contra el pacte fiscal i amb amenaces sobre una possible independència de Catalunya, sobretot dient que Catalunya quedaria fora de la UE.

En la trobada entre Rajoy i Mas es va respirar un ambient tens. Alicia Sanchez Camacho va haver de declarar sobre la reunió, perquè el govern es va limitar a publicar un comunicat oficial.


A partir d'aquest dia, la crispació espanyola no ha parat de crèixer. Santamaria el dia següent va dir que s'aplicaria la constitució i les lleis i, fins i tot, Aznar va destacar que "ningú trencarà Espanya".



El següent pas el va fer, altre cop, la vice-presidenta del govern espanyol quan va reafirmar, en una entrevista a la Cadena Ser, que es donarà una "resposta ferma i serena" a Mas. I Dolores de Cospedal va aprofitar l'editorial de El Mundo, per dir que no descarta "tipificar com a delicte una consulta" catalana, amb la possibilitat d'empresonar el president Artur Mas.

L'última intervenció de polítics espanyols ha estat la de Saenz de Santamaria, després de l'aprovació al parlament de la resolució sobre el referèndum sobre la independència. Segons ha dit, "estan disposats a utilitzar tots els instruments" que calguin per aturar la consulta de Catalunya.



Men?ame