Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  30.09.2012  06:00

Autor/s: Laura Ruiz i Trullols

Xavier Solano: ‘Artur Mas pot ser l’Alex Salmond català si convoca el referèndum’

Entrevista amb l'assessor de l’SNP i ex-delegat del govern a Londres sobre els processos secessionistes a Catalunya i Escòcia

Men?ame
 

Catalunya i Escòcia podrien ser els pròxims estats d’Europa, en els darrers temps totes dues nacions han accelerat els passos per independitzar-se. Xavier Solano ho coneix de ben a prop, és assessor de l’Scottish National Party (SNP) al parlament britànic i l’ex-delegat del govern de Catalunya al Regne Unit. En aquesta entrevista parlem de les semblances entre els dos casos però també de les grans diferències. Només trobar-nos a Westminster, anem al lloc on van matar William Wallace i hi ha una placa que el recorda: ‘Tenen la decència de titllar-lo de patriota escocès i no pas de traïdor britànic’ diu Solano ‘el tarannà britànic i l’espanyol no tenen res a veure’.

—La gran diferència entre el cas català i l’escocès és l’actitud d’Espanya i la del Regne Unit?

—Sí, són dues maneres ben diferents d’entendre una realitat molt semblant. Tots els primers ministres britànics, des de Margaret Tatcher fins l’actual, han reconegut el dret a l’autodeterminació del poble d’Escòcia i han afirmat que si decideix independitzar-se, Westminster respectarà aquesta decisió i tramitarà el procés. La constitució no escrita del Regne Unit és molt més flexible que no pas la d’Espanya, escrita després d’un període molt dur de dictadura. Encaren els reptes de futur en base a raonaments i no pas imposicions.

—Creieu que un dia els dirigents espanyols actuaran d’una manera semblant?

—Catalunya ha arribat a un moment que ja no fa falta que l’entenguin. Es va intentar durant molt de temps però ara és hora que decideixin els catalans. A les eleccions del 25 de novembre els catalans han de dir ben clar que volen i procurar que ens escolti la comunitat internacional.

Hi ha grups de militars espanyols que han amenaçat amb intervencions militars si Catalunya s’independitza, això seria possible al Regne Unit?

—Crec que si això passés, seria el primer ministre qui els destituiria públicament. La independència és un afer polític i no militar. Penso que l’exèrcit espanyol és l’exèrcit d’un estat democràtic i estic convençut que això no passarà.

—Les enquestes d’una i altra nació tenen resultats diferents. A Catalunya hi ha més independentistes?

—Sí, és molt interessant. Catalunya i Escòcia, en aquest cas, es complementen. A Catalunya hi ha una majoria social a favor de la independència però una classe política que no està convençuda i Escòcia hi ha una minoria social que estigui convençuda però, en canvi, uns polítics que sí. L’ideal seria el poble de Catalunya amb Alex Salmond [president d'Escòcia] al capdavant, la independència s’aconseguiria de seguida i de manera professional. Cap país és perfecte... La ciutadania de Catalunya és ara més independentista perquè existeix una doble crisi: la internacional i la que crea l’espoli fiscal. Sense aquesta segona crisi, la mundial l’estaríem patint d’una manera molt menys agressiva.

—Així, els escocesos no tenen tants problemes econòmics?        

—Tenen espoli fiscal però no és ni de bon tros de les dimensions del que pateix Catalunya. La crisi els ha afectat molt, però tot i així tenen un 8% d’atur. El banc més important d’Escòcia, el Royal Bank of Scotland, va haver de ser rescatat pel govern britànic, i aquest és un dels arguments dels unionistes. La resposta de l’SNP és que en una Escòcia independent, l’haguessin pogut rescatar ells.

—Artur Mas podria ser l'Alex Salmond català?        

—Sí, però encara ho ha de demostrar i, potser, la manera de fer-ho és convocar un referèndum on es pregunti explícitament i de manera clara si Catalunya ha d'esdevenir un estat independent. Sense jugar amb el significat de les paraules ni intentant cercar estatus especials de lliure associació que són complicats de gestionar i d'explicar internament i, sobretot, a la comunitat internacional.

—En què disten les manifestacions d’aquest mes de setembre a Barcelona i Edimburg?

—A Barcelona més d’un milió i mig de catalans van sortir al carrer a demanar que els polítics els escoltessin i va ser espatarrant; a Edimburg la fita també va ser històrica. La diferència és que al parlament escocès la majoria dels diputats, no només de l’SNP, treballen per aconseguir la independència. Us imagineu que més de deu mil persones es manifestessin si Catalunya fos britànica, pertanyés a un dels estats més influents i eficients del món, tingués un parlament i un govern amb poder real, competències completament exclusives, seleccions nacionals pròpies...?

—I per tant, quins arguments tenen els independentistes escocesos?

—El marc en què es mouen és molt més complex: són una nació respectada i pertanyen a l’estat de la BBC, de l’Ofcom, del civil service, d’una monarca que sap fer la seva feina... És complicat convèncer als escocesos que diguin no a tot això... Ara, a Escòcia la majoria són social-demòcrates, aposten per un model social molt diferent a la resta del Regne Unit. A Escòcia s’emmirallen en els països escandinaus i amb la independència l’SNP assegura que s’hi podrien assemblar molt més. D’una altra banda, Escòcia fa temps que té un creixement econòmic molt mediocre i amb la independència seria molt més competitiva i trauria molt més profit de la seva potencialitat. 

Un altre debat en ambdós casos és si continuaran essent membres de la UE.

—Penso que és obvi que si s’independitzen de manera democràtica no deixaran de ser membres de la Unió Europea. No entenc com és que s’arriba a considerar la possibilitat que la UE els exclogui. Cal tenir en compte que Escòcia sempre ha estat força europea i té les úniques reserves de petroli d’Europa. Tot i que de moment no entrarien a l’Eurogrup fins que les circumstàncies s’estabilitzin una mica...

Què han d’aprendre els independentistes catalans dels escocesos?

—Primer de tot, la concreció. És molt important que diguem de manera molt clara que volem ser un estat independent. Ara no toca jugar amb les paraules, la comunitat internacional només ens reconeixerà si el missatge és clar. Per una altra banda, també hauríem de començar a tractar debats de com serà la Catalunya estat. Si volem ser un país normal, hem de tenir polítiques en tots els àmbits. I això implica també tenir polítiques de defensa. Penso que Catalunya hauria de tenir un exèrcit i s’ha de plantejar de quina mida hauria de ser, de quina mena d’associacions hauria de formar part...

—I els independentistes escocesos dels catalans?

—Als escocesos en general els manca confiança en ells mateixos. Són bons en el que fan però no s’ho creuen. Els catalans, en canvi, ens ho creiem. A vegades potser massa... En canvi, els escocesos han fet grans contribucions al món però tenen una crisi existencial. Els independentistes haurien de transmetre esperança i confiança en el país com fem els catalans. Estem vivint moments difícils però ja som la majoria i tenim il·lusió. Som un poble il·lusionat i Escòcia hauria de procurar ser-ho més.

—Veurem abans la independència de Catalunya o la d’Escòcia?

—Crec que arribaran al mateix moment, el mateix dia [riu]. Jo estaré content si totes dues aconsegueixen la independència, m’és igual quin dia però que sigui aviat. Tots dos pobles portem tres-cents anys així i ara sembla que treballem de valent per canviar-ho. Són moments molts emocionants. Tot i que no és tan fàcil com sembla; els catalans estem molt emocionats però falta concreció política i rebrem molts atacs, democràtics i dialèctics. Els escocesos estan més preparats perquè fa més temps que tracten l'opció de la independència obertament. El debat està molt més elaborat. Espero que es converteixin en el primer estat de caràcter escandinau de les illes britàniques.

Men?ame