Pau Alabajos: “L’escena musical valenciana viu un boom”

  • Hèctor Serra entrevista el cantautor que aquest dissabte actuarà al Palau de la Música de València, per fer un concert de celebració dels deu anys de trajectòria musical

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
27.09.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El cantautor de Torrent posarà en solfa els seus deu anys de projecte musical en una posada en escena que es preveu majestuosa. En aquesta entrevista que ha concedit a Núvol pocs dies abans de l’esdeveniment, ens detalla algunes de les qüestions a tindre en compte d’eixe concert al temple dels músics valencians que serà enregistrat en directe. Aprofitem també la xerrada per preguntar-li sobre el seu viatge d’un mes i mig a l’Índia, un país que l’ha captivat i del que s’endú un grapat de sentiments.

Amb què et quedes de cadascun dels tres discos que has compost?

Del primer em quede amb la presa de contacte amb l’estudi de gravació, te n’adones que no és el mateix el directe que estar dins d’una gàbia. Al segon disc invertim moltes funcions i comptem amb la col·laboració de Toni Xuclà, que fa de director artístic al disc. Xuclà ha participat en alguns discos que a mi m’agraden molt. Ha fet de guitarrista acompanyat de Toti Soler en el disc Ovidi Montllor diu Coral Romput de Vicent Andrés Estellés. En aquest segon disc ja tenim una xicoteta participació d’una orquestra, però al tercer disc és quan Laura decideix incloure un acabament simfònic a alguns dels temes. La col·laboració altruista de moltíssima gent ha fet que estiguem molt contents de l’últim disc.

Parles de les dificultats que esteu tenint amb el Palau de la Música. Recorde ara quan els músics i cantants en valencià vos vau tancar allà l’any 2005.

No és la primera vegada que intentem fer l’actuació que farem el proper 29. Fa un any, ja teníem la data mig aparaulada, però finalment ens van dir que hi havia obres a la sala i no es va poder fer… Doncs sí, el tancament de 2005 va ser el germen del que ara és el COM (Col·lectiu Ovidi Montllor). Allò va suposar que els músics ens coneguérem entre nosaltres, d’una banda, i que perdérem la por, d’altra. Des d’aquell 2 de març de 2005 fins a hui, ha canviat moltíssim el panorama. Des del 1999 fins el 2005, hi havia com una trentena de discos en valencià publicats. A partir d’aquell any, estem vivint un boom de l’escena musical valenciana, fins al punt que al 2011 s’han publicat una setantena de discos. En eixe tancament, el Regidor de Seguretat Ciutadana, Miguel Domínguez, ens va dir que no hi havia cap problema en què actuàrem allà i que li passàrem un projecte. Tot era diplomàcia, amb l’objectiu d’aturar el rebombori. Doncs bé, quan vam presentar el projecte, el silenci administratiu fou la resposta. Aquesta és la realitat però el Palau és nostre i, encara que siga llogant-lo, no van a poder aturar-nos. A hores d’ara, portem un 80% de les entrades venudes i la gran quantitat de públic demostra que la música en valencià també és rendible, encara que a les institucions valencianes no els importe gens ni mica.

Llegiu l’entrevista sencera a Núvol.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any