La primera pedra de les finances pròpies?

Avui, vigília de la reunió d’Artur Mas i Mariano Rajoy a Madrid, amb poques perspectives d’acord sobre el concert econòmic, el president de la Generalitat signarà amb els presidents de les quatre diputacions provincials del Principat un conveni per a ‘impulsar la gestió tributària’. La idea és d’aprofitar la infrastructura de les diputacions per a enfortir la capacitat de recaptació tributària de l’administració catalana. Pot ser el primer pas per a bastir les finances pròpies.

Ara com ara la capacitat recaptadora de la Generalitat, que disposa de l’Agència Tributària de Catalunya, es limita als tributs propis o totalment cedits: aproximadament, un 5% del total; els grans impostos: l’IRPF, l’IVA i l’impost de societats, els recapta l’agència tributària espanyola. A banda, la plantilla i la infrastructura de l’agència catalana són tan petites que no té ni la capacitat executiva de liquidar impostos, si no ho fa el contribuent.

Què aporten les diputacions

Les diputacions, en canvi, tenen més pràctica i infrastructura recaptadores, perquè s’encarreguen de cobrar els impostos locals de molts municipis, sobretot dels petits. També tenen padró i capacitat d’executar el cobrament, si el contribuent no ha liquidat el tribut. Tot i amb això, no tenen la informació fiscal, que sí que té l’estat, sobre les tributacions més importants, com ara societats, IVA i IRPF. I és obvi que per a avançar cap a unes finances pròpies cal disposar d’aquesta informació fiscal.

Xoc legal

Aquest marc de col·laboració tributària entre la Generalitat i les diputacions no contravé la legalitat espanyola. Però, si volgués, el govern podria demanar als ciutadans i a les empreses que ingressessin els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya i no pas a la de l’estat, com van fer la primavera passada un grup d’insubmisos fiscals (encara que llavors la Generalitat va acabar transferint els diners a l’estat per no infringir la llei), però això ja xocaria amb l’estat.

En cas que això ocorregués, caldria veure com es resoldria el conflicte, car els contribuents es trobarien amb el dubte de decidir a qui paguen, si a la Generalitat, o a l’estat, que pot embargar-los en cas de no fer-ho.

Segons la constitució espanyola, la capacitat normativa en matèria fiscal es de l’estat.