Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  06.09.2012  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

L'estat de l'educació a Catalunya, deu punts clau

La Fundació Jaume Bofill ha presentat l'anuari 2011 amb una anàlisi global sobre l'educació, que va més enllà de les aules · Les conclusions adverteixen de la necessitat de polítiques educatives que fomentin l'equitat

Men?ame
 

La Fundació Jaume Bofill acaba de publicar l'anuari 2011 sobre 'L'estat de l'educació a Catalunya' (resum, pdf), dirigit per Miquel Martínez i Bernat Albaigès. Entén l'educació més enllà de les aules, i planteja els reptes de l'excel·lència educativa posant el focus en els aspectes que són necessaris de millorar i assenyalant algunes prioritats polítiques i socials per compensar les desiguatltats educatives: reduir l'abandonament educatiu prematur, evitar la segregació, , potenciar la formació professional, programes de formació al llarg de la vida...

Sintetitzem la complexitat de l'estudi en deu punts clau:

1.  Catalunya redueix l’abandonament educatiu prematur en un 7% en els darrers tres anys. Ara bé, encara cal passar del 26% al 15% que fixa l’Estratègia Europea per al 2020

És un dels elements clau per millorar i consolidar la tendència positiva. 

Segons l'informe, 'L'Estratègia Europea 2020 planteja cinc objectius per a l'any 2020: Catalunya està ben posicionada en tres punts (participació en l'educació preprimària, adquisició de competències bàsiques, i assoliment d’estudis superiors per la població jove), i està mal posicionada per assolir els reptes plantejats en abandonament educatiu prematur i participació en la formació al llarg de la vida'.

L'elevat abandonament educatiu prematur (26%) i les baixes xifres de graduació a la secundària (21,8%) no són conseqüència d'una mala adquisició de competències bàsiques (15% de l'alumnat), sinó de problemes de
vinculació amb el sistema educatiu i de trajectòria escolar.

2. L'educació a Catalunya està polaritzada: un 30,8% de població té estudis superiors i un 47,4% té estudis bàsics i/o inferiors 

Aquesta polarització formativa té una relació directa amb les desigualtats en les oportunitats educatives, sobretot per l'origen social. Segons l'estudi, aquesta polarització és difícil de superar si no és amb unes polítiques clares d'equitat: 'No és possible millorar substancialment els resultats educatius del sistema sense millorar l'equitat. Calen polítiques educatives que optimitzin les oportunitats educatives dels alumnes amb pitjors resultats educatius i afavorir que aquests romanguin al sistema i completin, com a mínim, els ensenyaments secundaris postobligatoris.'

3. En igualtat de condicions socioeconòmiques, l’alumnat que ha participat durant més d'un any a l’educació preprimària obté de mitjana pels volts de 45 punts més a les proves PISA-2009 que l’alumnat que no hi ha participat 

Es dóna una relació entre el nivell d’escolarització dels 0 als 2 anys (preobligatòria) i el dels 17 anys (postobligatòria). I l'efecte de l'escolarització primerenca és més positiu en la mesura que la renda familiar és més baixa.

4. Els resultats escolars dels alumnes de determinats municipis es veuen afectats per una elevada segregació escolar 

El percentatge d'alumnat estranger al sector públic (19%) triplica el de les escoles concertades (7%). Aquest desequilibri en la distribució de l'alumnat estranger havia tendit a reduir-se en els darrers anys, evolució positiva que s’ha interromput a partir del curs 2010-2011, com a conseqüència de les dificultats econòmiques creixents de les famílies en l'actual context de crisi, que orienta l'alumnat socialment menys afavorit cap al sector públic. 

En canvi, les dades de l'estudi mostren que l'heterogeneïtat social a les aules no té efectes sobre els resultats educatius de l’alumnat amb millor rendiment i en canvi beneficia l’alumnat amb més dificultats educatives. 

5. L’elevat abandonament educatiu prematur a Catalunya no té a veure només amb dèficits de rendiment escolar, sinó també amb la debilitat de les transicions educatives 

Els resultats raonablement positius en les proves PISA (amb una insuficiència formativa als 15 anys que gira al voltant del 15%) contrasten amb els mals resultats en la graduació a l'ESO (el 21,8% de l'alumnat matriculat a quart d'ESO no es gradua), en la permanència al sistema educatiu a partir dels 16 anys i en l'assoliment dels ensenyaments secundaris postobligatoris (el 26% de joves de 18 a 24 anys no assoleix ensenyaments secundaris postobligatoris). 

Són determinants els recursos de suport i d’acompanyament a l'escolaritat (com ara treball amb famílies, tutories, seguiment i orientació) i la inversió en la detecció primerenca de les dificultats bàsiques d'aprenentatge i en l'anticipació de possibles trajectòries escolars de risc, per garantir la perdurabilitat d'aquest seguiment al llarg de tota la trajectòria escolar.

6. Amb un 21,9% de joves que ni estudia ni treballa, de 16 a 24 anys, cal evitar el risc d’una generació sense formació ni activitat, potenciant la formació professional

Aquesta xifra (21,9%), que suposa gairebé 140.000 joves, es troba per sobre del conjunt de l'estat espanyol (20%) i de la Unió Europea (16%). El País Valencià (22,6%) i les Illes Balears (22,4%) superen a poca distància la xifra de Catalunya. 

L'anàlisi per països europeus i per comunitats autònomes posa de manifest que, com més pes té la formació professional, menys abandonament educatiu prematur hi ha. Cal recordar que la formació professional conforma l'itinerari formatiu més seguit per l'alumnat amb més dificultats d'escolarització. 

A Catalunya hi ha desajustos entre estructura formativa i estructura ocupacional: només el 33% dels llocs de treball requereixen una qualificació alta, mentre que el 41% de la població té estudis superiors. Aquesta manca d'oportunitats laborals de qualitat no ajuda a frenar l'abandonament educatiu prematur.

7. El paper de la família en el temps de lleure és clau per a l’èxit escolar i per a comprendre les desigualtats educatives 

El 30% dels infants socialment menys afavorits fa un consum diari intensiu de televisió tres vegades superior als infants socialment més afavorits. 

Les dades apunten que els pares amb estudis superiors participen cinc vegades més en l'acompanyament en l'escolaritat dels seus fills que els pares de les famílies més desfavorides. La preocupació per la formació i l'acompanyament té una influència determinant en l'educació.

L'Anuari apunta en aquest aspecte: 'L'assoliment de l'èxit educatiu passa per invertir en el sistema escolar, però també, i fonamentalment, per desenvolupar polítiques que incideixin i millorin els recursos educatius, culturals i socials disponibles a les llars.'

8. A Catalunya hi ha desajustos entre estructura formativa i estructura ocupacional: només el 33% dels llocs de treball requereixen una qualificació alta, mentre que el 41% de la població té estudis superiors.

El model de creixement econòmic i el règim d’ocupació vigent dificulten la formació de la població. Les característiques del sistema productiu han limitat enormement les possibilitats del sistema educatiu de combatre les elevades xifres d’abandonament educatiu prematur, especialment en època de bonança econòmica, quan el retorn de la inversió en educació ha estat més baix.

9. La participació en la formació al llarg de la vida s'ha estancat amb un 9,9% l'any 2010 i presenta desigualtats d'accés en funció del perfil social i instructiu 

La població amb estudis superiors (14,5%) dobla la seva disposició a participar en aquesta oferta respecte a la població amb estudis mitjans (6%) o primaris (3,5%). Passa el mateix amb les classes mitjanes professionals (14,8%) respecte a les classes treballadores (7,1%).

10. El baix finançament de l'educació i les restriccions pressupostàries actuals limiten les possibilitats futures de millora de l'èxit educatiu a Catalunya

La manca de finançament és una limitació clara en les polítiques d'equitat. Per situar Catalunya en la mitjana europea, cal passar d'invertir el 3,95% del PIB en educació a invertir-ne el 5,41% (en dades del 2009). Al País Valencià la xifra és de 5,24% i a les Illes el 3,78%.

Els nivells de despesa pública en educació a Catalunya són netament inferiors a la mitjana espanyola i europea, tant si prenem com a referència la despesa pública sobre el PIB com la despesa pública per estudiant. Les dades també evidencien que el pes important del sector privat no és l'únic factor explicatiu d’això, ja que hi ha comunitats autònomes que presenten una distribució similar d'alumnat entre sectors de titularitat i tenen un sistema més ben dotat de recursos. 

Les dades constaten que, malgrat l’evolució positiva en els darrers anys, fins al 2010, Catalunya té un sistema de beques amb nivells baixos de cobertura i amb nivells baixos de despesa per estudiant en comparació amb la resta de comunitats autònomes i països europeus. 


Consulta en pdf el dossier de l'anuari, que inclou la relació de prioritats per a la política educativa.

Men?ame