31.08.2012 - 06:00
Un dels aspectes del procés d’independència que sempre s’ha dit que serien determinants arribat el moment és la internacionalització del cas català. Fins fa uns mesos, la majoria dels mitjans de comunicació de referència internacionals eren hostils o, en el millor dels casos, ignoraven les reivindicacions catalanes de més autogovern o d’independència. Últimament, però, la premsa internacional ha fet un tomb a favor de Catalunya i informa sense manies dels greuges econòmics de l’estat amb els catalans. A més, Europa comença a observar i a preguntar-se pel cas català, fins al punt que ahir el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, va situar un hipotètic procés d’independència en el marc de la negociació internacional.
Barroso va deixar clar que les conseqüències d’una hipotètica secessió per part d’un territori d’algun estat membre de la Unió Europea s’haurien de gestionar d’acord amb la legislació internacional si es vol que els ciutadans del territori independitzat mantinguin la ciutadania europea, que és complementària, però no substitueix la nacional, tal com estableix el Tractat de Funcionament de la UE, segons que explica avui Europa Press.
‘Confirmo que en l’hipotètic cas de la secessió d’una part d’un estat membre, la solució hauria de trobar-se i negociar-se dins l’ordenament legal internacional, com es fa amb qualsevol declaració d’independència’, va explicar Barroso en una resposta parlamentària a l’eurodiputada italiana de la Lliga Nord, Mara Bizzotto.
L’eurodiputada va recordar que la Iniciativa Ciutadana Europea sobre enfortiment de la participació ciutadana en la presa de decisions sobre la sobirania col·lectiva, promoguda per Reagrupament (que l’executiu comunitari no va voler admetre a tràmit argumentant que estava fora del seu àmbit de competència) tenia l’objectiu de ‘garantir que els ciutadans d’un nou estat que pugui resultar d’una possible secessió de Catalunya d’Espanya mantinguessin el seu estatus de ciutadans de la UE’. Bizzotto va reclamar que Brussel·les aclareixi si els catalans ‘perdrien immediatament el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus consegüents drets i obligacions’ en cas d’independitzar-se del territori espanyol.
El president de l’executiu comunitari aclareix en la seva resposta que l’article 20 del Tractat de Funcionament de la UE recorda que ‘la ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania nacional’.
L’executiu comunitari es va negar al maig a registrar la iniciativa, presentada un mes abans a Brussel·les, perquè considerava, després d’un examen exhaustiu, que estava ‘manifestament fora de l’àmbit de les competències de la Comissió’, segons va explicar la secretària general de la Comissió, Catherine Day, als promotors de la iniciativa en una missiva. ‘D’acord amb l’article 20 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, només les persones que tinguin nacionalitat d’un Estat membre són ciutadans de la UE. La ciutadania de la UE és complementària, però no substitutiva, de la ciutadania nacional’, va explicar Day en la carta, amb data del 30 de maig.
A més, la secretària general de l’executiu comunitari deixava clar en el text que no hi ha cap base jurídica en els tractats de la Unió per a ‘fer front a les conseqüències d’una secessió d’una part d’un estat membre’ a través de la legislació secundària. Per tant, la solució s’hauria de trobar i negociar dins de l’ordenament jurídic internacional, que regula com i de quina manera es pot crear un nou estat.
Les anomenades Iniciatives Ciutadanes Europees es van crear en virtut del Tractat de Lisboa per permetre que els ciutadans corrents puguin reclamar a la Unió Europea que presenti legislacions del seu interès en àmbits de competència comunitària. La Comissió Europea té potestat per a rebutjar iniciatives ‘manifestament abusives, frívoles, ofensives, contràries als valors europeus o que estiguin fora de la competència de la Comissió’.
Editorial de Vicent Partal: Barroso obre la porta de la Unió Europea a Catalunya
