18.08.2012 - 06:00
L’escriptor rossellonès Joan-Daniel Bezsonoff gaudeix aquest dies a Prada de la Universitat Catalana d’Estiu, per a ell un petit oasi on la vida transcorre en ‘una Catalunya lliure i utòpica durant uns dies’. L’entrevistem perquè diumenge serà un dels protagonistes de l’acte ‘Esborrem la frontera‘ que ha organitzat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a la Jonquera dins de la Marxa cap a la Independència. Ens explica que té pressa, perquè n’està fart d’haver-se de justificar per sentir-se català, de ‘fer lliçons d’història, de geografia i de lingüística a cada moment’ i de ‘ser francès amb els francesos i català amb els catalans’. Carregat d’ironia, afirma que per a començar a construir una nació catalana sense fronteres, és imprescindible que primer el Principat es constitueixi com a estat propi.
—Diumenge participareu de l’acte ‘Esborrem la frontera’ organitzat per l’ANC, quin paper hi tindreu?
—Sóc un orador entre els tants, cadascú parlarà cinc minuts i jo explicaré el meu punt de vista de la situació: cal que Catalunya tingui un estat propi aviat. A títol personal, egoistament, estic fart d’haver de repetir cada dia que Catalunya és un país, Ramon Llull, la llengua… Estic fart de fer lliçons d’història, de geografia i de lingüística a cada moment i que la gent rigui! Vull que arribi la plena normalitat. A partir de Narbona ningú no sap què és Catalunya i jo n’estic fart d’explicar-ho: sabeu, al nord-est d’Espanya hi ha un país… etcètera. Jo vull anar pel món dient que sóc català, jo sóc francès, espanyol, anglès… i que no passi res. Si no, a cada moment t’has de justificar, t’has de defensar. Vull passar per un europeu normal i corrent, n’estic fart de semblar un friki.
—Quan us hi trobeu en aquestes situacions? Fent la vostra feina com a professor?
—Jo sóc professor de català a l’estat francès perquè no hi ha estat català. Si n’hi hagués, seria professor d’una altra cosa… de literatura francesa, per exemple. Ara visc a Catalunya Nord i treballo a França i estic envoltat de jacobins. Són bona gent, eh! Hi ha catalanistes estúpids i espanyolistes simpàtics, tot s’ha de dir. La humanitat és diversa. Però jo estic fart de ser francès amb els francesos i català amb els catalans. És inquietant fins i tot.
—Sempre dieu que sou francès però que us esteu curant.
—Sí, això mateix, i el procés de curació està a les acaballes. Crec que aviat tindré l’antídot.
—Des de la Catalunya Nord, es veu més a prop que mai la independència del Principat?
—Sí. Fins i tot recentment un amic meu parlava amb un alt càrrec francès, membre del serveis secrets, que li va dir que la independència de la Catalunya actual seria una realitat perquè estava escrit en el vent de la història. No et puc dir el nom però com ell, n’hi ha d’altres. No dic pas un estat format pels Països Catalans sencers, sinó un petit estat català format pel Principat. Això per a les autoritats franceses és una evidència, passarà aviat.
—I si finalment succeeix, que el Principat és un estat independent, què passarà amb Catalunya Nord?
—Això és una mangrana i no sé què passarà un cop s’obri, no se sap què hi haurà dins. Jo no sóc una pitonissa, desgraciadament.
—En tot cas, creieu que l’acte de diumenge a la frontera servirà per reforçar els llaços entre Catalunya Nord i Sud?
—Servirà per reforçar els lligams de les nacions inter-catalanes, per fer créixer la fraternitat i la germanor. Sempre dic que és ‘la frontera entre Catalunya i Catalunya’. Caldrien més actes com aquest però és que el llaç té un costat que costa molt de lligar. El país l’hem de construir nosaltres, hem de fer més relacions amistoses, econòmiques… El país, el fa la gent. Per cert, que cap el 15 de setembre sortirà el meu pròxim llibre, es diu ‘Les meves universitats’ i és sobre els meus records universitaris. Explico la meva vida, perquè la gent és xafardera.
—L’acte a la Jonquera farà més visible que hi ha nord-catalans que també volen la independència?
—No crec que aquest acte serveixi per sumar més persones d’aquí que creguin en això. En tot cas, servirà perquè el Principat se’n recordi que existim. A casa nostra no servirà de res, tots els mitjans ho silenciaran. La gent no n’està al corrent i tant els hi fot. ‘Son cosas de España’ diuen. De moment és ciència ficció tot això. Fins que Catalunya no sigui independent, els d’aquí no podrem fer-nos sentir.
—Creieu que serà important aquest Onze de Setembre?
—Sí. La meva previsió és que és molt possible que Pep Guardiola proclami la independència de Catalunya llegint en espanyol i Messi en català, davant una gernació al parc de la Ciutadella, al Parlament.
—Vau enviar una carta a Manuel Valls quan va ser nomenat ministre de l’Interior francès.
—Sí i no m’ha contestat! No vaig poder dormir en un mes.
—Creu que el canvi de govern a l’Elisi afavorirà que es respecti les aspiracions nacionals de Catalunya Nord?
—No, un francès sempre és un francès, un jacobí sempre serà un jacobí. Són ‘perros con un mismo collar’. És igual si són de dretes o d’esquerres. Pels catalans a nivell estatal és millor l’esquerra però a nivell regional és millor la dreta. És molt complicat…
—Per últim, quin ambient es respira a la UCE?
—Extraordinari, com sempre. És una droga això de Prada. La UCE és molt més que política, aquí s’hi respira un gran ambient cultural, de gresca, de futbol, d’amistat… Prada és un tros de vida en una Catalunya lliure i utòpica durant uns dies. Acabo d’arribar però tothom que he sentit és optimista respecte de l’estat propi. Paradoxalment la crisi ha animat molt la gent.
Més informació:
J.D. Bezsonoff adreça una carta a Manuel Valls, ministre de l’Interior francès
Bezsonoff torna a la ficció amb una novel·la sobre la guerra d’Algèria (06.09.2011)
