Catalans i occitans es tornen a trobar al port de Salau

  • El vint-i-cinquè aplec homenatja enguany el desaparegut occitanista Enric Garriga Trullols

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
05.08.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Com cada any des d’en fa vint-i-cinc, centenars de catalans i occitans es retroben el primer diumenge d’agost en la ja tradicional pujada al port de Salau, a 2.100 metres: els primers a partir d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) i els segons, a partir del poble de Salau (Arieja). L’aplec és organitzat per Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) com una excursió d’amistat i de reivindicació nacional de tots dos pobles veïns.

En la vint-i-cinquena pujada, es fa un homenatge a Enric Garriga Trullols, mort el novembre passat a vuitanta-cinc anys i principal impulsor i recuperador de les relacions catalano-occitanes les últimes dècades. Al port, així, s’instal·larà una placa en record seu.

Una vegada al port, s’hi fan uns quants actes de germanor amb intercanvi de productes típics dels dos costats: formatge, vi, licors i ratafia, galetes, xocolata, embotits, etc. També s’hi ballen danses occitanes per a tothom, interpretades per acordionistes del Pirineu occitans i catalans, i de Barcelona. Tampoc no falten a la cita els discursos de benvinguda, cançons i danses per a tothom, el cant dels himnes i la hissada de les dues banderes.

Les primeres vint pujades van aplegar més de cinc-centes persones cada vegada. D’aleshores ençà, diu el CAOC, els occitans hi han estat cada vegada més nombrosos; el 1992 ja n’eren el doble que no els catalans. El 2007, en ocasió del vintè aniversari, s’hi van aplegar nou-centes persones, acompanyades dels Trabucaires de Gràcia, que engunay hi tornen.

L’emplaçament d’aquest port és simbòlic: és un camí natural entre Occitània i Catalunya, que històricament ha servit per fer comerç i per connectar tots dos pobles. Durant la guerra del 1936-1939 milers de republicans van passar-hi camí de l’exili. Els occitans, que des del seu vessant han de fer una caminada de tres hores des de l’Arieja, hi porten formatge, i els catalans, que han de caminar tres quarts des d’Esterri d’Àneu, vi.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any