Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  01.08.2012  06:00

Autor/s: Editorial núm. 46

Nosaltres, els valencians, 1962-2012

Han passat cinquanta anys de l’edició de Nosaltres, el valencians, de Joan Fuster, i deu anys de la seua mort, ni l’un ni l’altre han caigut en l’oblit

Men?ame
 

Fuster és autor d’una obra amb molt de prestigi i considerablement extensa i diversa en poesia, prosa, dietaris, assaig, estudis històrics i literaris. La seua influència és ben vigent, la seua herència literària, intel·lectual en definitiva, està activa; una altra cosa és que sapiem adoptar-la de la manera més positiva i evitar fer-ne una caricatura; és evident que no és fàcil.

El cas de Nosaltres, el valencians, passades cinc dècades, és un motiu més per a reflexionar sobre l’aportació que aquest llibre significa. No és un llibre per a prendre’l com una bíblia, perquè no va ser aquesta la pretensió de l’autor, és un llibre molt important que ajuda a pensar en la realitat valenciana, i perquè és una obra que assaja amb molta lucidesa la història: la política, l’economia, la cultura, en definitiva el conflicte valencià. No és un llibre prescindible, al contrari, és un llibre impertinent perquè amb el seu estil tan clar convoca a pensar en el país dels valencians contra tot el que l’ocultava.

De manera particular al País Valencià, és indubtable que Joan Fuster té un pes enorme, fins i tot podria dir-se que un poc desmesurat, si pensem que una cultura literària ha de considerar totes les seues aportacions al llarg dels segles, perquè la uniformitat és la negació de la cultura. Per això, l’aniversari d’ara també ha de servir per a exigir-nos evitar alguns estereotips, evitar deixar-se dur per una literatura inclinada cap a la trivialització, la ironia o el sarcasme, o bé marcada per un nosaltrisme que no fa cap honor a qui és considerat com a mestre, al contrari.

Així, intentar ser lectors de Fuster és discutir-lo, com a éssers que pensen i raonen, cal plantejar-se evitar els clixés, per damunt d’això, l’obra de Joan Fuster ha tingut i té unes conseqüències molt positives en el desvetlament de la identitat dels valencians. La qualitat del seu pensament ha estat vigent tots aquests anys i, davant la situació de crisi econòmica (i moral) el repte continua més que mai.