29.08.2012 - 06:00
Incendi
Record el vol incert del xoriguer
amenaçant els pins més alts, estèrils,
i les volves de fum fonent la tarda:
de sobte la més freda nit pagana.
Entrava dins les llars amagor i pesta.
Envaïa els carrers la profecia.
I ningú no entenia el sacrifici.
També vaig albirar el rumb migratori
dels ocells, l’ancestral extinció
del primer verd. I quan els vells estels
—llunari de rosaris i d’insomnis—
cercaven amb coratge el pes del fum
en la fragilitat de l’invisible.
Record també l’aroma del teu cos
impur entre flors seques, el deliri
de la sang convertida en font d’esperma.
Vaig sentir de l’escorça el crit profund,
els tumors a la saba agra dels troncs,
els insectes, i un greu batec de branques
en creus d’arrels fondals enllà dels líquens.
Record haver oblidat el nom del temps.
I aquella nit de flames contra l’aigua
vaig ser furtiu, macip sense memòria.
Un cor vençut dins el teu ventre buit.
Pere Joan Martorell, ‘Aquest Cor’ (premi Mallorca, Proa)
