Andreu Subirats, ‘Galtes de perdiu’

Des de dins

Me costarà molt dir-ho des de dins,
potser hauré d’inventar una llengua nova
i qui sap si podré passar la prova
de dir-la remorejant dalt dels cims.
Me costarà molt dir-ho als mesquins
que van de palau i estan a la cova,
o a aquells que tothora estenen la roba,
als llogrers que creuen ser paladins
i als que criden pel carrer en lluna plena,
també als que s’amaguen quan surt lo sol
o als que van nus pel carrer Petritxol.
¿Com los diré que valia la pena
sentir-se ben tocat per l’oratjol,
si hi ha qui es baralla estant-se tot sol?

Andreu Subirats, ‘Galtes de perdiu (poesia 1986-2010)’ (laBreu, col·lecció Alabatre).