Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimarts  31.07.2012  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Dones al poder

En aquesta crisi moltes són les dones les que prenen la iniciativa

Men?ame
 

andreu.barnils@mesvilaweb.cat

Neus González Francés és traductora de l'ONU des de Nadal. Nascuda a Xàtiva, la Neus s'estava fins ara a Barcelona, on feia de traductora autònoma. La Neus és una dona casada, i un exemple més de dona que porta la iniciativa. En plena crisi, són molts els casos de dones com ella. Dones que tiren el carro, que van al davant. Sí, cada vegada més, els homes les seguim, a elles, no pas al revés.

La Neus, al voltant de la trentena, ben vestida i segura d'ella mateixa, em cita a la pastisseria Le Financier, a pocs minuts de casa seva, a Manhtattan. M'explica que a Barcelona traduïa, sobretot, pel·lícules i videojocs. Algunes de les pel·lícules que va traduir, potser les heu vistes per TV3, com 'Mamma Mia', protagonitzada per Meryl Streep, o la 'Guerra de les Galàxies III'. Deu ser una bona professional, la Neus, que també va fer de traductora al senat. Traduïa els polítics valencians que des de la tribuna feien servir la llengua d'en Raimon. Ella els traduïa al castellà.

'Aquí a Nova York hi he guanyat, en nivell de vida. Tinc més bon sou i no tinc els petits maldecaps que començava a tenir a Barcelona a l'hora de cobrar. Alguns clients anaven tard. A més, ara treballo a pocs minuts de casa. Hi vaig caminant.' Parla de l'ONU, la Neus. Ella treballa al Departament de Redactors d'Actes, des d'on es tradueixen les sessions del Consell de Seguretat i de l'Assemblea General. La Neus ha passat de traduir Obi-Wan Kenobi en una pel·lícula a traduir un discurs de Susan Rice, la representant dels EUA al Consell de Seguretat, en un paper. 'Hem de tenir llesta la traducció de les actes el mateix dia. Jo puc fer-ho de l'anglès i del francès al castellà, una de les sis llengües de treball.' Les altres cinc són l'anglès, el francès, el xinès, l'àrab i el rus. És interessant de veure d'on vénen les traductores a l'espanyol que té el seu departament. A més d'ella, valenciana, hi ha dues catalanes, dues cubanes i un espanyol. Tres de sis.

Per a aconseguir la feina actual la Neus va haver de passar un examen escrit a Madrid. L'entrevista personal, la va haver de passar a Ginebra. Un cop aprovada, va fer la sol·licitud. Parlem d'un llunyà 2001. La Neus no va tenir resposta fins al cap de deu anys. Deu anys! Però la resposta ha estat tan lenta com oportuna. La va rebre just en el moment que la crisi s'agreujava a Barcelona. No s'ho va pensar dues vegades, i aquí la tenim. Ja abans havia estat als EUA, gràcies a una beca a Washington, mentre estudiava la carrera d'interpretació a Alacant. També havia passat un any a Anglaterra, mentre estudiava la carrera de filologia anglesa a València. Tot un exemple de carrera lògica i de progressió natural, aquesta dona.

La Neus va arribar sola a Nova York. Quatre mesos més tard va arribar la seva parella, l'home. Ella va portar la iniciativa, doncs, i l'home darrere. L'home portava una empresa de postproducció de so a Barcelona i ara, aquí, s'ha començat a buscar la vida des de baix. 'Se'n sortirà. Ja li han començat a sortir contactes i a treballar.' La Neus tira el carro: és ella que va arribar primer amb una feina bona i segura. No és el seu un cas solitari. El meu cas és idèntic. Pimer ella, després jo. N'hi ha més al meu voltant: una amiga, també traductora, potser anirà a San Francisco a treballar per a Apple. Si al final se'n va, la seva parella masculina la seguirà. I segur que comenceu a conèixer parelles d'aquestes en què només treballa la dona, i és el marit qui s'ocupa dels nens i de la casa. 'Jo també en conec molts, de casos, de dones que primer se'n van elles i després els marits les segueixen. Dones que van a treballar a fora, i els marits darrere. A mi, em sembla molt bé. En el meu cas l'oferta que vaig rebre ens ha vingut en el moment ideal.'

No tinc dades a la mà, però m'agradaria saber quants casos més hi ha com el seu, com el meu. M'agradaria saber-ho en tant per cent. En fi, m'agradaria saber fins a quin punt és certa la frase grandiloqüent que el segle XXI és el segle de les dones. Dones segures i preparades com la valenciana Neus González i Francés, nascuda a Xàtiva, resident a Nova York, i amb tot el futur al davant. 

Per cert, i parlant de futur, aquest és el darrer article de la sèrie, fills del capitalisme, i sé que a alguns us farà il·lusió aquest apunt final: el passat cap de setmana l'entrada del mot diners (secció Història) a la viquipèdia en català va esmenar l'error sobre l'origen dels diners. Recordeu? Sí, és el missatge que s'escampa, és la brama que circula: cada cop som més els qui anem dient adéu al senyor Adam Smith. Preferim, de totes passades, escoltar la senyora.

andreu.barnils@mesvilaweb.cat