Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  22.07.2012  06:00

Autor/s: Guillem Llin

Qui defensa els valencians?

Men?ame
 

Dijous passat, 19 de juliol de 2012, es va produir al Congrés de Diputats espanyol una votació sense més importància. Una de tantes. Era una iniciativa del representant de Chunta Aragonesista, i pretenia que donaren suport a la travessia central per la península, en compte del corredor mediterrani.

És clar que el corredor mediterrani és l’opció més coherent, més eficient, més necessària i més rendible. I així l’han imposat des de Brussel·les al govern fosc i obtús de Madrid.

Tothom té la legitimitat de defensar els seus interessos, per descomptat. I dic açò pel diputat de CHA, Chesus Yuste, qui va presentar la moció.

Però per la mateixa norma, els diputats valencians haurien d'haver votat en contra. El corredor mediterrani i el central no són, a dia de hui, compatibles. I fa fàstic que ni un sol d’ells no s’oposara a la iniciativa.

En primer lloc tenim els representants del PP (20 diputats) i del PSOE (11) —del PPSOE, en definitiva— que com són tots la mateixa cosa, voten el que els diuen de Madrid, encara que siga tirar pedres contra casa. És normal que aquests senyors, doncs, apedregaren casa seua. Després hi ha Toni Cantó, que mai no sabrem si és al Congrés fent de polític o d’actor rodant una pel·lícula. El representant d’UPyD, com no, va votar a favor de la proposta.

Ja no resulta tan normal que un diputat valencià del grup d'Izquierda Plural, Ricardo Sixto, d’Esquerra Unida, se’n pujara a la parra i votara, també, a favor que, recordem, era contra els valencians.

I el representant de Compromís, Joan Baldoví, què va fer? Perquè aquest senyor, que el primer dia va acudir al Congrés en bicicleta, devia votar en contra, no? Doncs no. Aquest senyor es va cobrir de glòria, i va votar a favor. O siga, en contra dels valencians. Passa que, després, va al·legar que s’havia equivocat, i va dir que remetria un escrit al president de la cambra, el polític fill de franquista Jesús Posada (cosa que no serveix per res) dient-li del seu error.

Com en política està quasi tot vist, res no ens sorprén. Demanar la dimissió de Baldoví, per mala fe o per incompetent, es com tirar aigua al mar. El que espere, pel bé dels valencians, és que aquest senyor no repetisca com a candidat. O sí vol fer-ho, a Aragó l’acolliran amb els braços oberts.

Mentrestant, solament els nacionalistes catalans, tan injuriats per molts valencians, van ser els únics que s'hi van oposar. És més, el portaveu en la comissió de Foment de CiU va fer tornar a llegir en el Ple l’article que s'havia de votar perquè tots foren conscients del sentit del vot. Doncs ni així va haver qui es va assabentar, veritat senyor Baldoví?