02.08.2012 - 06:00
BANQUET
Acabat el festí amb les bèsties dòcils,
una gran veu s’aixeca amb cerimònia:
l’amfitrió poeta llegeix versos ritmats
en una greu salmòdia.
Al voltant de la taula, ben atents,
el gos sequaç, les eugues, els cavalls,
i les llebres que miren amb uns ulls com raïms,
els vedells i les vaques, i els anyells
que fan que sí amb el cap; i la renard observa.
Un nen juga distret amb els cadells
mentre els ases, benèvols, s’endormisquen.
I allà, darrere, els animals salvatges
i els ocells nocturnals,
que, tímids, han vingut per menjar les engrunes,
també han quedat immòbils
tocats per les paraules que no tenen.
Després se’n torna cadascú al corral
o al bosc profund de nit
repetint amb mormols els sons incomprensibles
dels versos que han sentit.
El poeta medita solitari.
L’edat treballa en contra,
i la mort s’arrauleix enmig de les paraules.
Els animals, al cau, l’estable o la llobera,
viuen, com els infants, tancats a dintre seu.
Clouen els ulls en una son angèlica
o es preparen per caces carnisseres.
Quim Espanyol, ‘Nadir i altres nits’ (Edicions de 1984)
