Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  11.07.2012  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Pep Duran: 'Ens hem de fer petits i començar de nou'

Entrevista amb el llibreter i fundador de la històrica llibreria Robafaves de Mataró, que pot arribar a tancar

Men?ame
 

Pep Duran és una institució a Mataró i a la comarca del Maresme, i un llibreter de referència a tot Catalunya. És un dels fundadors de la Llibreria Robafaves. Amb seixanta-vuit anys fets, diu que ara segueix el projecte des de la segona fila, perquè s'ha mig jubilat. Però atesa la situació extrema en què es troba la llibreria, ha presidit les accions a seguir i s'ha ofert als mitjans per explicar la petició de mecenatge de 250.000 euros, feta en el manifest 'S.O.S. Robafaves'. Duran detalla a VilaWeb com s'ha arribat a aquest situació desesperada.

Per què s'ha fet públic el manifest 'S.O.S. Robafaves' d'una manera tan precipitada, desesperada, 'in extremis'?
—A vegades som cecs a la realitat del nostre propi entorn. Et diuen: 'Que ve el llop!, que ve el llop!', però no en fas cas fins que no el tens a sobre. I em diràs: I com pot ser això? Doncs, mira, era una manera de negar la realitat. Fins que fa un parell de mesos uns economistes amics, lectors formats a la Robafaves, van fer una auditoria i un pla de xoc. Ells van ser molt clars: 'Així, tal com esteu, no podeu continuar. Si no hi poseu remei, no us en sortireu.' No vam prendre la decisió de reduir despeses quan tocava. S'havien de prendre decisions amb rapidesa i la nostra cooperativa no s'ha modernitzat prou per ser eficaç en les decisions. I com que som assemblearis… A vegades qui té millor el verb s'enduu la majoria de vots. I no avançàvem. No hem tingut prou professionalitat en les àrees de gestió.

I ara què s'ha de fer?
—Vendre la casa i anar a lloguer, que deien els meus pares. El 2012 facturem un 50% menys que no el que havíem previst, gairebé uns dos milions d'euros. És del tot insuficient. Pensa que el 2008 facturàvem 3,5 milions, i avui necessitaríem 4,5 milions per a aguantar l'estructura. Ja et pots imaginar que els números no surten per enlloc. Ens hem de fer petits. Ens vam enlluernar amb el creixement, semblava que només es podia créixer. Doncs ara hem de fer al revés: tenim una hipoteca pel local de la Robafaves (vam fer una ampliació per passar de 400 metres quadrats a 900) que ara té uns interessos insostenibles. Ens hem de vendre el local aquests dos anys vinents o tres, deslliurar-nos de la hipoteca i començar de nou.

Vau comprar la llibreria Catalònia de Barcelona l'any 2002, juntament amb quatre llibreries més. L'afecta el deute, la Catalònia?
—No. En tots aquests anys no ens ha donat gens de rèdit, ni un cèntim, la Catalònia. Tampoc no vam comprar-la per treure'n diners, sinó perquè crèiem que era necessària. Però tal com van les coses, la Catalònia tampoc no es troba en condicions de tornar-nos el capital que vam posar-hi.

Una operació en què vau perdre molts diners va ser Actua, amb la cooperativa Abacus a Mataró. El deute actual ve d'aquesta operació fallida?
—També, però no únicament. Abacus sempre ens proposava d'ajuntar-nos, però nosaltres tenim una manera de fer, de tractar el llibre, que és la nostra essència. Així que no ens vam voler ajuntar, i vam crear amb Abacus una cooperativa de segon grau, 'Cultura i comerç', per fer possible el projecte Actua. Era un gran espai de mil metres quadrats amb llibres, música, joguines… per a lectors menuts, fins a setze anys, molt vinculat amb les escoles, un espai obert, ple d'activitats… Era un model, un laboratori que podíem haver exportat. Però el local que ens va llogar l'Ajuntament, can Xammar, va tenir moltes pegues i el projecte va anar malament des del principi, i hi vam perdre molts diners. De primer anàvem a 50% - 50%, i després vam assumir el 25% i Abacus el 75%. Però continuàvem perdent molts diners i nosaltres no podíem assumir les pèrdues. La idea era de tancar, però la d'Abacus era de prendre posicions a Mataró. Després d'uns quants episodis vam arribar a un acord i vam avalar el deute amb el local Robafaves Jove, espai que es va acabar quedant Abacus, que recuperava així una part del deute. Vam perdre aquest local que teníem i que sempre dèiem que era com una guardiola.

I per què us heu decidit a demanar diners ara? Per què necessiteu urgentment 250.000 euros?
—Ara demanem diners per a tenir una mica de liquiditat i poder recomençar amb els proveïdors i continuar l'activitat a la llibreria. I per a continuar la tasca d'acció cultural, de formar lectors, com hem anat fent desinteressadament i sense cobrar durant tants anys. El que demanem amb les donacions és que d'alguna manera es retorni la tasca feta de difusió cultural. Jo he anat a explicar contes a biblioteques i escoles de molts indrets sense cobrar mai cap diner. Aquests 250.000 euros són la xifra que el pla de xoc estima que ens calen per a continuar treballant sense angúnies. La banca ètica s'ha compromès a deixar-nos el doble de la xifra que aconseguim.

Els diners de les donacions es tornaran?
—Entenem les donacions com una acció de mecenatge. Només tornarem els diners, si la quantitat recollida no bastés per a tirar endavant. Això sí, la gent que faci una donació serà ben informada de tot.

Vau pensar a ampliar els socis de la cooperativa com a opció?
—Sí, però ens ho van desaconsellar, per qüestions de responsabilitat jurídica. Si la cosa acabés malament, ens podrien demandar. No vam tirar endavant aquesta via.

Haver arribat a aquesta situació extrema us farà repensar el model de la cooperativa?
—Sí, ha de deixar de ser un model assembleari. Les cooperatives s'han anat modernitzant per poder prendre decisions amb més facilitat, a través d'un consell rector.

Com ha reaccionat la gent aquests primers dies després de difondre el comunicat?
—Ens arriben adhesions de moltes menes. I dilluns el conseller Ferran Mascarell va parlar amb el nostre gerent, Esteve Guardiola, i es va comprometre a proporcionar-nos un ajut important i a tenir el suport de l'ICEC. Hi haurà qui dirà que com pot ser que demanem diners, si som una empresa. Mira, som una empresa, però, per sobre de tot, som difusors culturals i creadors de lectors. Estem inserits en la xarxa social. És la manera que entenem de ser llibreters i volem continuar fent-ho d'aquesta manera.


Men?ame