Avui fa vint anys de l’assalt per la Guàrdia Civil de la redacció d’El Temps

Avui sis de juliol fa vint anys de l’assalt per la Guàrdia Civil de la redacció d’El Temps a Barcelona. Aquella operació que cercava la detenció del periodista Oriol Malló, que es va lliurar amb posterioritat als Mossos, formava part de l’Operació Garzón. Aquells mateixos dies Eduard López, redactor d’El Punt, també va ser detingut així com el cap de correcció del Diari de Girona Carles Bonaventura, en aquella época destacat dirigent d’ERC. 

En aquest àudio recuperat del programa L’Orquestra de Catalunya Ràdio, programa posteriorment censurat per aquests fets, s’explica i es denuncia l’assalt a la redacció del setmanari. En el programa ho explica l’actual director de VilaWeb, Vicent Partal, que era contertulià habitual de l’Orquestra. L’editora de VilaWeb Assumpció Maresma era en aquell temps la directora adjunta del setmanari, que tenia de director Oriol Castanys.

Les primeres set detencions de l’operació Garzón es van fer el 29 de juny de 1992, per ordre del l’ex-jutge de l’Audiència espanyola, contra persones relacionades amb el moviment independentista per presumpta pertinença a Terra Lliure. L’operació, que es va saldar amb una quarantena de detinguts, es preparava des de feia dos anys i pretenia desactivar el moviment durant els Jocs Olímpics que es van fer aquell estiu a Barcelona.

Les detencions es van produir en uns quants indrets de Catalunya i del País Valencià. En l’operació es van  escorcollar les seus del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) a Barcelona i de la revista el Temps, a València. Trenta de les detencions es van fer abans del començament dels Jocs i les vuit restants després de la cloenda. Les detencions van afectar membres actius de l’organització armada, però també periodistes del diari el Punt i el Temps, militants d’organitzacions polítiques com l’MDT, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit Comunista de Catalunya i el grup ecologista Alternativa Verda.

Tortures

El jutge Baltasar Garzón va aprovar la incomunicació de vint-i-cinc dels detinguts, disset dels quals van denunciar haver patit tortures. Garzón els va ignorar i va donar validesa a les declaracions fetes sota tortura.

‘Garzón va vulnerar així els drets humans amb l’operació Garzón, tal com va sentenciar (pdf) el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg dotze anys després, que va condemnar l’estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura per haver-se negat a investigar les denúncies per maltractaments tot i les evidències existents. L’aparell polític i jurídic del moment, amb tot, no s’han assegut mai, de moment, al banc dels acusats’, expliquen els impulsors del documental ‘Operació Garzón contra l’independentisme català‘, estrenat recentment.