03.07.2012 - 18:40
Els focs que han cremat 50.000 hectàrees a València des de dijous passat han aixecat un estat generalitzat de crítiques a la manca de prevenció i a la mala gestió política pel Consell. Dos brigadistes que treballen en les tasques per apagar els focs expliquen les seves impressions sobre la seva tragèdia devastadora i el paper que hi han tingut les decisions polítiques.
Carta d’un brigada d’extinció d’incendis contra la precarietat de recursos, per Eduard Benavent
‘Sóc treballador d’una brigada d’extinció d’incendis forestals.
La Generalitat Valenciana ha retallat de manera significativa el personal i el material per a l’extinció d’incendis i per a altres emergències. L’anomenat ‘canvi substancial de les condicions de treball’ s’ha traduït en la no contractació de les brigades que entraven de reforç durant l’estiu allà on fes més falta; i suposa saltar-se de manera sistemàtica un conveni que ens ha portat a molts anys de lluita. Hi ha gent treballant vint-i-quatre hores ininterrompudes, posant en perill la seua vida i la dels altres companys.
La gent que treballem en aquesta feina no mos queixem; és la nostra feina. Però quan veus que la serra crema, la serra que ens ha vist créixer, i saps que, per culpa d’uns polítics ineptes que només volen eixir en les fotos i al telediari, els incendis es fan gran grans i es posa en perill la vida de tantes persones, t’agarren ganes d’anar a les Corts i botar-li foc. A veure qui apaga l’incendi.
Crec que és hora, per molts motius, que diguem a aquestos polítics que ja està bé, que comencen a treballar per a la gent i per als interessos de la gent, i no per als interessos seus i d’uns pocs privilegiats amb padrí.
Quan vegeu imatges d’incendis forestals descontrolats, recordeu que hi ha moltes maneres de cremar la serra, i que no sols és responsable qui encén l’incendi.
Un fort recolzament per a la gent que patix aquest infern. Sapigueu que nosaltres ens deixarem la pell per apagar-lo.’
‘Ens hem cremat per damunt de les nostres possibilitats’
‘Els mitjans sensacionalistes i manipuladors, amb Antena 3 i Canal 9 al capdavant, només han fet que donar xifres, que en molts casos ni tan sols s’arrimen a la realitat. Fins ahir no es va fer una estimació de les hectàrees arrasades pel foc i del desastre ecològic succeït al País Valencià. S’han donat unes xifres al voltant de 50.000 hectàrees, que podrien ésser encara més, donat la forta manipulació dels mandataris de la nostra societat. Sabem que als satèl·lits no ix el sotabosc cremat quan hi ha damunt massa de pinàcies que no s’ha cremat.
Lamente molt els successos ocasionats a la meua terra, aquella que estime i que m’ha vist créixer. Probablement, si les coses no canvien, tal vegada no siga la terra que veja fer-me vell, però de moment, mentre estiga en ella –al igual que tots els meus companys de feina- deixaré la pell per salvar qualsevol metre de bosc i bosquina del meu país.
S’ha parlat de la gent que ha estat lluitant contra el foc els últims dies, i dels que encara estan en el front. Alguns reben més mèrits pel fet que són els que ixen als mitjans de comunicació. És el cas dels militars UME, que estan prop de les càmeres, més nets i lluents que el calze d’una església. Si ens hagueren de salvar de qualsevol tragèdia o guerra, la veritat que em faria molta temor dependre d’aquest exèrcit.
D’altres, com el cas del meu col·lectiu –brigadistes UBE, BRIF i bombers-, a penes se’ls ha mencionat i poc ixen als mitjans perquè les càmeres no arriben allà on treballem. En canvi, presentem aspectes horrorosos quan acaba la jornada i estem més bruts que el jupetí d’un mecànic. Això, és la demostració que hem estat lluitant contra les flames sense estar de braços creuats, com alguns altres. Moltes vegades, arrisquem la vida en la lluita contra el foc.
Però, més enllà dels éssers humans, està la fauna animal que no s’ha mencionat en cap mitjà de comunicació. La zona cremada de Cortes de Pallars és una de les reserves de fauna més importants de l’estat espanyol, pel que fa a la cabra montesa i mufló. En aquestes zones d’alta biodiversitat de fauna, a banda de cabres monteses i muflons, hi viuen llops, raboses, teixons, genetes, cérvols, entre molts més. Són les víctimes anònimes i oblidades que no han pogut fugir de la devastació.
A les tasques d’extinció de l’alt Palància, el diumenge els meus companys van topar amb dos cérvols desorientats i plens de pànic. En veure’ls van fugir en direccions oposades. Un va anar cap a la zona verda i va tenir la sort a favor. Malauradament, l’altre va anar cap al front del foc. És a dir, cap al suïcidi. Simplement és un exemple de la temor de la fauna en la seua fugida, moltes vegades descabellada per l’estrès i desorientació que els ocasiona el fum i el no saber que està passant. No vull imaginar la quantitat de cries, individus vells, i femelles prenyades que no hauran pogut fugir en aquesta època de l’any, quan hi ha la majoria d’aparellaments i naixements.
Molts animals han estat víctimes d’aquesta tragèdia, ocasionada pels humans. Perquè no només es responsable qui encén la mistera i fa foc. El polític inepte que només es preocupa per eixir a les fotos i no fomenta una gestió forestal adient també n’és de responsable. Responsable és el nostre govern per no protegir els boscos i retallar des de fa uns quants anys en prevenció i extinció d’incendis, per tal d’intentar estalviar-se uns quants gallets, que malauradament, s’han gastat ara en l’extinció, amb la contrapartida que hem perdut gran part de la nostra flora i fauna. I responsable és el conseller de Governació, Serafin Castellano, que sembla que està més preocupat pel seu futur dins del PP que pels incendis. Quan parla als mitjans de RTVV com Canal 9, moltes vegades no sap ni què està ocorrent.
Els valencians, hem perdut una gran batalla contra el foc, que ens ha demostrat que ha cremat fins que s’ha cansat. Som una societat amb molts polítics podrits, ineptes, corruptes, inconscients i terroristes ambientals.
Una societat amb poca memòria. El temps esborra els records de les seues febles ments. Recentment el govern –o desgovern de Fabra- modificà la llei forestal per a poder construir en terrenys cremats i no esperar a 30 anys quan siguen d’interès general. A les zones cremades tenen projectat construir camps eòlics. Deixaran ara via lliure per a la seua construcció? Això podria fomentar la propagació d’incendis, i explicar en part, la falta de gestió forestal del nostre territori.
Desitge i demane, que açò no s’oblide i recuperar prompte les zones cremades. Per això demane conscienciació, i mobilitzacions. Al bitllets marqueu el País Valencià de negre als llocs dels incendis i escriviu ‘mai més’.
Som un poble que ha perdut molt. Som una societat que s’ha cremat per damunt de la nostres possibilitats.
Durant molt temps, no em podré treure del cap aquesta tragèdia i, quan em pregunten com estic, el meu silenci ho dirà tot. Perquè el meu somriure s’ha cremat, la meua ment està trista i el meu cor partit.’
